Anar al contingut

Lupa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lupa de mà convencional.
Estereomicroscopio o «lupa binocular». Sol oferir auments entre 6uns 6x-60x en zoom continu o més típicament en dos posicions: 20x i 40x.
Lupa de camp, plegable per a protegir la lent. Normalment tenen auments entre 2x i 20x.
Lupa dental tipo Kruder. Solen tindre auments entre 2,5x a 3,5x.

La lupa[1] és un instrument òptic que consta d'una lent convergent de curta distància focal, que desvia la llum incident de modo que es forma una image virtual ampliada de l'objecte observat, per mig de la refracció de la llum.


Funcionament

Una lent convergent pot conseguir que l'image d'un objecte es veja ampliada, i, per lo tant, vore-la baix un àngul aparent major.

Pot interpretar-se el seu funcionament a través de l'image virtual i aumentada que produïx; pero el seu correcte us (ha d'estar just davant de l'ull, i l'objecte ha d'estar en el foc de la lent, per a obtindre una image en el punt de l'infinit i una visualisació relaixada, al no estar treballant els músculs ciliars per a enfocar a l'infinit) sugerix un atre raonament: lloc que el tamany apreciat depén del de l'image final en la retina, donada pel sistema òptic complet (lupa més ull), lo que permet la lupa és obtindre un aument angular. El màxim tamany angular es conseguix acostant l'objecte a l'ull, pero est és incapaç d'enfocar a distàncies més propenques del punt pròxim. La lupa, superposta a l'ull, permet acostar est, de manera que l'objecte subtienda un major àngul.[2]

Les lupes poden ser de distintes curvatura, i proporcionalment, la lent pot tindre cert grau de magnificacó. Generalment, les lupes de major diàmetro són més potents (menor distància focal), ya que permeten una major curvatura de les seues superfícies, en ser necessàriament el cristal estret en la perifèria i gros en el centre.


Usos

La lupa és utilisada per a vore objectes o lletres menudes.

La lupa elèctrica o electro-lupa és utilisada en ingenieria moderna (naval, aeronàutica, nuclear...) des de principis del XX.

També se sol usar com a element per a encendre un fòc, fent que entre llum solar a través de la lupa. Açò es pot considerar una bona forma d'iniciar un fòc, degut a que no es gasta com un mistera o un pedrenyal i solament es requerix de llum solar.

Ademés, la lupa és una ferramenta comuna en l'educació i en el món científic per a l'observació de detalls que no són vists simple vista.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Sears, Francis W. (1958 [y numerosas reediciones]). Óptica. Fundaments de física III, Aguilar.

Enllaços externs