Maestrazgo

Maestrat

El Maestrat (en valencià El Maestrat) és una comarca històrica espanyola que s'estén pel nort de la província valenciana de Castelló i el surest de la província aragonesa de Terol. El nom Maestrat deriva del terme maestre, ya que estos territoris es trobaven baix la jurisdicció del gran maestre de les órdens militars del Temple, Sant Joan i Montesa.

Divisió territorial

• 
  Maestrat turolense (comarca oficial en Aragó des de 1999)
• 
  Maestrat castellonenc

En la província de Castelló, el Maestrat ho constituïxen tres demarcació territorials demarcadas de segon grau, segons el Decret del Govern Valencià número 170 de 28 d'octubre de 1985, i assimilades coloquialment a les comarques del Baix Maestrat en la seua capital en Vinaròs, Alt Maestrat en la seua capital en Albocácer i Els Ports de Morella en la seua capital en Morella. No obstant, el territori històric del Maestrat en Castelló també comprén poblacions del Alcalatén i la Plana Alta.

En la província de Terol, existix una comarca oficialment anomenada Maestrat des de 1999, pero històricament localitats d'atres comarques del Baix Aragó i Matarraña també varen formar part d'ell. La capital d'esta comarca del Maestrat és Cantavieja.

Mancomunidad del Maestrat

En 1972 es va crear la Mancomunidad Turística del Maestrat englobant a 57 municipis de les províncies de Terol i Castelló.

Província	Comarques	Municipis
Província de Castelló	Baix Maestrat, Alt Maestrat i Els Ports de Morella	Albocácer, Atzeneta del Maestrat, Llaures del Maestre, Benasal, Castellfort, Catí, Cinctorres, Culla, Forcall, Herbés, Pobla de Benifasar, Salsadella, Morella, Olocau del Rei, Palanques, Portell de Morella, Sant Mateo, Tírig, Todolella, Vallibona, Villafranca del Cid, Villahermosa del Riu, Villores, Vistabella del Maestrat i Zorita del Maestrat.
Província de Terol	Maestrat, Baix Aragó, Matarraña	Aguaviva, Alcanyís, Alcorisa, Allepuz,Beceite, Bordón, Calaceite, Cañada de Benatanduz, Cantavieja, Castellote, Cuevas de Cañart, Cretas, Fortanete, Fuentespalda, Galve, La Cuba, La Fresneda, La Ginebrosa, La Iglesuela del Cid, La Portellada, Les Parres de Castellote, Lledó, Mes de les Matas, Mirambel, Miravete de la Serra, Molins, Monroyo, Mosqueruela, Peñarroya de Tastavins, Pitarque, Puertomingalvo, Ráfales, Tronchón, Valderrobres, Villarluengo i Villarroya de les Pinades.

El 22 de febrer de 2012 les diputacions de Castelló i Terol varen dissoldre, quaranta anys despuix de la seua creació, la Mancomunidad Turística del Maestrat.

Institucions i organisacions

En l'any 2002 es crea ADEMA, l'Associació per al Desenroll del Maestrat, entitat sense ànim de lucre en l'objectiu de desenrollar de manera sostenible i integral la zona, formada pels setze municipis que componen la comarca del Maestrat en Terol.

Història

Dominis dels castells del Maestrat històric^{cita requerida}

Durant la primera guerra carlista el Maestrat va ser un dels principals bastions del carlismo. El general Cabrera, malnomenat "El tigre del Maestrat", va conseguir numeroses victòries sobre les tropes del govern lliberal isabelino. En 1838, durant les Guerres Carlistas, es va crear la Comandància General del Maestrat com a districte militar.

En maig de 1938, durant la guerra civil espanyola, la zona va sofrir un bombardeig de la Legió Còndor en avions Junkers Ju-87 "Stuka" carregats en bombes de 500 kg que varen causar 38 víctimes mortals civils i varen destrossar els pobles de Benasal, Albocácer, Llaures del Maestre i Villar de Cans.

En 2005 es va crear el geoparc del Parc Cultural del Maestrat, entorn al riu Guadalope i els seus afluents. Ho integren 43 municipis de Terol.

Enllaços externs

• Comarca del Maestrat (Terol)
• ^{[enllaç trencat]}
• Comarques de la Comunitat Valenciana
• Patrimoni Cultural d'Aragó-Maestrago
• Geoparque del Maestrat
• ADEMA Associació Desenrolle Maestrat