Madona franciscana

La Madona franciscana (en chec: Františkánská madona) és una escultura de la Verge Maria en el Chiquet Jesús. Fidel a la Madona de Pilsen a nivell compositiu, esta obra, enquadrada en l'estil bell, s'assembla en alguns aspectes als treballs del círcul del Mestre del Calvari de Týn. Procedent de l'altar major de l'Iglésia de l'Asunción de la Verge Maria del monasteri franciscano de Pilsen, actualment s'exhibix en la secció d'art migeval de la Galeria Nacional de Praga.

Erro al crear miniatura:

Madona franciscana

Orige

L'obra constituïx una peça única que no es pot relacionar de forma directa en cap atra obra de la mateixa época. Es creu que va poder haver segut elaborada en un taller en Pilsen influenciat per l'ambient artístic de Praga i per alguns aspectes corresponents al círcul del Mestre del Calvari de Týn.

Segons les característiques formals i els registres històrics, l'estàtua es pot datar entorn a 1415 i en total seguritat abans de 1419, moment en que el monasteri franciscano de Pilsen va ser saquejat per husitas radicals liderats per Václav Koranda; part de l'inventari va conseguir salvar-se, tal i com ho demostra una atra Madona franciscana datada cap a 1350. El procés de reparació dels desperfectes, iniciat en 1420, va ser acomés en llentitut, sofrint novament el monasteri greus danys durant l'últim sege de Pilsen en 1433-1434 (Jiří Fajt va contemplar la possibilitat de que l'estàtua haguera segut creada per un escultor que va fugir de la Praga husita durant la restauració del monasteri en algun moment posterior a 1420).

Descripció

La Madona franciscana està realisada en fusta de tila i posseïx una altura de 191 centímetros. La policromía és posterior i data provablement de 1641 (quan Mathauss Augustin Kacerowski i Dore varen fabricar una nova corona per a la figura de la Verge) o 1692 (quan l'estàtua va ser renovada i al Chiquet Jesús se li va colocar una corona barroca). Les riques teles, dividides en la part davantera per tres plecs profunts en forma de bol i un motiu travesser, estan revestides als costats per cascades de plecs verticals. La Madona conserva les característiques formals de l'estil bell, encara que mostra una major robustea, plasmada en un cert eclecticisme i agotament estilístic manifestat per la multiplicació sistemàtica de detalls. Les obres característiques de l'estil bell tardà inclouen un tall en el patró de les teles i drapeados a l'altura del pedestal; estos elements apareixen en varis treballs del Mestre de Třeboň (Epitafi de Jana z Jeřeně, 1395) i en atres obres de l'época, com la Pietat de Všeměřická (c. 1410), la Madona de Krumlov (c. 1400) o la Madona de Svéráz (c. 1420).

En térmens generals, l'escultura es caracterisa per un esforç evident a l'hora de revaluar la creativitat del periodo immediatament anterior a la desaparició de l'estil bell, donant lloc a una superfície de relleus esquemàtics. L'autor va retornar en esta obra a una modelació dramàtica espacialmente més generós i a una densitat en apariència més completa, seguint un estil barroc. La figura es troba dividida per profundes i allargades incisions piramidals les quals es combinen en volums plans considerablement estovats, estant la superfície modelada sobre la base d'estructures redones poc profundes. Diversos elements presagien ya el gòtic tardà, com el lleu moviment de les teles, la cascada de plecs baix de la mà esquerra, i l'extrem del mant que fluïx de la cama esquerra a la dreta i interromp la estaticidad. Respecte a la part posterior, esta es troba coberta en una capa plana ondulada per tres plecs verticals poc profunts que es doblen bruscament en aplegar al pedestal (este element es correspon més en l'estil predominant en el segon quart del sigle xv).

En contrast en la Madona de Pilsen, enquadrada en l'época de major esplendor de l'estil bell i, més concretament, en el gènero de les belles Madonas, la Madona franciscana carix d'una sensualitat sotil i s'ajusta més a l'art burgués. En l'image destaquen la verticalitat i la posició frontal; la Verge sosté al Chiquet Jesús en el braç esquerre, tenint una cama ferma i l'atra llaugerament flexionada en un clar contrapposto. L'infant, nuet, mostra un cos modelat en gran sensibilitat en el que s'afonen els dits de la mare en eixercir estos pressió. El seu pèl està pentinat cap a abdós costats formant espirals i caracolillos. María, en un rostre ovalat i el cabell ondulat i marcat per traços superficials paralels, s'aproxima estilísticamente a la Madona entronisada de l'Iglésia de La nostra Senyora de Týn, considerada obra tardana del Mestre del Calvari de Týn.

El Chiquet Jesús, en una rígida posició diagonal, carix de l'alegria característica dels infants de l'etapa inicial de l'estil bell, apartant-ho la Verge en un gest que implica sacrifici (cap llaugerament inclinat i mirada dirigida al cel), mentres que les Madonas prèvies mostraven gran tendrea i rodalia entre mare i fill. En la Madona franciscana, María representa a l'Iglésia, mentres que l'acte d'oferir al seu fill als fidels constituïx una participació directa en el sofriment de Crist. La poma simbolisa, de la mateixa manera que en les belles Madonas, l'identificació de Jesús com el Nou Adán i de María com la Nova Eva. El mensage típic d'estes Madonas, en les que es mostra una relació estreta entre la Verge i el Chiquet, es traduïx en una manifestació ideològica del paper de Crist com a salvador, tot això concorde a la situació prerrevolucionaria en Bohèmia.

Bibliografia

• Fajt Jiří, Chlumská Štěpánka, Čechy a střední Evropa 1200–1550, Národní galerie v Praze 2014, ISBN 978-80-7035-569-5
• Jiří Fajt (ed.) Karel IV., císař z Boží milosti. Kultura a umění za vlády Lucemburků 1310–1437, Praha 2006
• Homolka Jaromír, Chlíbec Jan, Šteflová Milena: Mistr Týnské kalvárie, katalog výstavy NG, Praha 1990
• Albert Kutal, Gotické sochařství, en: Dějiny českého výtvarného umění I, Acadèmia, Praha 1984
• Albert Kutal, Sochařství, en: Kavka F (ed.), České umění gotické 1350–1420, Acadèmia, Praha 1970
• Albert Kutal, České gotické sochařství 1350–1450, SNKLU, Praha, 1962