Cloropicrina
La cloropicrina, també coneguda com nitrocloroformo, és un compost químic que s'utilisa actualment com antimicrobiano d'ampli espectre, fungicida, herbicida, insecticida i nematicida.[1] La seua fòrmula química estructural és Cl3CNO2.
Descobriment
[editar | editar còdic]La cloropicrina es va descobrir per primera volta en 1848 per un químic escocés, John Stenhouse. Es va preparar per la reacció d'un agent de cloración en àcit pícrico:
- HOC6H2(NO2)3 + 11NaOCl → 3 Cl3CNO2 + 3Na2CO3 + 3NaOH + 2 NaCl
Pel precursor utilisat, Stenhouse va denominar cloropicrina al compost sintetisat, si ben abdós substàncies són estructuralment diferents.
La cloropicrina és fabricada per la reacció del nitrometano en hipoclorito de sodi:[2]
- H3CNO2 + 3NaOCl → Cl3CNO2 + 3NaOH
Propietats
[editar | editar còdic]La cloropicrina és una substància en una massa molecular de 164,38 grams / mol.[3] Es tracta d'un líquit incoloro, en un punt d'ebullició de 112 °C,[3] poc soluble en aigua (solubilidad 2,000 mg / L a 25 °C). És volàtil, en una pressió de vapor de 23,2 milímetros de mercuri (mm Hg) a 25 °C. La Constant de la Llei d'Henry és 0.00251 atmòsfera metro cúbic per mol. El coeficient de partició octanol-aigua (Kow) de la cloropicrina s'estima en 269, i el d'absorció del sol correspon a 25 cm³ / g.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «RED Fact Sheet: Chloropicrin». US Environmental Protection Agency. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2013. Consultat el 20 de setembre de 2013.
- ↑ Sheldon B. Markofsky "Nitro Compounds, Aliphatic" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Executive Summary - Evaluation of Chloropicrin As A Toxic Air Contaminant» (PDF). Department of Pesticide Regulation - Califòrnia Environmental Protection Agency. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2013. Consultat el 20 de setembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloropicrina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.