Màquina Z
.jpg){kind=link}
La Instalació de Potència Pulsada Z (en inglés: Z Pulsed Power Facility), informalmente coneguda com la màquina Z, és el generador d'ones electromagnètiques d'alta freqüència més gran del món i està dissenyada per a provar materials en condicions de temperatura i pressió extremes. Des del seu reacondicionamiento en octubre de 1996,[1] s'ha utilisat principalment com una instalació d'investigació de fusió per confinament inercial (ICF, inertial confinement fusion). Operada pel Laboratori Nacional Sandia, reunix senyes per a ajudar en el modelació informàtica d'armes nuclears i eventuals centrals de fusió nuclear . La màquina Z està situada en la sèu principal del Laboratori Sandia en Albuquerque, Nou Mèxic.
Funcionament
[editar | editar còdic]La màquina Z utilisa numerosos capacitores disposts en paralel per a donar una capacitancia equivalent C enorme. Sent possible almagasenar una gran cantitat d'energia inclús en una diferència de potencial modesta. Els capacitores descarreguen la seua energia en un blanc no major que un carret de fil provocant que este alcance temperatures superiors als dos mil millons de kelvin (2×109 K). Llibera una poderosa descàrrega elèctrica de 10 millons d'amperis durant menys de 100 nanosegundos en una matriu de cables de tungsteno molt fins, colocats de forma paralela, que reben el nom de liner. La corrent d'alt voltage vaporiza els cables, que es transformen en una cortina de plasma cilíndrica. Simultàneament, la densitat de corrent induïx un fort camp magnètic i la combinació d'abdós dona lloc a una Força de Lorentz que comprimix el plasma en un procés denominat z-pinch. El plasma en implosió produïx altes temperatures i rajos X.
Dos mil millons de kelvins
[editar | editar còdic]A principis de 2006, la màquina Z va produir plasmes en temperatures anunciades de més de 2000 millons de kelvins (2 GK, 2×109 K), alcançant inclús un màxim de 3,7 GK.[2][3][4] Es va conseguir en part reemplaçant els arams de tungsteno en arams d'acer més grossos. Esta temperatura, que permet una eficiència del 10% al 15% en la conversió d'energia elèctrica en rajos X blans, va ser molt major de lo prevista (3 a 4 voltes l'energia cinètica dels cables entrantes en l'eix). El llibre Guinness dels récorts anteriorment la catalogava com la temperatura més alta alcançada per l'home[5] (des de llavors, l'Accelerador relativiste de ions pesats en el Laboratori Nacional de Brookhaven[6] i el Gran Colisionador de Hadrones[7] han produït temperatures més altes). L'orige d'esta energia adicional seguix sent inexplicable, pero s'ha teorizado que la turbulència MHD a chicoteta escala i el amortiguamiento viscós podrien convertir energia magnètica en energia tèrmica dels ions, que llavors transferirien la seua energia als electrons a través de colisions.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sandia National Laboratories - News Releases». Sandia.gov. Consultat el 20 de juny de 2015.
- ↑ «Sandia's Z machine exceeds two billion degrees Kelvin». Share.sandia.gov. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2015. Consultat el 20 de juny de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 [1]
- ↑ 4,0 4,1 «The Z Machine : Over two billion degrees» (PDF). Mhdprospects.com. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 20 de juny de 2015.
- ↑ (29 d'abril de 2008) Guinness World Records 2008 - Google Books.
- ↑ «BNL Newsroom &#; 'Perfect' Liquid Hot Enough to be Quark Soup». Bnl.gov. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2012. Consultat el 20 de juny de 2015.
- ↑ «Atom-smashing scientists reach highest ever recorded man-made temperature - 100,000 TIMES hotter then the Sun's interior &#; Daily Mail Online». Dailymail.co.uk. Consultat el 20 de juny de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Máquina Z» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.