Anar al contingut

Lur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Lure.
Lurs de bronze trobats en Brudevælte Mose, en el noreste de Lynge en Selandia (Dinamarca).[1]

Lur, també luur o lure, és el nom que reben dos instruments de vent diferents. El més modern és una banya fabricada en fusta que es va usar en Escandinavia des del sigle VII. El més antic estava construït en bronze i data de l'Edat del Bronze. Estos últims es varen trobar enterrats en parells simètrics[2] en pantàs de Dinamarca principalment. En total s'han descobert 63 lurs de metal: 39 en Dinamarca[3] (inclosos els eixemplars que es varen perdre) i 24 en Suècia, Noruega, el nort d'Alemània i Estònia.[4]

Lur de fusta

Es tracta de banyes de fusta recoberts de corfa d'abedull.[5] Estos lurs són tubos cònics de fusta d'al voltant d'un metro de llarc en un orifici en l'extrem per a bufar en o sense filtre. No tenen forats per als dits i es toquen com un instrumente de metal modern.

Les primeres referències a un instrument cridat lur procedixen de les sagues islandeses, en les que es descriu com un instrument de guerra que servix per a reunir les tropes i esglayar a l'enemic.

Estos instruments també han segut utilisats per grangers i lleters per a cridar al ganado i guiar-ho en els països nòrdics. En el XIX, es va recuperar com un símbol nacional i en l'actualitat s'utilisen en ocasions especials i en la música folklòrica dels països escandinaus.

Lur de bronze

Erro al crear miniatura:
Lur de bronze trobat en Brudevælte Mose, en el noreste de Lynge en Selandia (Dinamarca)

És provable que l'instrument de bronze que hui es coneix com lur no guarde relació en el lur de fusta i que fora nomenat d'eixa manera pels arqueòlecs de el XIX per la seua semblança en els lurs de fusta del sigle XIII mencionats per Saxo Grammaticus.

Els lurs de bronze es remonten a l'Edat del Bronze nòrdica, provablement a la primera mitat del primer mileni abans de Crist. A grans traces, es tracta de tubos cònics en forma de S sense forats per als dits. Al final del tubo, tenen una campana, com els instruments de vent-metal. L'extrem opost a la campana és llaugerament acampanado, de la mateixa manera que la campana dels instruments de vent-metal moderns, pero no en la mateixa mida. Un lur de bronze típic media al voltant de dos metros de llarc. Estos instruments sonen com un trombón.

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Brudevælte Lurs» (en anglés). Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 9 de juliol de 2008.
  2. ↑ «A History of Brass Instruments».Honors Theses.Consultat el 6 de juliol de 2025.
  3. ↑ «The lurs of the Bronze Age» (en en). National Museum of Denmark. Consultat el 2025-07-07.
  4. ↑ «Early Lurs».Adoranten.Consultat el 06 de juliol de 2025.
  5. ↑ «Birch (Betula, Betulaceae) bark horns and similar instruments in Norway».Journal of the Botanical Research Institute of Texas.Consultat el 7 de juliol de 2025.


Referències