Lleis fonamentals d'Israel
Les lleis fonamentals d'Israel són texts de caràcter constitucional aprovats per la Knéset (el Parlament israelita) com a capítuls d'una futura Constitució,[1] en acabant de que en la primera Kneset no s'aplegara a un acort sobre l'escritura formal de dit document.
Història
Al declarar l'independència d'Israel, es va fer la promesa de que es promulgaria una Constitució abans de l'1 d'octubre de 1948. No obstant, la pressió de diversos grups religiosos va impedir que es realisara el proyecte: molts religiosos judeus s'oponen a la Constitució perque pensen que la màxima llei mai deu ser terrenal, puix les lleis bàsiques són la Torá, el Tanaj, el Talmud, el Mishné Torá i el Shulján Aruj.
En 1949, la primera Knéset (Parlament) va pospondre els treballs constitucionals. Des de llavors no s'han repres/représ, i l'Estat es rig per unes «lleis fonamentals» establides per dit orgue llegislatiu que afecten a tota l'estructura estatal.
El 13 de juliol de 1950 el parlamentari Issar Harari va propondre, en la decisió que du el seu nom, que «la primera Knéset delega en la Comissió de Constitució, Llei i Justícia preparar una proposta per a una constitució nacional. La Constitució serà construïda capítul per capítul, de forma tal que cada u d'ells es constituirà, per sí mateixa, en Llei Fonamental. Els capítuls seran presentats davant la Knéset a mida que la Comissió finalise el seu treball i tots els capítuls junts seran compilados en una Constitució nacional».
Els crítics d'este sistema afirmen que el mateix està subjecte a les majories que dominen en un determinat moment la Knéset, ya que, ademés, estes lleis no tenen que ser aprovades per cap referèndum. No obstant les mateixes varen adquirir un caràcter supralegal a partir de la «revolució constitucional» iniciada pel juge Aaron Barak, de la Talle Suprema de Justícia.
La primera llei es va promulgar en 1958 i regula i organisa el funcionament de la Knéset. De 1958 fins a 1992 s'han establit onze lleis fonamentals. Huit d'elles es referixen a les institucions de l'Estat, pero una d'elles —la Llei Fonamental: Jerusalem Capital d'Israel— es referix a l'estatus de la ciutat de Jerusalem. Dos de les lleis promulgades —Llei Fonamental: Llibertat d'ocupació i Llei Fonamental: Dignitat humana i llibertat— protegixen els drets de l'individu.
Llista de lleis fonamentals
| Any de llegislació | Llei | Descripció |
|---|---|---|
| 1958 | Llei Fonamental: La Knéset | Definix les funcions llegislatives del Parlament israelita. |
| 1960 | Llei Fonamental: Terres d'Israel | Establix la propietat nacional de les terres. |
| 1964 | Llei Fonamental: El President de l'Estat | Establix la forma d'elecció calificacions, poders i responsabilitats del President de l'Estat. |
| 1968 | Llei Fonamental: El Govern | Establix la forma de govern de l'Estat (democràcia parlamentària, en elecció indirecta del primer ministre baix sistema de coalicions). En el 1992 es modifica per a permetre l'elecció directa del primer ministre, modificació anulada en el 2001. |
| 1975 | Llei Fonamental: L'economia estatal | Regula els pagaments emesos i rebuts per l'estat, aixina com l'autoritat per a emetre moneda. |
| 1976 | Llei Fonamental: L'Eixèrcit | Establix les bases llegals i constitucionals per al funcionament de les Forces de Defensa d'Israel. Subordina les forces militars al Govern, tracta sobre el reclutament i establix que no es podrà establir o mantindre una atra força armada fòra de les Forces de Defensa. |
| 1980 | Llei Fonamental: Jerusalem Capital d'Israel (també coneguda com Llei de Jerusalem) | Establix l'estatus de Jerusalem com la capital d'Israel i garantisa la seua integritat i unió. Tracta sobre els llocs sants i assegura els drets per als membres de totes les religions. Establix privilegis especials als fins del desenroll de la ciutat. |
| 1984 | Llei Fonamental: El sistema judicial | Establix les autoritats, institucions, principi d'independència, obertura, designació, calificacions i poders del sistema judicial. |
| 1988 | Llei Fonamental: El contralor de l'estat | Establix els poders, funcions i responsabilitats del supervisor dels organismes de l'Estat, ministeris, institucions, autoritats, agències, persones i ents operant en representació de l'Estat. |
| 1992 | Llei Fonamental: Dignitat humana i llibertat | Declara que els drets humans bàsics seran reconeguts en Israel a partir del valor de l'home, la santitat de la seua vida, i el fet de que l'home és lliure. Definix la llibertat humana com el dret d'entrar i abandonar el país, la privacitat, l'intimitat i la protecció del registre illegal de les propietats d'una persona. Esta llei inclou una clàusula que la protegix de possibles canvis derivats de regulacions d'emergència. |
| 1994 | Llei Fonamental: Llibertat d'ocupació | Establix el dret de «cada ciutadà i habitant a practicar qualsevol ocupació, ofici o activitat comercial» llevat que «una llei que estiga en l'esperit dels valors de l'Estat d'Israel i que fora promulgada en un fi beneficiós» establira lo contrari. |
| 2014 | Llei fonamental: Referèndum | Establix que si el govern israelita adopta una decisió o firma un acort que estipula que les lleis, la jurisdicció i l'autoritat administrativa de l'Estat d'Israel ya no s'aplicaran a un àrea geogràfica determinada. Dit acort o decisió deu adoptar-se a través d'un tractat aprovat per 80 parlamentaris o per majoria absoluta en un referèndum.[2] Açò significa que el territori sobirà israelita (Jerusalem Este, els Alts del Golán i qualsevol terra dins de les llínees d'armistici de 1949), segons la llei israelita, solament pot ser renunciat a través d'un tractat aprovat per més de 80 parlamentaris (2/3 del parlament de 120), en el cas del qual no és necessari un referèndum, o ans que un tractat siga vàlit, deu ser aprovat per majoria absoluta en un referèndum.[3] |
| 2018 | Llei fonamental: Israel com l'Estat-nació del poble judeu, coneguda com Llei de l'Estat-nació) | Definix a Israel com l'estat nació del poble judeu i nega el dret de l'autodeterminació nacional d'atres grups etnoculturals en Israel.[4][5] |
Referències
- ↑ Gavison, Ruth (1985). «Human rights in Israel: The controversy over Israel's bill of rights», Israel Yearbook of Human Rights (vol. XV) (en en), Tel Aviv: Faculty of Law, Tel Aviv University, pp. 113-154. OCLC 81659337.
- ↑ Harkov, Lahav (12 de març de 2014). «Knesset passes first Basic Law in 22 years: Referendum on land concessions» (en anglés). The Jerusalem Post. Consultat el 18 de setembre de 2019.
- ↑ Harkov, Lahav (12 de febrer de 2014). «Bill reinforcing referendum on peace talks moves toward final vote» (en anglés). The Jerusalem Post. Consultat el 18 de setembre de 2019.
- ↑ Wootliff, Raoul (19 de juliol de 2018). «Israel passes Jewish state law, enshrining ‘national home of the Jewish people’» (en anglés). The Times of Israel. Consultat el 18 de setembre de 2019.
- ↑ Berger, Miriam (31 de juliol de 2018). «Israel’s hugely controversial “nation-state” law, explained» (en anglés). Vox. Consultat el 26 de Febrer de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leyes fundamentales de Israel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.