Anar al contingut

Maestrazgo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Penyagolosa pic1.JPG
Maestrazgo
Per a atres usos d'este terme vore Maestrazgo (desambiguación).

El Maestrazgo (en valencià El Maestrat) és una comarca històrica espanyola que s'estén pel nort de la província valenciana de Castelló i el surest de la província aragonesa de Terol. El nom Maestrazgo deriva del terme maestre, ya que estos territoris es trobaven baix la jurisdicció del gran maestre de les órdens militars del Temple, Sant Joan i Montesa.

Divisió territorial

[editar | editar còdic]

En la província de Castelló, el Maestrazgo ho constituïxen tres demarcació territorials demarcadas de segon grau, segons el Decret del Govern Valencià número 170 de 28 d'octubre de 1985, i assimilades coloquialment a les comarques del Baix Maestrazgo en la seua capital en Vinaròs, Alt Maestrazgo en la seua capital en Albocácer i Els Ports de Morella en la seua capital en Morella. No obstant, el territori històric del Maestrazgo en Castelló també comprén poblacions del Alcalatén i la Plana Alta.

En la província de Terol, existix una comarca oficialment anomenada Maestrazgo des de 1999, pero històricament localitats d'atres comarques del Baix Aragó i Matarraña també varen formar part d'ell. La capital d'esta comarca del Maestrazgo és Cantavieja.

Mancomunidad del Maestrazgo

[editar | editar còdic]

En 1972 es va crear la Mancomunidad Turística del Maestrazgo englobant a 57 municipis de les províncies de Terol i Castelló.

Província Comarques Municipis
Província de Castelló Baix Maestrazgo, Alt Maestrazgo i Els Ports de Morella Albocácer, Atzeneta del Maestrat, Llaures del Maestre, Benasal, Castellfort, Catí, Cinctorres, Culla, Forcall, Herbés, Pobla de Benifasar, Salsadella, Morella, Olocau del Rei, Palanques, Portell de Morella, Sant Mateo, Tírig, Todolella, Vallibona, Villafranca del Cid, Villahermosa del Riu, Villores, Vistabella del Maestrazgo i Zorita del Maestrazgo.
Província de Terol Maestrazgo, Baix Aragó, Matarraña Aguaviva, Alcanyís, Alcorisa, Allepuz,Beceite, Bordón, Calaceite, Cañada de Benatanduz, Cantavieja, Castellote, Cuevas de Cañart, Cretas, Fortanete, Fuentespalda, Galve, La Cuba, La Fresneda, La Ginebrosa, La Iglesuela del Cid, La Portellada, Les Parres de Castellote, Lledó, Mes de les Matas, Mirambel, Miravete de la Serra, Molins, Monroyo, Mosqueruela, Peñarroya de Tastavins, Pitarque, Puertomingalvo, Ráfales, Tronchón, Valderrobres, Villarluengo i Villarroya de les Pinades.

El 22 de febrer de 2012 les diputacions de Castelló i Terol varen dissoldre, quaranta anys despuix de la seua creació, la Mancomunidad Turística del Maestrazgo.[1]

Institucions i organisacions

[editar | editar còdic]

En l'any 2002 es crea ADEMA, l'Associació per al Desenroll del Maestrazgo, entitat sense ànim de lucre en l'objectiu de desenrollar de manera sostenible i integral la zona, formada pels setze municipis que componen la comarca del Maestrazgo en Terol.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Dominis dels castells que integren el Maestrat històric.png
Dominis dels castells del Maestrazgo històriccita requerida

Durant la primera guerra carlista el Maestrazgo va ser un dels principals bastions del carlismo. El general Cabrera, malnomenat "El tigre del Maestrazgo", va conseguir numeroses victòries sobre les tropes del govern lliberal isabelino. En 1838, durant les Guerres Carlistas, es va crear la Comandància General del Maestrazgo com a districte militar.[3]

En maig de 1938, durant la guerra civil espanyola, la zona va sofrir un bombardeig de la Legió Còndor en avions Junkers Ju-87 "Stuka" carregats en bombes de 500 kg que varen causar 38 víctimes mortals civils i varen destrossar els pobles de Benasal, Albocácer, Llaures del Maestre i Villar de Cans.[4]

En 2005 es va crear el geoparque del Parc Cultural del Maestrazgo, entorn al riu Guadalope i els seus afluents. Ho integren 43 municipis de Terol.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]