Anar al contingut

Llista electoral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una llista electoral o llista de partit és una agrupació de candidats polítics que es presenta per a disputar càrrecs en una elecció, particularment en sistemes electorals proporcionals. Estes llestes poden ser elaborades i registrades per un partit polític, una coalició de partits o per agrupacions de candidats independents.

En els sistemes proporcionals, els escans es distribuïxen entre les llistes segons el percentage de vots obtinguts. Depenent del sistema específic, les llestes poden ser:

  • Tancades: l'orde dels candidats és fix i determinat pel partit o agrupació.
  • Obertes: els votants poden alterar l'orde o seleccionar candidats específics dins de la llista.
  • Lliures: permeten votar a candidats de diferents llestes.

En alguns sistemes electorals majoritaris també s'utilisen llistes electorals, especialment en circumscripcions plurinominales, a on s'elegix a més d'un representant. En estos casos, les llistes permeten presentar candidatures múltiples baix una mateixa agrupació, encara que el método d'assignació d'escans no siga proporcional.

Tipos de llistes electorals

[editar | editar còdic]

Podem classificar les llistes electorals segons el grau de flexibilitat que té l'elector quan realisa el vot. Quant més flexible és el sistema de vot més es favorix la competició intrapartidaria, disminuint el poder de l'aparat organisatiu dels partits en la designació dels candidats, i permeten establir una relació més directa entre electors i elegits, contribuint a una major transparència i participació democràtica.

Llistes tancades

[editar | editar còdic]

Són tancades perque l'elector vota a una llista de candidats presentada per un partit. Normalment van associades a sistemes proporcionals

Llestes tancades i bloquejades

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Llistes tancades i bloquejades.


Són bloquejades perque l'orde intern de la candidatura ve fixat pel partit i el votant no ho pot alterar. L'atribució d'escans obtinguts per un partit es fa seguint l'orde establit per la llista. Este tipo de llistes són criticades per restringir l'expressió de les preferències dels electors i s'argumenta a favor seu que propicien la consolidació organisativa dels partits polítics.

S'utilisen en Israel, Noruega, Mèxic, Argentina, Uruguay, Portugal o en Espanya (en les eleccions municipals, autonòmiques, al Congrés de Diputats i eleccions europees).

Llistes tancades desbloquejades

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Llistes tancades desbloquejades.


Són aquelles en les quals un elector vota a la llista presentada per un partit pero el votant a la seua volta pot modificar —total o parcialment— l'orde de candidats preestablit per aquell, ya siga per mig del vot preferencial (per a un o varis candidats), tachant noms de candidats o posant un orde numèric en els noms dels candidats.

Utilisades en Finlàndia, Àustria, Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca o Suècia.

Llistes obertes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Llistes obertes.

Són aquelles que permeten a l'elector triar candidats de diferents partits o inclús en alguns casos establir l'orde de preferència entre els candidats triats

Les llistes obertes se solen usar en sistemes majoritaris.

Presents en Suïssa, Luxemburc o per al Senat Espanyol.

Llistes completes i incompletes

[editar | editar còdic]

Una llista és completa quan el número de candidats de la llista que es presenta per una circumscripció, és igual al número de càrrecs a elegir en eixa circumscripció. Per disseny el número de candidats elegits d'una llista concreta, per tant s'obliga a una pluralitat en l'adscripció dels candidats elegits.

Per llistes incompletes s'elegix als dos terços dels càrrecs, el terç restant ho representaran els candidats de l'oposició no guanyadora.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Lijphart, A. 1995, Sistemes electorals i sistemes de partits, Madrit: Centre d'Estudis Constitucionals.
  • Sartori, G. 1994, Ingenieria constitucional comparada, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica.

Vore també

[editar | editar còdic]