Madona de Pilsen

La Madona de Pilsen (en chec: Plzeňská madona) és una escultura de la Verge Maria en el Chiquet Jesús. Important mostra de les belles Madonas, gènero artístic sorgit entorn a 1400, la Madona de Pilsen és l'obra més valiosa i coneguda de la Catedral de Sant Bartolomé, ademés de constituir una de les escultures gòtiques més peculiars de Bohèmia.

Madona de Pilsen

Història

Orige

Es desconeix la data exacta en que l'image va ser creada, encara que la mateixa ha segut datada cap a 1390; esta data queda actualment descartada degut a que se sap en certea que l'estàtua va ser instalada en la Catedral de Sant Bartolomé el 12 de febrer de 1384, per lo que ha dia d'hui s'aporta com a data de creació el periodo 1380-1384. L'autor també resulta desconegut, encara que es considera com a provable candidat al Mestre de la Bella Madona de Krumlov. L'orige de l'escultor constituïx actualment un tema de debat, si be està provat el seu víncul en la cort de Praga, molt propenca als Parler, important família d'arquitectes i escultors. El Mestre de la Bella Madona de Krumlov està considerat com un dels principals representants del estil bell, sent la Madona de Pilsen una de les primeres obres d'esta corrent artística.

Ubicació

Un dels documents més antics sobre la Madona de Pilsen (un registre de les sessions parroquials de 1676), senyala l'ubicació de l'estàtua en l'interior de la Catedral de Sant Bartolomé, colocada en un «tro decoratiu» en el costat sur del cor. L'emplaçament de l'image en el santuari va ser obra de l'Orde dels Cavallers Teutones, els qui varen actuar a través de l'administrador del temple, provablement el retor Mikuláši, qui va ocupar el càrrec de 1379 a 1400. El 6 de febrer de 1835 es va produir un greu incendi en la catedral; l'estàtua de la Madona i atres tifells varen ser trets de l'edifici i guardats en el monasteri franciscano, sent l'estàtua de la Verge tornada l'11 de febrer en una cerimònia. En l'actualitat, la Madona de Pilsen presidix l'altar major.

Descripció

L'estàtua, realisada en marga policromada i en una altura de 134 centímetros, presenta un disseny enquadrat en el gènero de les belles Madonas, les característiques principals de les quals consistixen en la curvatura del cos en forma de S i en la posició llaugerament alvançada d'una cama sobre l'atra, creant un contrapposto. La figura de la Verge transmet elegància i viveza al mateix temps que realisme i corporalidad sensorial, açò últim manifestat en la pressió que els dits de María eixercixen sobre el cos de Jesús, qui constituïx una extraordinària representació lligada a l'escultura europea contemporànea. La mirada sugerent, melancòlica i séria de la mare reflectix el realisme que posseïx, evocant les seues traces una sensació de viveza tan extrema que una llegenda barroca va sostindre en el seu moment que era impossible capturar el rostre de la Verge, el qual semblava variar en funció de l'allumenament del temple.

L'aspecte tècnic del disseny és un factor important en la Madona de Pilsen ya que la mateixa es caracterisa per la delicada elaboració de cada una de les seues parts (el cabell, les faccions, etc.), quedant este impacte visual reforçat gràcies a la policromía en tons blancs i dorats. La Madona de Pilsen representa en definitiva una de les obres de l'estil bell millor conservades, encara que entre 1929 i 1930 va sofrir una desafortunada intervenció en la que la corona original va ser tallada i reemplaçada per una nova.