Anar al contingut

Mack Sennett

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mack Sennett

Mack Sennett (Michael Sinnott: Danville, Quebec,[1][2][3][4] 17 de giner de 1880-Los Àngeles, 5 de novembre de 1960) va ser un actor còmic i director de cine mut canadenc.[5] Sennett va ser un innovador de la comèdia cinematogràfica cridada slapstick. A lo llarc de la seua vida va ser conegut com el "Rei de la Comèdia".

Naixcut en Danville (Quebec),[6][7][8][9] en 1880, es va iniciar en el cine en la Biograph Company de Nova York, i més tart va obrir els Keystone Studios en Edendale (Califòrnia) en 1912. Keystone posseïa el primer escenari cinematogràfic completament tancat, i Sennett es va fer famós com a creador de rutines slapstick com el llançament de coques i les persecucions de coches, com es veu en les películes Keystone Cops.[10] També va produir curtmetrages que mostraven als seus Bathing Beauties, moltes de les quals varen aplegar a desenrollar exitoses carreres com a actrius.[11][12]

Despuix de lluitar contra la bancarrota i el domini del cine sonors a principis de la década de 1930, Sennett va rebre un Premie de l'Acadèmia honorífic en 1938 per les seues contribucions a l'indústria cinematogràfica, descrivint-li l'Acadèmia com un «mestre de la diversió, descobridor d'estreles, simpàtic, amable i comprensiu geni de la comèdia».[13]

Biografia

Primers anys

Naixcut Michael Sinnott en Danville, Quebec,[1] era fill de catòlic irlandés John Sinnott i Catherine Foy. Els seus pares es varen casar en 1879 en Tingwick, Quebec, i es varen traslladar eixe mateix any a Richmond, Quebec, a on Sinnott va ser contractat com a obrer.[14] En 1883, quan va nàixer George, el germà de Sennett, Sinnott treballava com posadero, ya que va ocupar durant molts anys. Els pares de Sennett varen tindre a tots els seus fills i varen criar a la seua família en Richmond, llavors un chicotet poble d'Eastern Townships. En aquella época, els yayos de Sennett vivien en Danville, Quebec. Sennett es va traslladar a Connecticut quan tenia 17 anys.[14] Era fill de grangers immigrants d'orige catòlic irlandés. El seu pare era ferrer en una chicoteta població ubicada en els Cantons-de-l'Est, en Canadà. Als 17 anys la seua família es va traslladar a Connecticut, en Estats Units.

La família va viure durant un temps en la ciutat de Northampton, en Massachusetts, a on segons la seua autobiografia, va tindre l'idea de treballar en el teatre despuix de vore un espectàcul de vodevil. Dia que "la seua mare i el posterior president d'Estats Units Calvin Coolidge, varen intentar dissuadir-li de les seues ambicions teatrals".[15]

Carrera professional

Més tart, vivint en Nova York va treballar com a cantant, ballarí, pallasso, actor (solia representar a personages rurals i lerdos), decorador i director per a la companyia Biograph.


En respal financer d'Adam Kessel i Charles O. Bauman amos de la New York Motion Picture Company, en 1912 va fundar Keystone Studios en Edendale, Los Àngeles, Califòrnia. Encara es conserva l'edifici principal original, el primer estudi i escenari totalment tancat de l'història del cine. Molts actors d'importància varen iniciar les seues carreres en Sennett, com Mabel Normand, Charlie Chaplin, Harry Langdon, Raymond Griffith, Gloria Swanson, Ford Sterling, Andy Clyde, Bing Crosby, W. C. Fields i Roscoe Arbuckle.


Les seues comèdies eren famoses per les seues desbaratades carreres de coches i els seus batalles de pastiços. La seua primera actriu va ser Mabel Normand, que es va convertir en una estrela (i en la qual va tindre una tormentosa relació personal). En les seues películes figuraven un conjunt de chiques conegudes com les Sennett Bathing Beauties (les Bellees Banyistes de Sennett) entre les quals estaven Juanita Hansen i Marie Prevost. També va crear les Kid Comedies, antecessores de les películes de Our Gang (La Colla), el nom de la qual es va fer sinònim de comèdia cinematogràfica.

En 1915 Keystone Studios es va convertir en una unitat de producció autònoma de l'ambiciosa Triangle Pictures Corporation, segons Sennett s'aliava en els peixos grossos de l'indústria cinematogràfica D. W. Griffith i Thomas Harper Ince. En 1917 va deixar la marca Keystone i va organisar la seua pròpia companyia, Mack Sennett Comedies Corporation, produint curts còmics de major duració i uns pocs llarcmetrages. Durant la década de 1920 els seus curts varen tindre gran demanda, en estreles com Billy Bevan, Andy Clyde, Harry Gribbon, Vernon Dent, Alice Day, Ralph Greus, Charlie Murray, i Harry Langdon. Unes atres de les seues grans estreles varen ser Ben Turpin i Mabel Normand.

L'historiador cinematogràfic Richard Koszarski matisa l'influència de la "fàbrica de diversió" en l'interpretació còmica cinematogràfica:


"Encara que Mack Sennett ocupa un lloc segur i valorat en l'història de la comèdia cinematogràfica, no és segurament com a desenrollador de talents individuals... Chaplin, Langdon i Lloyd varen formar part de l'elenc en un moment o un atre, pero varen desenrollar els seus estils només a pesar de Sennett, i varen alcançar els seus cims artístics només llunt de la seua influència... la comèdia cinematogràfica va seguir l'eixemple de Chaplin i va començar a centrar-se més en la personalitat que en la situació."[16]

Moltes de les seues películes dels inicis de la década de 1920, varen ser heretades per Warner Brothers quan esta companyia es va fusionar en la distribuïdora original, First National. Warner va afegir música i comentaris a varis d'estos curts, pero al final va destruir els elements originals per problemes d'espai per a l'almagasenage. Com a resultat, molts films de Sennett, especialment els de el seu periodo més productiu i creador, ya no existixen.

A mitan de la década de 1920 la distribuïdora Pathé tenia un gran mercat, pero va prendre decisions corporatives errònees, com intentar vendre massa comèdies al mateix temps (incloent les del principal competidor de Sennett, Hal Roach).

En 1927 Paramount Pictures i Metro-Goldwyn-Mayer, els dos principals estudis d'Hollywood, notant els beneficis conseguits per companyies com Pathé i Educational Pictures, es varen reincorporar en la producció i distribució de curts. Roach va firmar en la MGM, pero Sennett i Pathé es varen trobar en dificultats ya que els centenars d'exhibidors que prèviament havien llogat els seus curts es varen decantar pels nous productes de MGM o Paramount.

Sennett va tindre una transició raonablement suau al cine sonor, estrenant les seues películes en la companyia de Earle Hammons, Educational Pictures. Ocasionalment va experimentar en el color i va anar el primer en llançar al mercat cinematogràfic un curt sonor, en 1928. En 1932 va ser nominat per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Hollywood en la categoria "Short Subjects, comedy" (hui Millor Curtmetrage de Ficció) per produir The Loud Mouth, i va guanyar la categoria "Short subjects, novelty" (discontinuado en 1935) per la seua película Wrestling Swordfish.

A sovint s'aferrava a tècniques obsoletes, per lo que les seues películes de començos de la década de 1930 semblen passades de moda i pintoresques. Açò va condenar el seu intent de tornar al mercat cinematogràfic en Hypnotized (protagonisada pels comediantes del gènero Minstrel, Moren i Mack). No obstant va gojar d'un gran èxit en comèdies curtes protagonisades per Bing Crosby; estes películes varen ser provablement decisives per a que els productes de Sennett anaren acceptats per Paramount Pictures.

L'estudi de Sennett no va sobreviure a la Gran Depressió; la colaboració Sennett-Paramount va durar solament un any, i va ser forçat a la bancarrota en novembre de 1933. Va passar a un semi-retir dos anys despuix, als 55 anys d'edat, despuix d'haver produït més de mil películes mudes i vàries dotzenes de películes sonores durant la seua carrera de 25 anys. La propietat del seu estudi va passar a Mascot Pictures (posteriorment partix de Republic Pictures), i molts dels seus empleats varen trobar treball en Columbia Pictures.

Entre els seus últims treballs s'inclou la direcció de Buster Keaton en Timid Young Man (1935), i la seua aparició en Hollywood Cavalcade (1939). En 1949 va facilitar material per a la recopilació Down Memory Lane (1949).

Va ser retratat en la série de televisió This is Your Life en 1956, i va tindre una aparició en Abbott and Costello Meet the Keystone Kops (1955).

Va fallir en als 80 anys i va ser enterrat en el cementeri Holy Cross en Culver City, Califòrnia.

Producció independent

Erro al crear miniatura:
Estudis Mack Sennett, c. 1917

En 1917, Sennett va renunciar a la marca Keystone i va organisar la seua pròpia companyia, Mack Sennett Comedies Corporation.[15]Els caps de Sennett varen conservar la marca Keystone i varen produir una série barata de curtmetrages còmics que eren «Keystones» només de nom: no varen tindre èxit, i Sennett no tenia cap relació en ells, i Sennett va passar a produir curtmetrages còmics més ambiciosos i uns pocs llarcmetrages.[15]

Moltes de les películes de Sennett de principis de la década de 1920 varen ser heretades per Warner Bros..[17] Warner Bros. es va fusionar en el distribuïdor original, First National, i va afegir música i comentaris a varis d'estos curts.[17] Moltes de les películes d'este periodo es varen deteriorar físicament per un almagasenament inadequat. Per lo tant, moltes de les películes de Sennett del seu periodo més productiu i creatiu ya no existixen.[17]

Mudança a Pathé Exchange

A mitan de la década de 1920, Sennett es va passar a la distribució de Pathé Exchange.[15] En 1927, els dos estudis més exitosos d'Hollywood, Metro-Goldwyn-Mayer i Paramount Pictures, varen prendre nota dels beneficis que estaven obtenint companyies més chicotetes com Pathé Exchange i Earle Hammons's Educational Pictures. [15] MGM es va fer càrrec dels curtmetrages còmics d'Hal Roach de Pathé, i Paramount va reactivar els seus curts. Centenars d'atres exhibidors i cines independents varen canviar Pathé pels nous curtmetrages de MGM o Paramount, pero Sennett va permanéixer fidel a Pathé[15] i va complir el seu contracte per a oferir comèdies mudes fins a 1929.

Películes sonores

En 1928, Sennett va rescindir tots els seus contractes i va adaptar el seu estudi a la nova tecnologia del cine sonor. La seua estrela principal, Ben Turpin, es va quedar sense treball i es va traslladar a l'estudi de Weiss Brothers. L'entusiasme de Sennett per les películes sonores era tal que va anar el primer en traure al mercat un curtmetrage sonor en 1928.[15]

Sennett va realisar una transició raonablement suau a les películes sonores, estrenant-les per mig de Educational.[15] Sennett també va experimentar ocasionalment en el color. [15] En 1932, va ser nominat per al Premie de l'Acadèmia per al curtmetrage d'acció en viu en la divisió de comèdia per a la producció de The Loud Mouth (en Matt McHugh, en el paper de deport-heckler més tart pres en Columbia Pictures remakes per Charley Chase i Shemp Howard). [18] Sennett també va guanyar un Oscar en la divisió de novetats per la seua película Peix Espasa Lluitador, també en 1932.[18]

Llegat

En març de 1938 Mack Senett va ser premiat en un Óscar Honorífic,

Per la seua duradora contribució a la tècnica de la comèdia cinematogràfica, els principis bàsics de la qual són tan importants hui com quan es varen posar en pràctica per primera volta, l'Acadèmia presenta un especial reconeiximent al mestre de la diversió, descobridor d'estreles, amable, comprensiu geni de la comèdia, Mack Sennett.

Per la seua contribució a l'indústria cinematogràfica Sennett va ser recompensat en una estrela en el Passejada de la Fama d'Hollywood, en el 6712 d'Hollywood Blvd. Ademés, en 2004, va ser inclós en Passejada de la Fama de Canadà.[19]

Miscelànea

La partitura d'Henry Mancini per a la película de 1963 La pantera rosa conté un segment cridat "Ombres de Sennett". Acompanya l'escena en la que l'incompetent detectiu Inspector Clouseau es veu involucrat en una persecució en diferents vehículs.

En 1974, Michael Stewart i Jerry Herman varen escriure el musical Mack i Mabel, descrivint la romançada entre Sennett i Mabel Normand.

Ficció

El productor és recreat per Donen Aykroyd en la película Chaplin de 1992.

Premis i distincions

Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1933[20] Millor curtmetrage - comèdia The Loud Mouth style="Nominat" |
Millor curtmetrage - Innovació Wrestling Swordfish style="Guanyador" |
1938[21] Óscar honorífic - style="Guanyador" |

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «L'homme derrière li succès de Charlie Chaplin est de Danville».
  2. ↑ «Bio».
  3. ↑ «Mack Sennett».
  4. ↑ Some sources cite Melbourne, now part of Richmond.
  5. ↑ Comic greats: The man who founded fun (in (en-IN)), The Hindu.
  6. ↑ «L'homme derrière li succès de Charlie Chaplin est de Danville».
  7. ↑ «Bio».
  8. ↑ «bfi.org.uk/films-tv-people/4ce2b9ee74ae7 Mack Sennett».
  9. ↑ Algunes fonts citen Melbourne, ara partix de Richmond.
  10. ↑ «com/entertainment/classichollywood/la-et-mn-ca-mack-sennett-sider-20140928-story.html 'Colecció Mack Sennett' reunix 50 clàssics de slapstick en un sol set» (en en-us).
  11. ↑ D'haeyere, Hilde. «Salpicaduras de diversió i bellea: Mack Sennett's Bathing Beauties». Slapstick Comedy, editat per Rob King i Tom Paulus, Routledge USA, 2010, pp. 207-25. ISBN 978-0-203-87676-3
  12. ↑ Basinger, Jeanine (2012). Estreles silencioses, p. 205. Alfred A. Knopf. ISBN 978-0-3078-2918-4
  13. ↑ «Els moments memorables dels 10º Premis de l'Acadèmia | Oscars.org | Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques» (en en).
  14. ↑ 14,0 14,1 «Give Citizenship to Mack Sennett».
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 15,8 King of Comedy by Mack Sennett, 1954
  16. ↑ Koszarski, 1976 p. 54: "A Sennett se li atribuïx [incorrectament] el desenroll de la majoria dels grans talents còmics del cine mut."
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «The Survival of Mack Sennett's Comedies – Flicker Alley».
  18. ↑ 18,0 18,1 «Base de senyes oficial dels premis de l'Acadèmia». Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
  19. ↑ Ficha. [1] archivat en Wayback Machine. Canada's Walk of Fame.
  20. ↑ «5th Academy Awards (1933)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  21. ↑ «The 10th Academy Awards - 1938». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2012.

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mack_Sennett&oldid=1592201»