Hipocòtil és el terme botànic usat per a referir-se a una part de la planta que germina d'una llavor. És el brot de la plàntula, present en la llavor, entre els cotiledones i la radícula.[1]

De dalt avall:
1.Coberta
2.Cotiledó
3.Hipocòtil
4.Radícula.

Quan es produïx l'embriogénesis, a mida que l'embrió creix durant la germinació, envia un brot (la radícula), que es convertirà en la raïl primària en penetrar el sol. Despuix de l'eixida de la radícula, el hipocòtil emergix elevant l'àpiç de la plàntula (i normalment també la envoltura de la llavor) sobre el nivell del sol, duent els fulls embrionaris (cridades "cotiledones") i la "plúmula", que dona orige a les primeres fulles verdaderes. El hipocòtil és el primer orgue d'expansió de la plàntula, i es desenrolla fins a formar la seua talle.


Referències

  1. ↑ Morfologia de les plàntules en el Herbari de l'Universitat Pública de Navarra