Lepidium meyenii

La maca (Lepidium meyenii Walpers[1] = Lepidium peruvianum G.Chacón[2]) és una planta herbàcea anual o bienal nativa de Bolívia i Perú, a on es cultiva per la seua hipocótilo comestible carnoso que està fusionat en una raïl primària.[3] Uns atres noms comuns també són maca-maca, maino, ayak chichira, ayak willku.
Alguns narradors com a Fra Antonio Vásquez de Espinoza en una descripció de l'any 1598 fa menció al consum d'esta planta per part dels pobladors[4] aixina com posteriorment Bernabé Cobo en el periodo que va des de 1603-1629.[5] Posteriorment atres botànics espanyols la descriuen mínimament com és el cas d'Hipólito Ruiz López[6] en el seu expedició botànica al Virreinato del Perú.
Descripció
La maca és una planta herbàcea perenne de baix creiximent que no supera els 12 a 20 cm d'altura. Presenta una roseta de fulls rullats en una raïl pivotante subterrànea carnosa que es desenrolla a partir de la part inferior del hipocótilo. Els hipocótilos expandits s'assemblen a un nap en tamany i forma, medint entre 2 i 5 cm, i poden presentar diverses tonalitats i combinacions de blanc, groc, gris, morat i roig. El fullage aéreu forma una densa estora en brots curts i decumbentes que creixen prop de la superfície del sol. Les fulles de maca presenten dimorfisme, a on els fulls són prominents en l'etapa vegetativa i es reduïxen a vestigiales en l'etapa reproductiva. Les fulles rosuladas i pinnatipartitas es renoven contínuament des del centre de la roseta.[7]
Història
S'ha trobat evidència antropològica del cultiu de la maca en el Perú des de l'any de 1600 a. C. La maca era considerada pels incas com un regal dels deus.[8][9] Ells, ademés de cultivar-la com a aliment, l'utilisaven en cerimònies religioses per a danses i rituals. Les cròniques espanyoles conten que durant la conquista del Perú, els animals duts d'Espanya no es reproduïen en normalitat a eixes altures; els natius varen advertir als conquistadors que alimentaren als seus animals en maca; en lo que varen conseguir alcançar els nivells de reproducció normals. És aixina que durant els cent primers anys de colónia va formar part dels tributs exigits pel encomendador.[10]
Sobre la maca, el pare Cobo,[5] durant l'época de la colónia, va dir: «la maca creix en els llocs més agrests i #fredor de la puna a on no hi ha possibilitats de cultivar cap atra planta alimentícia».[11]
La Comissió de Productes Bandera (COPROBA), organisme del Govern del Perú, ho va declarar un dels productes bandera del Perú el 28 de juliol de 2004.[12][13]
Taxonomia
Lepidium meyenii va ser descrita per Wilhelm Gerhard Walpers i publicat en Novorum Actorum Academiae Caesareae Leopoldinae-Carolinae Naturae Curiosorum 19(1): 249. 1843.[14] En 1990 la botànica Gloria Chacón de Popovici va descriure la maca domesticada i àmpliament cultivada com Lepidium peruvianum (Lepidium peruvianum Chacón sp. nov.) i el seu hàbitat.[15] Atres botànics dubten hui d'esta distinció. El nom llatí reconegut actualment pel USDA seguix sent únicament Lepidium meyenii. Hi ha un debat encara en curs sobre la nomenclatura correcta, i sobre si la distinció entre L. meyenii i L. peruvianum botánicamente és correcta o si són la mateixa espècie.
Lepidium: nom genèric que deriva del grec, i significa "menuda escama", en referència al tamany i forma dels fruts (silicuas).
meyenii: epítet otorgat en honor del botànic Franz Julius Ferdinand Meyen.
- Sinonímia
- Lepidium affine Wedd.
- Lepidium gelidum Wedd.
- Lepidium meyenii var. affine Thell.
- Lepidium meyenii var. gelidum (Wedd.) Hosseus
- Lepidium meyenii subsp. gelidum (Wedd.) Thell.
- Lepidium orbignyanum Wedd.
- Lepidium peruvianum G.Chacón[16]
- Lepidium weddellii O.I.Schulz[17]
Importància econòmica i cultural
La maca té algunes propietats alimentícies, es consumix de diverses formes i s'ampra com a aliment tant fresca com a sec. Les raïls es poden còure com huatia o també es poden hervir en sopes.[18] Després, en secar-les i triturarlas, també es poden incorporar a mazamorras. També és possible fermentar-les per a elaborar la chicha de maca.[11]
Propietats
La maca posseïx algunes propietats medicinals, una de les més popularment conegudes és la capacitat que posseïx de millorar la fertilitat en els animals.[19] Este fenomen va ser observat pels primers espanyols quan veen que els animals domèstics que duyen es reproduïen menor velocitat que els seus homòlecs andinos. Es conta que els pobladors varen aconsellar afegir maca als aliments dels animals, podent comprovar els efectes positius que ocorrien. Se sap del seu efecte positiu en la espermatogénesis en ratas a grans altituts.[20] No obstant s'han realisat investigacions sobre les seues propietats afrodisiacas comprovant-se que no posseïx efectes sobre els nivells hormonals humans en periodos de consum de 12 semanes.[21]
També se li atribuïx propietats benèfiques per al sistema nerviós en especial la memòria,[22] neuroprotección, antiinflamatorias, inmunorregulación i efectes antioxidants.[23]
Estudis
Un estudi de 2021 en rates va mostrar efectes antidepressius en rates mascle i que aumenta la capacitat d'aprenentage i la memòria.[24]
Principis actius
S'han identificat els següents metabòlits secundaris en la raïl: #alcaloide (lepidilina A), macaenos, macamidas, fitoesteroles i composts fenòlics.[25]
Cultive
La maca creix en els alts replanells andinas d'Equador, Bolívia, Chile i Perú en altituts fins a de 4500 m s.n.m. S'han trobat evidències del seu cultiu en llocs arqueològics en cerro de Pasco de fa 2000 anys.[11] Hui el seu cultiu és massiu en les zones altes dels Andes bolivià i peruà, havent-se difòs el consum en Bolívia i Perú i exportat en diverses presentacions (farina, càpsules, etc.), com suplement alimentici.[19]
Vore també
- Oxalis tuberosa (Oca)
- Ullucus tuberosus (Olluco)
Referències
- ↑ USDA PLANTS database. Vist 23 de novembre 2008: http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=LEME19
- ↑ Taylor LG (2005). The healing power of rainforest herbs: a guide to understanding and using herbal medicinals, Garden City Park, NY: Square One Publishers. ISBN 0-7570-0144-0.
- ↑ (2012) Maca, National Institute of Diabetis and Digestive and Kidney Diseases. Consultat el 2026-01-14.
- ↑ Vázquez de Espinoza, A. 1948. Compendio i descripció de les Índies Occidentals. Smithsonian Inst. Misc. Publ. 108, Washington.
- ↑ 5,0 5,1 Cobo, B. 1956. Història del Nou Món. Biblioteca d'Autors Espafioles. V 81. Madrit. 430 p.
- ↑ Ruiz, H. 1952. Relació històrica del viage als regnes del Perú , 1777-1778. Madrit. Real Acad. de Cent. Exactes, F.is i Nat. Vol. 1. 526 p.
- ↑ Flores, Hector I.; Walker, Travis S.; Guimarãés, Rejane L.; Bais, Harsh Pal(2003-04).«Andean Root and Tuber Crops: Underground Rainbows».HortScience.38(2): 161–167.ISSN 0018-5345.doi:10.21273/HORTSCI.38.2.161.Consultat el 2026-01-14.
- ↑ Valentova, K.; Ulrichova J.(2003).«Smallanthus sonchifolius and Lepidium meyenii - prospective Andean crops for the prevention of chronic diseases».Biomedical papers of the Medical Faculty of the University Palacký, Olomouc, Czechoslovakia.147(2): 119–30.
- ↑ Chacón de Popovici, G (1997). L'importància de Lepidium peruvianum (“Maca”) en l'alimentació i salut del ser humà i animal 2,000 anos abans i desputes del Crist i en el sigle XXI., Llima: Servicis Gràfics "ROMERO".
- ↑ Chacón, R. C. 1961. Estudi fitoquimico de Lepidium meyenii Walp. Thesis, Univ. Nac. Major de Sant Marcos, Lima. 43 pp.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Suárez, Silvia; Vaig orar, Raquel; Arnao, Inés; Rojas, Luis(2009-09-XX).«Extracte acuoso de Lepidium meyenii Walp (maca) i el seu paper com adaptógeno, en un model animal de resistència física».Anals de la Facultat de Medicina.70(3): 181–185.ISSN 1025-5583.Consultat el 2021-05-08.
- ↑ GESTIÓ, NOTÍCIES (2019-04-09). «Mincetur: Comissió de Productes Bandera havia complit en els seus fins | ECONOMIA» (en es). Gestió. Consultat el 2021-05-08.
- ↑ «Anuncien festival internacional de la maca». www2.congrés.gob.pe. Archivat des de l'original, el 20 de novembre de 2022. Consultat el 2021-05-08.
- ↑ «Lepidium meyenii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- ↑ Revista Peruana de Biologia, Vol. 3(2): 171-272. Agost-Setembre, Lima, Perú)
- ↑ Minich, Deanna M.; Ross, Kim; Frame, James; Fahoum, Mono(2024-02-14).«Not All Maca Is Created Equal: A Review of Colors, Nutrition, Phytochemicals, and Clinical Uses».Nutrients.16(4): 530.ISSN 2072-6643.doi:10.3390/nu16040530.Consultat el 2026-01-16.(en en)
- ↑ «Lepidium meyenii». The Plant List. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- ↑ da Silva Leitão Peres, Natália; Cabrera Parra Bortoluzzi, Letícia; Medeiros Marques, Leila Larisa; Formigoni, Maysa(2020).«Medicinal effects of Peruvian maca ( Lepidium meyenii ): a review».Food & Function.11(1): 83–92.ISSN 2042-6496.doi:10.1039/C9FO02732G.Consultat el 2026-01-16.(en en)
- ↑ 19,0 19,1 Kilham, Christopher (2000). Tals from the Medicine Trail: Tracking Down the Health Secrets of Shamans, Herbalists, Mystics, Yogis, and Other Healers, [Emmaus PA]: Rodale Press. ISBN 1-57954-185-2.
- ↑ Gonzales GF, Gasco M, Cordova A, Chung A, Ros J, Villegas L. "Effect of Lepidium meyenii (Maca) on spermatogenesis in male rats acutely exposed to high altitude (4340 m)", J Endocrinol. 2004 Jan;180(1):87-95.
- ↑ Gonzales GF, Córdova A, Vega K, Chung A, Villena A, Góñez C., "Effect of Lepidium meyenii (Maca), a root with aphrodisiac and fertility-enhancing properties, on serum reproductive hormone levels in adult healthy men". J Endocrinol. 2003 Jan; vol. 176(1),p. 163-8
- ↑ Piacente, Sonia; Carbone, V., Plaça, A., Zampelli, A. & Pizza, C.(2002).«Investigation of the Tuber Constituents of Maca (Lepidium meyenii Walp.)».Journal of Agricultural and Food Chemistry.50(20): 5621–5625.doi:10.1021/jf020280x.
- ↑ Ulloa del Carpio, Norka; Alvarado-Corella, Diego; Quiñones-Laveriano, Dante M.; Araya-Sibaja, Andrea(2024-02-19).«Exploring the chemical and pharmacological variability of Lepidium meyenii: a comprehensive review of the effects of maca».Frontiers in Pharmacology.15ISSN 1663-9812.doi:10.3389/fphar.2024.1360422.Consultat el 2026-01-16.
- ↑ Ybanez-Julca, Roberto O; Quispe-Diaz, Ivan M; Asuncion-Alvarez, Daniel; Sanchez-Munoz, Kelly(2021-01-08).«Antidepressant-Like Behavioral and Spatial Memory Effects in Peruvian Ret Maca (Lepidium meyenii)-Treated Rats».Pharmacognosy Journal.13(1): 81–88.doi:10.5530/pj.2021.13.12.Consultat el 2026-01-16.
- ↑ Bizinelli, Daniela; Flores Navarro, Fernanda; Llima Costa Faldoni, Flavia(2022-01-02).«Maca Root ( Lepidium meyenii ) Extract Increases the Expression of MMP-1 and Stimulates Migration of Triple-Negative Breast Cancer Cells».Nutrition and Cancer.74(1): 346–356.ISSN 0163-5581.doi:10.1080/01635581.2021.1882511.Consultat el 2026-01-16.(en en)
Bibliografia
- Brinkmann, Josef, and Smith, Ed. Photoessay. "Maca Culture of the Jenin Plateau." The Journal of Alternative and Complementary Medicine. Volume 10, Number 3, 2004.
- Gonzales GF, Cordova A, Gonzales C, Chung A, Vega K, Villena A. "Lepidium meyenii (maca) improved semen parameters in adult men." Asian Journal of Andrology 2001;3(4):301–3.
- Gonzales GF, Cordova A, Vega K, et al. "Effect of Lepidium meyenii (maca) on sexual desire and its absent relationship with serum testosterone levels in adult healthy men." Andrologia 2002;34(6):367–72.
- Hermann, M. Bernet, T. 2009. "The transition of maca from neglect to market prominence: Lessons for improving use strategies and market chains of minor crops". Agricultural Biodiversity and Livelihoods Discussion Papers 1. Bioversity International, Rome, Italy.
- Smith I. "Maca root: Modern rediscovery of an ancient Andean fertility food". J Amer Herbalists Guild. 2003;4(2):15–21.
- Valentova K, Ulrichova J. "Smallanthus sonchifolius and Lepidium meyenii - prospective Andean crops for the prevention of chronic diseases." Biomed Pap Med Fac Universitat Palacký, República Checa, 2003 Dic; 147(2): 119–30.
Enllaços externs
- Maca, quàn i cóm devem prendre-la. El teu Farmacèutic Informa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lepidium meyenii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.