Lliga Santa (1683)

Archiu:Map of Members of the Holy League 1684.png

Lliga Santa (1683)

La Lliga Santa va ser proposta pel papa Inocencio XI en 1683 i d'ella varen formar partix els Habsburgo, la República de Venècia i la Confederació Polac-Lituana, a la qual es va unir el Principat de Moscou en 1686. L'aliança va ser creada per a fer front i debilitar al Imperi otomà en l'esperança de detindre el seu alvanç en Europa. Els seus components, en els seus més significatius comandants, reis, caps d'Estat i figures carismàtiques, varen anar els següents:

Membres

Imperi dels Habsburgo

Archiu:Kaiser-Leopold1.jpg

Leopoldo I de Habsburgo, emperador germànic i rei hongarés.

Leopoldo I despuix del Sitie de Viena va utilisar les tropes de la Lliga Santa per a iniciar el contrataque que va culminar en la Batalla de Viena ocorreguda en setembre de 1683, donant inici a les disputes que varen dur a la Pau de Karlowitz. En esta batalla, les tropes de la federació austríaca provinents dels distints dominis dels Habsburgo, varen ser recolzades per forces dels Príncips de Baden i de Sajonia, dels Wittelsbach de Baviera, dels senyors de Turingia i d'Holstein, i per tropes polaques i hongareses.

Pels acorts de Karlowitz, l'Imperi otomà admetia la supremacia habsbúrgica en el nort dels Balcans i renunciava a favor seu a tota Hongria, Transilvania i a Croàcia-Eslavonia.

Els comandants de l'eixèrcit austríac varen ser:

• Federico Augusto I de Sajonia, mariscal de les tropes alemanes a les órdens de Leopoldo I fins que va ser elegit rei de Polònia a la mort de Juan III Sobieski.
• Eugenio de Saboya, comandant dels dragons imperials a les órdens del mariscal Federico Augusto I de Sajonia fins a succeir-li quan este es va convertir en rei de Polònia.

República de Venècia

Archiu:Schultz John CAPS 3 Sobieski.jpg

Jan III Sobieski.

Baixe el mando directe del dogo Francesco Morosini, els veneciano varen obtindre grans victòries sobre els turcs, apoderant-se de diversos territoris que posteriorment varen ser confirmats pels acorts de Karlowitz. Ademés el Senat va reconéixer al dogo en el títul de Peloponnesiaco pels seus mèrits militars. Els territoris que varen passar a formar part de la Serenissima varen ser: Morea, Dalmacia, Santa Maura i Egina.

Mancomunidad Polac-Lituana

Els polacs, comandados directament pel seu rei Juan III Sobieski, varen salvar lliteralment a Viena del sege turc i varen conseguir marejants victòries sobre els mateixos, fins al punt de que, a pesar de que el rei va morir abans de la Pau de Karlowitz, Polònia va obtindre igualment grans concessions territorials. Estes varen ser Podolia i el marge dret d'Ucrània.

Archiu:Peter de Grote.jpg

El sar Pedro I de Rússia.

Entre els comandants de les tropes polaques resalta la figura de Carlos V de Lorena, mariscal de les tropes polaques al mando del rei Jan III Sobieski, que comandaba les tropes directament en el camp de batalla, com durant la Batalla de Viena quan va dirigir les seues tropes a cavall permaneixent sempre en primera llínea.

Principat de Moscou

Les tropes russes de Pedro I el Gran varen entretindre als turcs en Crimea obtenint també beneficis en la Pau de Karlowitz, a pesar de la qual cosa el futur Imperi rus va deure continuar batallant contra els otomans. Com a conseqüència de Karlowitz els russos varen rebre Azov.

Imperi otomà

Archiu:Mehmed CAPS 7 .jpg

El sultà turc Mehmed IV.

Varen ser varis els sultans que varen prendre part en les batalles, entre els que cal destacar a Mehmed IV que va iniciar les hostilitats contra els Habsburgo sitiant la ciutat de Viena, en el seu comandant en cap el gran visir Kara Mustafá, decapitat despuix en Belgrat una volta que la batalla estava perduda i que la guerra era una contínua retirada. Destaca també la figura del sultà que va ser obligat a firmar la pau que, segons els historiadors, marca l'inici del decliu del Imperi otomà, Mustafa II.