Mòdul de mando Columbia
El mòdul de mando Columbia (CM-107) és la nau espacial que va servir com mòdul de mando i càpsula de reentrada durant la missió Apolo 11 de 1969, la primera que va dur sers humans a la Lluna. És l'única nau espacial de les utilisades en la missió Apolo 11 de 1969, que va retornar a la Terra.[1][2]
Nom
La denominació de les naus, era privilegi del comandant, Michael Collins, i el nom Columbia va ser sugerit per primera volta a est per Julian Scheer, administrador assistent d'assunts públics de la NASA durant el programa Apolo, que va mencionar el nom, de passada, en una conversació telefònica, dient «alguns de nosatres ací hem estat donant tornades per Columbia». Collins inicialment va pensar que era «una miqueta pomposo», pero finalment va permanéixer perque no trobava una alternativa millor i els seus companyers de tripulació Buzz Aldrin i Neil Armstrong no varen posar objeccions.[3] Collins també va ser influenciat per a acceptar el nom per la seua similitut en Columbiad, el nom de l'arma espacial en la novela de ciència ficció de Juliol Verne de 1865 De la Terra a la Lluna.[4]
Despuix de la missió
Despuix de la missió i una gira per vàries ciutats nortamericanes,[5] en 1971 va ser entregat al Institut Smithsonian,[1] designat «fita de vol» i exhibit de manera destacada en el Museu Nacional de l'Aire i l'Espai en Washington D. C., junt al Wright Flyer de 1903.[6]
En juliol de 2016, l'Oficina per al Programa de Digitalisació del Smithsonian va produir i va publicar un escanege del Columbia en image 3D.[7][8] Durant el procés es varen trobar varis llocs en les parets de la càpsula a on els astronautes havien escrit,[7] entre atres coses, un calendari i una advertència sobre residus malolientes en una de les taquilles.[7]
Per a commemorar el 50 aniversari de l'aterrisage de l'Apolo 11, la nau espacial va viajar per tot el país en una gira per museus d'Houston, Sant Luis, Pittsburgh, Seattle i Cincinnati.[5]
En 2022, el mòdul Columbia va deixar d'exhibir-se com a part de la remodelació del Museu Nacional de l'Aire i l'Espai, encara que quan va reobrir de nou en l'autumne de 2022, es va convertir en una peça central de la seua recent creada exposició Destination Moon.[9]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 National Air and Space Museum. «Apollo 11 Command Module Columbia» (en en). Smithsonian Institution. Archivat des d'el original, el 20 de juliol, 2019. Consultat el 24 de setembre, 2019.
- ↑ Craddock (2003). Apollo 11 Box: Artifacts from the First Moon Landing (en en), Chronicle Books, p. 57. ISBN 978-0-8118-3734-7.
- ↑ Collins, Michael (2001). Carrying the Fire: An Astronaut's Journey (en en), Rowman & Littlefield, pp. 334–335. ISBN 978-0-8154-1028-7.
- ↑ Lindsay, Hamish (2001). Tracking Apollo to the Moon (en en), Springer, p. 24. ISBN 978-1-85233-212-9.
- ↑ 5,0 5,1 McEwan. «To the moon (and Cincinnati) and back» (en en). Soapbox Cincinnati. Consultat el 24 de setembre, 2019.
- ↑ van der Linden, F. Robert (2016). Best of the National Air and Space Museum (en en), Smithsonian Institution, p. 3. ISBN 978-1-58834-581-3.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «[1]», Space.com. Consultat el 9 de març, 2020.
- ↑ «[2]», Popular Mechanics. Consultat el 9 de març, 2020.
- ↑ «Destination Moon».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Módulo de mando Columbia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.