Màxima Cesariense

Màxima Cesariense  va ser una de les províncies de la diòcesis de Britania, possiblement creada com a part de les reformes administratives dispostes per Constancio Clor en Britania entre el 296 i el 312, durant la reforma administrativa de l'emperador Diocleciano.

Organisació

La capital era provablement Londinium i el seu territori estava situat en la partix surest de l'illa de Gran Bretanya. En un principi els seus governadors varen ser praeses de ranc ecuestre, pero a mediat del sigle IV varen passar a ocupar el càrrec cònsulés.

Història

Màxima Cesariense i la seua veïna septentrional, Flavia Caesariensis, podrien haver segut, per un breu periodo, una sola província, que hauria comprés la major part de l'Anglaterra oriental. Eric Birley i atres investigadors han sugerit que les dos províncies cridades Cesariense s'haurien format a partir d'una major de l'integrava. Del fet de que Constancio Clor haguera segut acollit favorablement en Londinium en 296, Birley part per a hipotetizar que ell hauria segut el que li otorgara el títul suplementari de Cesariense. Tenint en conte les circumstàncies en l'época de Constancio, podria haver dividit el comando militar de Britania superior en dos en una província oriental cridada Britania Cesariense i una occidental cridada Britania Primera. Esta divisió hauria segut reorganisada despuix a partir de la divisió de Britania Cesariense en dos regions, al nort i sur. Açò requeriria de que tal divisió haguera tingut lloc abans de l'abdicació de Diocleciano i Maximiano de 305. Una explicació alternativa és que la província va ser nomenada despuix de Galerio (entre 260 i 311), emperador de l'est.

Vore també

• Britania romana

Bibliografia

• Leonard Cottrell, The Roman Invasion of Britain, Barnes & Noble. New York, 1992
• Graham Webster, Roman Invasion of Britain, Routledge, 1999, ISBN 0-415-21828-4
• Sheppard Frere, Britannia: a History of Roman Britain,1978, p. 64