Madastra
La madastra[1] (mare + astra "sufix negatiu"[2]) és la nova esposa d'un pare d'una persona naixcuda d'una unió prèvia a esta.[3] El seu equivalent masculí és padastre, el qual és el nou espós d'una mare d'una persona naixcuda d'una unió prèvia a esta.
En l'antiguetat era habitual, per les altes taxes de defunció de les dònes a l'hora de donar a llum i a la necessitat d'una nova persona que s'encarregara dels chiquets, que els chiquets creixqueren baix la tutela d'una madrastra. La nova família és cridada hui en dia família reconstituida. Hui en dia, a raïl de la proliferació dels divorços, pot donar-se la que els menors vixquen en la madrastra.
L'image negativa que en ocasions s'associa a una madrastra es deu a que les madrastres i les sogres tenen en molts contes de fades el paper antagónico, destructores d'harmonia familiar, i eren l'opost de la mare. En canvi molt poques voltes apareix un padastre malvat en els contes de fades, com per eixemple en Els tres pèls d'or del diable.
Les madrastres en els contes de fades
Alguns eixemples de madrastra malvada en els contes de fades són:
- Cenicienta (Charles Perrault i Germans Grimm)
- Blancanieves (Germans Grimm)
- Hansel i Gretel (Germans Grimm)
- Germà i germana (Germans Grimm)
- La nóvia blanca i la nóvia negra (Germans Grimm)
- Els tres hombrecitos en el bosc (Germans Grimm)
- Volgudíssim Roland (Germans Grimm)
La madrastra en la ciència
Psicologia analítica
La figura de la madrastra (malvada) és per a la psicologia analítica de Carl Gustav Jung una forma de l'arquetip de la mare en traces destructives.[4]
Etnologia europea
Molts contes de fades alemans usen una forma de successió matrillinial, a través de la qual l'home es casa en una princesa i per això es convertix en príncip.
Estructuralisme
La sociologia familiar defén la següent tesis: en totes les famílies hi ha parelles en una gran proximitat emocional (p.Ej. Pare + filla + Mare + fill), per les quals el restant de parelles s'allunten, també la parella formada per pare + mare.[5] Quan la filla creix i es fa dòna, competix pel rol social de la mare com a dòna adulta. L'objecte de la competència és la llar, la qual cosa ajuda a distanciar-les encara més.
Referències
- ↑
- ↑ Real Academia Española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Carl Gustav Jung, Die psychologischen Aspekte des Mutter-Archetyps (1938), in: C. G. Jung, Archetypen, München 1990, S. 75 ff., ISBN 3-423-35125-X
- ↑ Claude Lévi-Strauss, Die elementaren Strukturen der Verwandtschaft, (dt. 1981, Ü. Eva Moldenhauer)
