MS Mijaíl Lermontov
El MS Mijaíl Lermontov va ser un transatlàntic propietat de la companyia naviera soviètica Baltic Shipping Company, construït en 1972 per V.E.B. Mathias-Thesen Werft, Wismar, Alemània Oriental. Posteriorment va ser transformat en travessia. El 16 de febrer de 1986 va chocar contra unes roques prop de Port Gore, en Marlborough Sounds (Nova Zelanda), i es va afonar, cobrant-se la vida d'un dels seus tripulants.
Afonament
[editar | editar còdic]
El 6 de febrer de 1986, el Mijaíl Lermontov va salpar de Sidney per a iniciar una travessia de dos semanes per Nova Zelanda, en 372 passagers i 348 tripulants, lo que sumava un total de 743 persones. La vesprada del 16 de febrer, el Mijaíl Lermontov navegava front a la veta Jackson, en la costa noreste de l'illa Sur de Nova Zelanda, a unes 30 milles (48 km) al noroest de Wellington. A les 17:37, navegant a 15 nucs (28 km/h; 17 mph), el Mijaíl Lermontov va chocar contra les roques a uns 5,5 metros (18 peus) per baix de la llínea de flotació en el seu costat de babor.
Cap a les 20.30 hores, els passagers varen escomençar a abandonar el barco, en l'ajuda de la tripulació i d'embarcacions de rescat locals. Els passagers varen ser traslladats a varis bucs de la zona, entre ells el petroler Tarihiko (Capità Reedman) i el transbordador Arahura (Capità John Brew). En enfosquir, el MS Mijaíl Lermontov es va escorar a estribor. Als 20 minuts de rescatar a l'últim passager, el buc havia desaparegut per complet, afonant-se aproximadament a les 22:27, 4 hores i 50 minuts despuix d'encallar. En l'afonament només va haver una víctima, l'ingenier de la tripulació Pavel Zagladimov, de 33 anys, que es va afonar en el barco. L'informe del forense indica que la causa oficial de la seua mort és "desconeguda", ya que mai es varen trobar els seus restants. Onze dels rescatats varen sofrir ferides lleus.[1]
Derelicte
[editar | editar còdic]
El derelicte de el MS Mijaíl Lermontov descansa a on es va afonar, recostado sobre el seu costat de estribor a profunditats que alcancen un màxim d'uns 38 metros (125 peus). És popular entre els buceadores i el lloc conta en tendes de bucege locals en Picton i Kaikoura.[2] També és un dels naufragis més grans i de fàcil accés del món. Les immersions varien des d'una profunditat fàcil de 12 metros (39 peus) en la part superior del naufragi, fins a immersions profundes de penetració i descompressió a profunditats de 36 metros (118 peus).
És possible ingressar als restants del naufragi, especialment en les àrees públiques obertes a les que es pot accedir des de les finestres de babor prop de la part superior del naufragi, encara que es deu anar en conte i es recomana encaridament contar en guies familiarizados en el naufragi, especialment per a entorns elevats tancats i a on es poden enredrar. poden existir perills. Es recomana el bucege en circuit tancat per a evitar reduir la visibilitat en ingressar a àrees tancades com a restaurants, menjadors de tripulació i galeries comercials. Se sap que tres buços varen morir mentres exploraven el barco, inclós un buç el cos del qual possiblement encara estiga atrapat en l'interior.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Atres travessies de mar afonats en accidents
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Castell, Marcus. «The Last Cruise of the Mikhail Lermontov». The New Zealand Maritime Record. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2017.
- ↑ Go Dive Marlborough. «Wreck Diving in the Marlborough Sounds New Zealand». Go Dive.
- ↑ «New Zealand Divewrecks - dive the trail!!». divewreck.co.nz.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «MS Mijaíl Lermontov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.