Maclura tinctoria
Maclura tinctoria (tatajyva del guaraní significa "braç del fòc") és una espècie de la família Moraceae, usada com tenyida i nativa de tota Amèrica.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre semiperennifolio de tamany mijà a gran, alcançant fins a 30 m d'altura i 90 cm de DAP. El seu tronc és curt i posseïx una copa oberta i irregular. Els eixemplars majors solen tindre contraforts en la base. La corfa és pardo grisácea en numeroses lenticelas groguenques, badada i escamosa, desprenent-se en peces irregulars. Els tallos jóvens produïxen un làtex blanquecino, les branques jóvens i ramillas estan a sovint armades en espines curtes i rígides. Els fulls medixen 5-15 cm de llarc i de 2 a 6 cm d'ample, són simples, alternes, dispostes en dos rencs i tenen un peciol curt. La seua forma és oval, acabades en punta i en la base plana o cordada. Poden ser sanceres, serrades, dentadas o fins a lobuladas. Les flors masculines i femenines ocorren en arbres diferents (espècie dioica). Les masculines apareixen en #ament (cordoncitos colgantes) i les femenines en cabezuelas solitàries de 4-5 mm de diàmetro. Els fruts sincarpos, són menuts, comestibles i disposts en cabezuelas d'1-2 cm de diàmetro. Contenen una polpa carnosa i comestible. Són verts quan jóvens i rojos quan maduren. En l'exterior tenen menuts pelitos. Contenen gran número de llavors planes color café, de 2-3 mm de llarc, en una base redonejada i acabades en punta[1][2].
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua distribució és àmplia, des de bona part de Mèxic a través d'América Central i les Antilles fins a Amèrica del Sur (Colòmbia, Veneçola, Equador, Perú, Paraguai Nort d'Argentina).[2] En Mèxic es distribuïx en l'alvertent del pacífic en els estats de Sonora (porció sur), Sinaloa, Nayarit , Jalisco, Colima, Guerrero, Oaxaca i Chiapas, en l'alvertent del Golf de Mèxic, en els estats Tamaulipas (porció sur), Veracruz, Tabasco, Campeche i la Península de Yucatán.[3]
Esta espècie creix en un ampli ranc ambiental: bosc tropical i subtropical humit i sec, i en América Central en pastures i sabanes. És molt rar trobar-la en boscs primaris, pero més comú en boscs secundaris. Preferix llocs humits, a sovint creixent propenca a rius i rieres, pero també tolera sols secs. És una espècie heliófita llaugera i creix raonablement ràpit a plena llum, pero també tolera una miqueta d'ombra quan està jove. Tolera sols poc profunts i prospera en sols pobres. Preferix sols calcáreos, pero també es troba en sols aluvials arenencs propencs a corrents d'aigua. Sobre textura preferix sols arcillo arenencs fèrtils. Preferix sols ben drenados, pero tolera inundacions per curts periodos de temps. La seua distribució altitudinal varia en elevació de 0 a 1,400 m s. n. m.[2][1]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Es coneix molt poc de l'estat de conservació d'esta espècie en Mèxic. És una espècie en diferents usos, ya que és comestible el seu frut, s'extrauen colorants per a l'indústria textil i la seua fusta és de bona calitat, utilisada en gran mida a nivell local. En Mèxic esta espècie no es troba baix alguna categoria de risc de la norma 059 de la SEMARNAT 2010, en Mèxic. Tampoc està baix alguna categoria internacional de risc d'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea la (IUCN).
Usos
[editar | editar còdic]Esta mora tintórea proporciona una tenyida que dona un color groc lluent i actua en rapidea en els teixits quan s'usa en mordientes. Es pot mesclar en atres tenyides i atres mordientes per a produir una gama de colors que van
del groguenc al verdoso. El color caqui típic de la roba de soldats es pot obtindre en la mora.[4] La seua fusta s'utilisa per a la fabricació de chapa de molt bona calitat i per a aserrío. Presenta alguns problemes en el seu maneig puix és molt dura i pesada i posseïx certes cantitats de resines. No obstant, se sugerix per a usos futurs en la fabricació d'adolixques i parquet.[5]
Atres variants de color es poden obtindre aixina:
- en añil o índigo: verts lluents.
- en bicromato de potasa: or vell.
- en Pal Campeche i bicromato de potasa: verts groguencs.
- en sulfat de coure: verts oliváceos.
- en sulfat de ferro: verts obscurs.
Noms comuns
[editar | editar còdic]charaguanaye femella,[6] mora (Costa Rica),[4] moral selvada, tataiba, tatayiba (Paraguay)[6] fustete, mora blanca, moral (Cuba),[6] moral, Pal de mora (noms més utilisats en la seua àrea de distribució) Moral groc (Sant Luis Potosí), Tzitzig, Tsitsil (huasteco, Sant Luis Potosí), Fustic, Lunda-i quec (chol, Oaxaca), Mora plana, Mora de tacha (Tabasco), Pal groc (Jalisco), Yaga-huil, Ya-huil (zapoteco, Oaxaca).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Chízmar, F. C. 2009. Plantes Comestibles de Centroamérica. Institut Nacional de Biodiversitat (INBio). Costa Rica. P 360.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Corder J. i D.H. Boshier. 2003. Arbres de Centroamérica un Manual per a extensionistas. Oxford Forestry Institute (OFI). Centre Agronómico, Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). P. 1079
- ↑ [enllaç trencat] (visitada el 10 dic 2015)
- ↑ 4,0 4,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2014. Consultat el 17 de decembre de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 Pennington T.D., Sarukhán J. 2005. Arbres tropicals de Mèxic: manual per a l'identificació de les principals espècies. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Tercera edició. pp 523.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (9 mar 2008)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Naturaliste.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maclura tinctoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.