Método de Carius

El método de Carius és un método per a la determinació cuatitativa d'halógenos en substàncies químiques, usat en química analítica.^[1] Va ser inventat pel químic alemà Georg Ludwig Carius (1829–1875).

Una massa coneguda d'un compost orgànic és calfat en àcit nítric fumante en presència de nitrat d'argent contingut en un tubo de vidre dur sagellat conegut com a tubo de Carius,^[2] en un forn. El carbono i el hidrogen present en el compost són oxidados a diòxit de carbono i aigua. Els halógenos presents formen el corresponent halur d'argent (AgX). Est és filtrat, llavat, secat i pesat.

$(C, H, X) + A g N O_{3} + O_{2} \overset{H N O_{3}}{\to} C O_{2} + H_{2} O + A g X ↓$

Este ensaig químic funciona igualment en la determinació de sofre pero sense adició de nitrat d'argent. l'àcit sulfúric intermediante formant despuix de la reacció del sofre en l'àcit nítric fumante forma sulfat de bari insoluble en l'adició de clorur de bari.

$(C, H, S) + B a C l_{2} + O_{2} \overset{H N O_{3}}{\to} C O_{2} + H_{2} O + B a S O_{4} ↓$

Referències

↑ Julius B. Cohen Practical Organic Chemistry 1910 Link to online text
↑ R. T. Morrison, R. N. Boyd (1987). «2. El metà», Organic Chemistry, 5th edició, Pearson, p. 71. ISBN 978-968-444-340-2.

Este artícul conté una traducció derivada de «Método de Carius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Julius B. Cohen Practical Organic Chemistry 1910 Link to online text

[2] R. T. Morrison, R. N. Boyd (1987). «2. El metà», Organic Chemistry, 5th edició, Pearson, p. 71. ISBN 978-968-444-340-2.

[1]

[2]