Anar al contingut

Lleis de Clarke

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les tres lleis de Clarke són tres adagis formulats per l'escritor britànic de ciència ficció Arthur C. Clarke (1917-2008), de les quals la tercera llei és la més coneguda i la més citada. Formen part de les seues idees en els seus extensos escrits sobre el futur.[1]

Estes nomenades lleis són:

  1. Quan un científic distinguit pero d'edat alvançada afirma que alguna cosa és possible, és casi segur que té raó. Quan afirma que alguna cosa és impossible, és casi segur que està equivocat.
  2. L'única forma de descobrir els llímits de lo possible és aventurar-se una miqueta més allà d'ells cap a lo impossible.
  3. Qualsevol tecnologia lo suficientment alvançada és indistinguible de la màgia.

Orígens

Un relat va afirmar que les «lleis» de Clarke es varen desenrollar en acabant de que l'editor de les seues obres en francés començara a enumerar les afirmacions de l'autor.[2]

Les tres lleis apareixen en l'ensaig de Clarke «Els perills de la profecia: el fracàs de l'imaginació», publicat per primera volta en Profiles of the future (1962).[3] No obstant, no es varen publicar al mateix temps. La primera llei de Clarke va ser proposta en la primera edició de l'ensaig, com a «llei de Clarke» en Profiles of the future.

La segona llei s'oferix com una simple observació en el mateix ensaig, pero el seu estatus com a segona llei de Clarke va ser conferida per uns atres. Inicialment va ser un derivat de la primera llei i formalment es va convertir en la segona llei de Clarke, a on l'autor va propondre la tercera llei en la revisió de 1973 de Perfils del futur, que incloïa un reconeiximent.[4] També va anar ací a on Clarke va escriure sobre la tercera llei en estes paraules: «Com tres lleis eren suficientment bones per a Newton, he decidit modestament detindre'm allí».

La tercera llei, a pesar de ser l'última d'una década, és la més coneguda i la més citada. Apareix només en la revisió de 1973 de l'ensaig Els perills de la profecia.[5]

En 1952, Isaac Asimov (1920-1992) en el seu llibre Fundació i Imperi (partix 1.1 «Search for magicians») va escriure una frase similar «...un públic desinformado tendix a confondre l'erudición en els macs...»

[6] També es fa eco d'una declaració en una història de 1942 de Leigh Brackett: «Bruixeria per als ignorants,... ciència simple per als erudits».[7]


Inclús eixemples anteriors d'este sentiment es poden trobar en Wild Talents (1932) de Charles Fort: «Una actuació que algun dia pot considerar-se comprensible, pero que, en estos temps primitius, transcendix lo que es diu que és lo conegut que és lo que vullc dir en màgia», i en el conte El sabueso de la mort (1933) d'Agatha Christie: «Lo sobrenatural és només la naturalea les lleis de la qual encara no es comprenen». La novela de Virginia Woolf de 1928 Orlando: a biography compara explícitament la tecnologia alvançada en la màgia:

Després va pujar a l'ascensor, per la bona raó de que la porta estava oberta; i va ser disparat suaument cap a dalt. El mateix teixit de la vida ara, va pensar mentres s'alçava, és màgic. En el sigle XVIII sabíem cóm es feya tot; pero ací m'eleve per l'aire; Escolte veus en Amèrica; Veig hòmens volant, pero no puc ni escomençar a preguntar-me cóm es fa. Llavors la meua fe en la màgia retorna.

Clarke va donar un eixemple de la tercera llei quan va dir que si be «hauria cregut a qualsevol que li diguera en 1962 que algun dia existiria un objecte del tamany d'un llibre capaç de guardar el contingut d'una biblioteca sancera, mai hauria acceptat que el mateix dispositiu poguera trobar una pàgina o una paraula en un segon i després convertir-ho a qualsevol tipo de lletra i tamany, des de Albertus Extra Bold fins a Zurich Calligraphic», referint-se al seu recort de «vore i sentir màquines de linotipia que llentament varen convertir plom fos en portades que varen requerir de dos hòmens per a alçar-les».[8]

Variants de la tercera llei

La tercera llei ha inspirat moltes variacions i fins a paròdies:

    • Qualsevol desorientaació suficientment alvançada és indistinguible de la malícia (llei de Clark).[11]
    • Qualsevol incompetència suficientment alvançada és indistinguible de la malícia (llei de Grey).[8]
  • Qualsevol trol lo suficientment alvançat és indistinguible d'un chiflado genuí o els punts de vista d'inclús el fanàtic més extrem són indistinguibles de la sàtira suficientment alvançada (llei de Poe).
  • Qualsevol tecnologia lo suficientment alvançada és indistinguible d'una demostració manipulada.[12]
  • Qualsevol idea suficientment alvançada es distinguix d'un mer encantamiento màgic sempre que la primera es presente com una prova matemàtica, verificable per matemàtics suficientment competents.[13]
  • Qualsevol investigació suficientment cutre és indistinguible del frau (Andrew Gelman).[14]

Una contraposició de la tercera llei és la sugiente:

  • Qualsevol tecnologia distinguible de la màgia no és lo suficientment alvançada (corolari de Gehm).[15]

La tercera llei s'ha invertit per als univers ficticis que involucren màgia:

  • «¡Qualsevol màgia suficientment analisada és indistinguible de la ciència!»[16][17] o «qualsevol màgia suficientment arcana és indistinguible de la tecnologia».[18]

En el webcómic Freefall s'oferix una refutació a l'ambigua part «suficientment alvançada»:

  • «Qualsevol tecnologia, no importa cuán primitiva siga, és màgica per a els qui no l'entenen».[19]

Vore també

Lleis de Clarke en Viquidites.

Referències

  1. ↑ Beech, Martin (2012). The physics of invisibility: a story of light and deception, Nova York: Springer Science + Business Mija, p. 190. ISBN 978-1-46140615-0.
  2. ↑ Keyes, Ralph (2006). The quote verifier: who said what, where, and when, Nova York: St. Martin’s Press, p. 217. ISBN 978-0-31234004-9.
  3. ↑ Clarke, Arthur (1962): «Hazards of prophecy: the failure of imagination» publicat en la colecció Profiles of the future: an enquiry into the limits of the possible (págs. 14, 21 i 36). Publicat en 1962, revisat en 1973.
  4. ↑ Shermer, Michael (2011). The Believing Brain: From Ghosts and Gods to Politics and Conspiracies — How We Construct Beliefs and Reinforce Them as Truths, Nova York: Henry Holt & Co., p. 358. ISBN 978-0-80509125-0.
  5. ↑ Clarke, Arthur C. (1973). Profiles of the future: an inquiry into the limits of the possible, Popular Library. ISBN 978-0-33023619-5.
  6. ↑ Asimov, Isaac (1952). Foundation and Empire, Nova York: Bantam Dell, a divisió of Random House, Inc., pp. 10. ISBN 0-553-29337-0.
  7. ↑ «The sorcerer of Rhiannon» (pág. 39), artícul publicat en febrer de 1942 en la revista Astounding.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Gooden, Philip. Skyscrapers, hemlines and the Eddie Murphy rule: life's hidden laws, rules and theories, Bloomsbury Publishing, p. 83. ISBN 978-1-47291503-0.
  9. ↑ «Shermer's Last Law».
  10. ↑ «What is the Good of Transhumanism?», Medical Enhancement and Posthumanity, Springer, p. 149. ISBN 978-904818005-9. Rubin is referring to an earlier work of his:
    «First contact: Copernican moment or nine day's wonder?», The Search for Extraterrestrial Intelligence (SETI) in the Optical Spectrum II: 31 January – 1 February 1996, Sant Jose, Califòrnia, Band 2704, Bellingham, WA: SPIE—The International Society for Optical Engineering, pp. 161–84. ISBN 978-0-8194-2078-7.
  11. ↑ Plantilla:Cite newsgroup
  12. ↑ «Quote details: James Klass: any sufficiently advanced technology», artícul en anglés publicat en el lloc web The Quotations Page.
  13. ↑ Conesa-Sevilla, J. (2016): Ecopsychology revisited: for whom do the nature bells toll? (capítul 8, pág. 256).
  14. ↑ Andrew Gelman. «Clarke’s law: any sufficiently crappy research is indistinguishable from fraud».
  15. ↑ «Correction».Mt. Holz Science Fiction Society.23
  16. ↑ Girl Genius
  17. ↑ «Sufficiently analyzed magic», artícul en anglés publicat en el lloc web TV Tropes.
  18. ↑ Spellbreaker Invisiclues (archivat des de l'original el 17 de març de 2016.
  19. ↑ Freefall 00255 (November 12, 1999)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lleis_de_Clarke&oldid=1431673»