Llector de plaques

Llector de plaques

Un llector de plaques (també conegut com a llector de microplacas o fotómetro de microplacas) és un instrumente de laboratori que permet detectar events biològics, químics o físics en mostres contingudes en plaques de microtitulación. Són àmpliament utilisats en investigació, descobriment de fàrmacs, validació de bioensayos, control de calitat i processos de fabricació en l'indústria farmacèutica, biotecnológica i en organisacions acadèmiques.

Algunes reaccions i ensajos químics poden ser provats en plaques de microtitulación en un número de 6 a 1536 pocillos. El format de microplaca més comunament utilisat en els laboratoris d'investigació acadèmica o en laboratoris de diagnòstic clínic és de 96 pous (matriu de 8 per 12) en un volum de reacció típica comprés entre 100 i 200 μL per pou. Les microplacas en major número de pous (de 384 a 1536) s'utilisen normalment per a aplicacions de detecció, quan el rendiment (número de mostres processades per dia) i el cost per ensaig són els paràmetros crítics, en un volum d'ensaig típic entre 5 i 50 μL per pou . Els modos comuns de detecció per als ensajos de microplacas són: absorbancia, intensitat de fluorescència, lluminiscència, fluorescència resolta en el temps i polarisació de fluorescència.

Detecció d'absorbancia

Archiu:MTTPlate.jpg

Ensaig MTT de viabilitat celular en una microplaca per a estudi d'absorbancia. Una major intensitat de color púrpura està relacionada en una major cantitat de cèlules viables, en un metabolisme actiu

La detecció o mida de l'absorbancia ha estat disponible en els llectors de microplacas des de fa més de tres décades, i s'utilisa per a ensajos, com els anàlisis ELISA, per a quantificació de proteïnas i àcits nucleicos o per a ensajos d'activitat enzimàtica (com l'ensaig MTT per a estudiar la viabilitat celular). Una font de llum allumena la mostra en una llongitut d'ona específica (seleccionada per mig d'un filtre òptic, o un monocromador), i un detector de llum situat en l'atre costat del pou medix qué percentage de la llum inicial (100%) es transmet a través de la mostra: la cantitat de llum transmesa estarà relacionada en la concentració de la molècula d'interés.

Detecció de fluorescència

La detecció de l'intensitat de fluorescència en el format de microplacas s'ha desenrollat de manera àmplia durant les últimes dos décades. La gama d'aplicacions és molt més àmplia que quan s'utilisa la detecció d'absorció, pero els llectors de plaques necessaris són generalment més cars. En este tipo de llectors, un primer sistema òptic (sistema d'excitació) allumena la mostra en una llongitut d'ona específica (seleccionada per mig d'un filtre òptic, o un monocromador). Com a resultat de l'allumenament, la mostra emet llum (fluorescència) i un segon sistema òptic (sistema d'emissió) arreplega la llum emesa, la separa de la llum d'excitació (utilisant un sistema de filtre o monocromador), i medix la senyal per mig d'un detector de llum, com un tubo fotomultiplicador. Les ventages dels llectors de fluorescència respecte dels llectors d'absorbancia són la sensibilitat, aixina com el camp d'aplicació, donada l'àmplia selecció de substàncies per a marcat fluorescent disponibles en l'actualitat, per eixemple, una tècnica coneguda com imàgens de calcio medix l'intensitat de fluorescència de tintes sensibles al calci per a evaluar els nivells de calci intracelular.