Llei de Laplace
La llei de Laplace és una llei física que relaciona el canvi de pressions en la superfície que separa dos decorreguts de distinta naturalea en les forces de llínea degudes a efectes moleculars.
Etimologia
La llei de Laplace du el nom en honor del físic i matemàtic francés Pierre Simon Laplace. A voltes cridada llei de Laplace-Young per Thomas Young.
Història
L'interés pel fenomen data de començos de el XVIII, quan Francis Hauksbee va realisar vàries observacions experimentals en decorreguts[1] que varen ser posteriorment reproduïdes en 1718 per James Jurin durant els seus estudis sobre la capilaridad. En els Experiments fisiomecànics de Hauksbee es proponia una força atractiva llimitada a certes distàncies com a explicació dels fenomens observats. En 1751, Johann Andreas Segner va aplegar a la mateixa conclusió.[2]
Thomas Young va desenrollar en 1804-1805 l'explicació qualitativa del fenomen en el seu Ensaig sobre la cohesió dels decorreguts[3] que Laplace justificaria matemàtica i cuantitativamente un any despuix de forma independent en la seua Mecànica celest.[4] Per a això Laplace va prendre l'idea d'una força cohesiva que havien treballat prèviament Hauksbee i Segner.[5]
Seria Carl Friedrich Gauss qui en 1830 va unificar el treball d'abdós i va desenrollar les equacions diferencials i les condiciones de contorn associades usant el principi de les potències virtuals, lo que fa que alguns autors parlen de l'equació de Young-Laplace-Gauss.[6] Va ser aixina mateix obra de Gauss la generalisació del principi al cas d'una interacció entre decorregut i un sòlit.[7] Franz Ernst Neumann afegiria posteriorment detalls adicionals.[8][9]
Referències
- Física. Joseph W. Kane, Morton M. Sternheim. 2ª ed. Editorial Reverté, 2004. ISBN 8429143181. Pág. 336-337
- [1]
- ↑ * Francis Hauksbee, Physico-mechanical Experiments on Various Subjects … (Londres: (autoeditado i imprés per R. Brugis), 1709), p 139–169.
- Francis Hauksbee (1711) "An account of an experiment touching the direction of a drop of oil of oranges, between two glass plans, towards any side of them that is nearest press'd together," Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 27 : 374–375.
- Francis Hauksbee (1712) "An account of an experiment touching the ascent of water between two glass plans, in an hyperbolick figure," Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 27 : 539–540.
- ↑ J. A. von Segner (1751) "De figuris superficierum fluidarum" (Sobre les formes de les superfícies líquides), Commentarii Societatis Regiae Scientiarum Gottingensis (Memòries de la Societat Científica Real de Gontinga), 1 : 301–372. En la pàgina 303, Segner propon que els líquits estan units per una força atractiva (vim attractricem) que actua en distàncies massa curtes per a ser percebudes pels sentits (… ut nullo adhuc sensu percipi poterit.).
- ↑ Thomas Young (1805) "An essay on the cohesion of fluids," Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 95 : 65–87.
- ↑ Pierre Simon, marqués de Laplace, Traité de Mécanique Céleste, volum 4, (París Courcier, 1805), Supplément au dixième livre du Traité de Mécanique Céleste, pages 1–79.
- ↑ Pierre Simon marquis de Laplace, Traité de Mécanique Céleste, volume 4, (Paris: Courcier, 1805), Supplément au dixième livre du Traité de Mécanique Céleste. En la pàgina 2 del Supplément, Laplace afirma que l'acció capilar es deu a "… els lois dans lesquelles l'attraction n'est sensible qu'à dones distances insensibles; …" (… les lleis baix les quals l'atracció solament és sensible a distàncies infinitesimals …).
- ↑ Robert Finn (1999). «Capillary Surface Interfaços». AMS.
- ↑ Carl Friedrich Gauss, Principia generalia Theoriae Figurae Fluidorum in statu Aequilibrii [Principis generals sobre la teoria de les formes d'un decorregut en estat d'equilibri] (Gotinga: Dieterichs, 1830). Hathi Trust.
- ↑ Franz Neumann, A. Wangerin, ed., Vorlesungen über die Theorie der Capillarität [Llectures sobre la teoria de la capilaridad] (Leipzig, Germany: B. G. Teubner, 1894).
- ↑ Rouse Ball, W. W. [1908] (2003) "Pierre Simon Laplace (1749–1827)", en A Short Account of the History of Mathematics, 4th ed., Dover, ISBN 0-486-20630-0
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de Laplace» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.