Maglemosiense

Maglemosiense

Tomba maglemosiense de Téviec
(Morbihan, França)

Es coneix com Maglemosiense a una cultura d'inicis del Mesolítico en la zona nòrdica europea en una cronologia de 9000 a. C. al 6000 a. C.

El nom actual prové del jaciment arqueològic danés de Maglemose, situat prop de Gørlev i Høng a l'oest de Selandia, i al sur del llac Tissø. Ací, el primer assentament de la cultura va ser excavat en 1900, per George Sarauw. A lo llarc de el XX numerosos assentaments similars varen ser excavats des de les costes de l'est d'Anglaterra a les polaques i des d'Escania en Suècia al nort de França.

Quan va florir la cultura maglemosiana, el nivell de la mar era molt més baixe que l'actual i lo que ara són Escandinavia i l'Europa continental estaven units a les illes britàniques. El periodo cultural va començar al final de l'Edat del Gèl, quan el gèl es va retirar i els glaciars es derritieron. Va ser un procés llarc i els nivells del Mar del Nort no varen alcançar els actuals fins a casi el 6.000 a. C., moment en que ya havia inundat grans territoris habitats per maglemosianos. Per tant, l'arqueologia subaquàtica podria revelar més assentaments.

Característiques

La seua indústria lítica es caracterisa per:

• Fulls menuts irregulars en el començ i associades a hojitas d'esquena abatuda
• Trapezis curvats o d'esquena curve
• Triànguls

Destaca la presència de la tècnica del microburil. Els objectes d'asta de cérvol i os són abundants i variats:

• Arpones
• Puntes Barbeladas en microlitos engastats en la vora per mig d'un recalat
• Azuelas en asta de cérvol
• Hams.

L'art està representat per objectes decorats en motius geomètrics sobre diferents materials:

• Asta
• Os
• Àmbar
• Córtex de sílex.

Els maglemosianos varen viure en un entorn de boscs i chapulls, utilisant en la caça i peixca ferramentes de pedernal, os i banya. La seua economia es caracterisa per la diversitat de productes alimenticis: avellanes, nenúfares, peixos, mariscs, aus i mamífers. Sembla que estos caçadors, peixcadors i recolectors ya havien domesticat al gos.

Les estructures de habitació, barraques de corfa i vegetals, cobrixen un espai de 18 a 25 metros quadrats en un sol llar, existint assentaments en els cursos dels rius considerats com a estivals i consagrats a la peixca. És característic un tipo d'arpón, que utilisaven per a la peixca per mig de arponeo. La majoria eren nómades, o seminómadas.

Referències

Predecessor: Aziliense Magdaleniense

Cultures d'Europa Nòrdica Mesolítico 9000 a. C.-6000 a. C.

Successor: Cultura de Kongemose Ertebölliense