Màrtirs de Palestina
Sobre els màrtirs de Palestina és una obra del historiador eclesiàstic i bisbe de Caesarea, Eusebio (263 - 339 d. C.), que relata la persecució dels cristians en Cesarea baixe el mandat de l'emperador romà Diocleciano. L'obra es conserva en dos versions: una recensió més curta, que formava part de la seua Història Eclesiàstica, i una versió més llarga, descoberta en 1866. Eusebio va estar present en Cesarea en l'época de les persecucions que relata.
Antecedents
[editar | editar còdic]La versió més curta de Mártires de Palestina va ser provablement una revisió de la versió més llarga. És possible que les dos versions existents siguen només fragments d'una obra més llarga, hui perduda.[1] La recensió llarga va ser composta en algun moment despuix de 311, quan les persecucions en Cesarea havien remés, i publicada en 315-316. [2]
Recensió curta
[editar | editar còdic]Encara que més breu que l'atra versió, hi ha relats de martiris en Cesarea que no figuren en la recensió llarga, com els martiris voluntaris de Timolao i companyers màrtirs.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «htm Sobre els màrtirs de Palestina». Eusebio de Cesarea. Enciclopèdia catòlica, 1912. Consultat el 19 d'abril de 2013.
- ↑ (2012) El martiri cristià en l'Antiguetat tardana, Walter de Gruyter, pp. 55. ISBN 978-3110263510.
- ↑ Eusebio. «Màrtirs de Palestina, recensió curta». Consultat el 19 d'abril de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mártires de Palestina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.