Majorón

En física de partícules, els majorones (cridats aixina per Ettore Majorana) són un tipo hipotètic de bosón de Goldstone que es teoriza per a mediar en la violació de la massa del neutrino del número de leptones o B − L en certes colisions d'alta energia com

Plantilla:SubatomicParticle + Plantilla:SubatomicParticle → Plantilla:SubatomicParticle + Plantilla:SubatomicParticle + Plantilla:SubatomicParticle

A on dos electrons colisionen per a formar dos bosones W i un majorón J. La simetria O(1)_B–L se supon global per lo que el majorón no és "devorat" pel bosón de gauge i espontàneament trencada. Els majorónes varen ser originalment formulats en quatre dimensions per Y. Chikashige, R. N. Mohapatra i R. D. Peccei per a entendre la massa dels neutrinos per mig del mecanisme del balancín i estan sent buscats en el procés de doble desintegració beta sense neutrinos. Hi ha extensions teòriques d'esta idea en les teories simètriques i teories que impliquen dimensions compactificadas extra. Per mig de la propagació a través de les dimensions espacials extra, el número detectable d'events de creació de majorónes varia com a conseqüència. Matemàticament, els majorónes poden ser modeles si se'ls permet propagar-se a través d'un material mentres totes les atres forces del model estàndar es fixen en un punt orbifold.