Llançador Livens
El llançador Livens era un senzill morter que podia llançar grans cilindres plens de mescla incendiària para lanzallamas o de gasos venenosos.[1]
Durant la Primera Guerra Mundial, el llançador Livens va ser l'equip estàndar del Eixèrcit Britànic per a llançar atacs de gas i es va mantindre com a armament de reserva fins a les primeres etapes de la Segona Guerra Mundial.[2]
Història
[editar | editar còdic]El llançador Livens va ser creat pel Capità William H. Livens dels Royal Engineers de l'Eixèrcit britànic.[3] Livens va dissenyar una série d'armes noves, inclusivament un lanzallamas pesat per a incendiar les trincheres alemanes (el lanzallamas de túnel Livens), que va ser desplegat en el Front del Somme en 1916.[4] Despuix, durant la Segona Guerra Mundial, va treballar en armes incendiàries tals com la mina incendiària i diversos models de lanzallamas.[5][6]
Abans de l'invenció del llançador Livens, les armes químiques eren soltades directament des dels seus cilindres, o disparades per l'artilleria dins d'obuses químics. Els atacs "tipo núvol" inicialment es feyen enterrant els cilindres de gas davant del parapete de la trinchera atacant, per a despuix obrir les seues vàlvules quan el vent bufava en la direcció adequada; més tart els britànics solien montar els cilindres sobre vagons plataforma d'un ferrocarril de via estreta, construït paralel al front, obrint les vàlvules dels cilindres sense retirar-los dels vagons.[7] Açò permetia la lliberació d'una cantitat de gas adequada, pero sempre estava present el perill del canvi de la direcció del vent, que duria el gas contra els atacants. Els obuses químics eren més senzills de dirigir a l'enemic, pero no transportaven tant gas com un cilindre.
Livens estava al mando de la Companyia Z, l'unitat encarregada de desenrollar i utilisar armes incendiàries i armes químiques. Els lanzallamas i diversos mecanismes de dispersió d'armes químiques varen demostrar tindre una eficàcia llimitada. Un dia, durant un atac en el Somme, la Companyia Z va trobar a un grup de soldats alemans que estaven molt ben atrincherats. Les granades de mà no varen conseguir desestajar-los de la seua posició, per lo que Livens va improvisar una espècie de còctel Molótov jagant usant dos barrils d'oli automotriz de 5 galons. Quan estos varen ser llançats en la trinchera alemana, varen resultar tan eficaces que Harry Strange, camarada de Livens, es va preguntar si no seria millor usar contenidors per a transportar el fòc contra l'enemic en lloc d'un complex lanzallamas.[8][9]
Reflexionant sobre l'incident, Livens i Strange varen considerar cóm un morter podia llançar un gran proyectil ple de combustible.[10] Livens va escomençar a desenrollar un morter gran i senzill que podia llançar un barril de 3 galons d'oli automotriz que esclataria en impactar, escampant oli en flames sobre el blanc.[11] El treball de Livens va atraure l'atenció del General Hubert Gough, que impressionat per les seues idees li va suministrar tots els materials necessaris per al seu gran llançador.[12]
El 25 de juliol de 1916, durant la Batalla del Somme en Ovillers-la-Boisselle, la Companyia Z va utilisar 80 llançadors quan els australians anaven a atacar Pozières. Les primeres versions tenien un curt alcanç i era necessari situar els llançadors a 183 m en la terra de ningú. El bombardeig resultant va ser molt exitós en neutralisar els nius d'ametralladora alemans.[11]
La Companyia Z ràpidament va desenrollar el llançador Livens, incrementant el seu alcanç a 320 m i finalment creant una versió en dispar elèctric i un alcanç d'1.189 m. Esta versió va ser amprada en èxit en la Batalla de Messines en juny de 1917.[11]
Llavors es va modificar el llançador Livens per a disparar cilindres de gas venenós en lloc de barrils d'oli automotriz. Este sistema va ser provat en secret en Thiepval en setembre de 1916 i en Beaumont-Hamel en novembre.[11] El llançador Livens era capaç de disparar una alta concentració de gas a una distància considerable. Cada cilindre transportava tant gas com varis obuses químics. Es podia iniciar en rapidea un bombardeig sense necessitat de recarregar, prenent per sorpresa a l'enemic. Encara que cada llançador sol podia disparar-se una volta durant un bombardeig, l'arma era lo suficientment barata com per a ser desplegada en centenars o mils d'unitats.[13]
El llançador Livens també va ser amprat per a disparar atres substàncies. En algunes ocasions, els barrils contenien explosiu d'alt poder, oli i residus de cotó, thermita, fòsfor blanc i "pudor". Empleat com una bomba fétida jaganta per a enganyar a l'enemic, els "pudor" eren substàncies malolientes pero inofensives, tals com l'oli d'os i l'acetat de amilo, empleades per a simular un atac de gas venenós i obligant a l'enemic a posar-se les seues voluminoses caraces antigás (que reduïen l'eficàcia dels soldats alemans) quan no es podia amprar en seguritat el gas venenós.[14] Ademés, els "pudor" podien ser amprats per a prolongar artificialment l'escala, duració i incomoditat d'un verdader atac de gas, per eixemple alternant cilindres que contenen "pudor" en cilindres de fosgeno, adamsita o cloropicrina. Inclús es va dissenyar un cilindre que contenia dotze bombes Mills, similar a una bomba d'arracada.[15]
El llançador Livens va quedar com a armament de reserva en l'atarassana de l'Eixèrcit britànic fins a les primeres etapes de la Segona Guerra Mundial.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
El llançador Livens va ser dissenyat per a combinar les ventages dels cilindres de gas venenós i els obuses químics, en disparar un cilindre de gas contra l'enemic.[16] Consistia en un senzill tubo de metal que era enterrat en un àngul de 45°.
Les seues especificacions varen variar durant la guerra. Les primeres improvisacions de campanya es varen fer en juliol de 1916, prop de la Boselle, usant com a canó un barril d'oli automotriz de 300 mm de diàmetro i el seu proyectil era una llanda d'oli. El model de série es va concretar en decembre de 1916, despuix de vàries proves en combat exitoses en el Somme. Estava fet en un tubo d'acer de 200 mm de diàmetro, que tenia un dels seus extrems sagellat per mig de soldadura autógena.[17]
El canó de 200 mm va passar a ser estàndar i per primera volta va ser utilisat en gran número quan 2.000 varen disparar una andanada en la Batalla de la Cresta de Vimy en abril de 1917. Els canons eren suministrats en tres llongituts distintes, segons l'alcanç requerit: 840 mm per a curt alcanç, 910 mm per a mig alcanç i 1.300 mm per a llarc alcanç.[18]
Un cilindre de 190 mm de diàmetro i 510 mm de llongitut que contenia 14 kg de gas venenós, era disparat per mig d'una càrrega propulsora detonada eléctricament, tenint un alcanç d'uns 1.500 m. En impactar contra el seu objectiu, una càrrega explosiva escamparia el gas venenós sobre l'àrea.[19]
També va ser amprat per a llançar oli inflamable, disparant 1.500 barrils abans de la Batalla de Messines en juny de 1917.[20] L'oli també va ser provat el 20 de setembre de 1917, durant la Batalla de la Carretera Menin, quan 290 llançadors varen ser amprats per a recolzar l'intent de capturar la Trinchera de l'Àguila a l'est de Langemark. Esta incloïa búnkeres de concret i nius d'ametralladora, pero els barrilles no varen caure en les trincheres i no varen eliminar als defensors alemans.[21][22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «1916 - Other Corps activities». Corps History - Part 14. Royal Engineers Museum. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2010. Consultat el 3 de febrer de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 The Use Of Gas In The Field, 1940
- ↑ Palazzo, 2002, p103.
- ↑ Un d'estos lanzallamas pesats va ser parcialment excavat durant un episodi de la série televisiva sobre arqueologia Clave Team, estant enterrat en el túnel a on estava sent construído quan va ser impactat per un obús alemà.
- ↑ LeFebure, 1926, p. 60.
- ↑ Banks, 1946, p. 33.
- ↑ Ian V. Hogg, Gas, New York: Ballantine, 1975
- ↑ Croddy, 2001, p. 138.
- ↑ Awards to Inventors, 1922, p. 20.
- ↑ Awards to Inventors, 1922, p. 30.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Major William Howard Livens (1889 - 1964)». Notable Individuals Of The Great War: # 2. I - L.. The Western Front Association. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2007. Consultat el 4 de març de 2008.
- ↑ Awards to Inventors, 1922, p51–62
- ↑ «Western Front Association Contributed Articles». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2007. Consultat el 2023-05-16.
- ↑ Foulkes 1934, p. 169.
- ↑ Rawson 2006, p. 272.
- ↑ LeFebure (1926) p. 48–63.
- ↑ Ministry of Munitions History 1922, p. 98–99.
- ↑ Ministry of Munitions History 1922, p. 99–100.
- ↑ United States Dept. of War, 1942.
- ↑ Jones 2007, p. 44.
- ↑ Farndale 1986, p. 207.
- ↑ British Official History (Military Operations France & Belgium 1917), p. 270.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lanzador Livens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.