Llàntia fluorescent compacta
.jpg){kind=link}
La llàntia fluorescent compacta o llàntia fluocompacta (LFC) és un tipo de llàntia que aprofita la tecnologia dels tradicionals tubos fluorescents per a fer llànties de menor tamany que puguen substituir a les llànties incandescents en pocs canvis en l'armadura d'instalació i en menor consum. La lluminositat emesa per un fluorescent depén de la superfície emissora, per lo que este tipo de llànties aumenten la seua superfície doblant o enrollando el tubo de diferents maneres. Atres millores en la tecnologia fluorescent han permés aixina mateix aumentar el rendiment lluminós màxim des dels 40-50 lm/W fins a alcançar els 80 lm/W, encara que la seua eficàcia mija actual en el mercat és d'entorn als 58 lm/W, que ha segut superat àmpliament per moltes llànties tipo led. També la substitució dels antics electromagnètics per balastos electrònics ha permés reduir el pes i el característic parpadeo dels fluorescents tradicionals.
En comparació a les llànties incandescents, les LFC tenen una vida útil més llarga i consumixen menys energia elèctrica per a produir la mateixa cantitat de llum. Com a desventages, la seua reproducció dels colors, encara que actualment és bona (IRC>80), no alcança l'espectre continu de les incandescents o halógenas (IRC=100), normalment no alcancen la seua màxima lluentor de forma immediata i és més problemàtic desfer-se de les velles, puix cal dur-les a llocs específics, ya que contenen residus tòxics. Ademés no és adequat el seu us en llocs tancats menuts o en temperatura alta, ya que es reduïx dràsticament la duració per la ràpida deterioració de l'electrònica podent aplegar a explotar per sí soles baix condicions molt extremes.
Teoria
[editar | editar còdic]
El funcionament d'una llàntia fluorescent compacta és el mateix que el d'un tubo fluorescent comú, excepto que és molt més chicoteta i manejable.
Quan es enrosca la LFC en un portalámparas (tipo Edison E27 o E14, igual al que utilisen la majoria de les llànties d'incandescència), al accionar l'interruptor d'encés, la corrent elèctrica alterna pansa pel balasto electrònic, a on un rectificador diodo d'ona completa la convertix en corrent contínua. A continuació un circuit oscilador, compost fonamentalment per un circuit transistorizado que funciona com amplificador de corrent, una bobina o transformador (reactància inductiva) i un condensador (reactància capacitiva), s'encarreguen d'originar una corrent alterna en una freqüència d'entre 20 i 60 kHz.
L'objectiu d'eixa alta freqüència és disminuir el parpadeo que provoca l'arc elèctric que es crea dins de les llànties fluorescents quan es troben enceses. D'eixa forma s'anula l'efecte estroboscópico que normalment es crea en les antigues llànties fluorescents de tubo recte quan funcionaven en balastos electromagnètics (no electrònics). En les llànties fluorescents antigues l'arc que s'origina té una freqüència de solament 50 o 60 Hz, que és la de la ret elèctrica a la que estan conectades.
Quan els filaments d'una LFC es calfen pel pas de la corrent, l'aument de la temperatura ioniza el gas inerte habitualment argón o neó, que conté el tubo en el seu interior, creant-se un pont de plasma entre els dos filaments. A través d'eixe pont s'origina un fluix d'electrons que aporta les condicions necessàries per a que el balasto electrònic genere una purna i s'inicie un arc elèctric entre els dos filaments. En este punt del procés els filaments s'apaguen (cessa la seua incandescència) i la seua missió és actuar com a electrodos per a mantindre l'arc elèctric durant tot el temps que permaneixca encesa la llàntia. L'arc elèctric no produïx directament la llum en estes llànties, pero la seua existència és fonamental per a que es produïxca eixe fenomen.
Una volta que els filaments de la llàntia s'han apagat, l'única missió de l'arc elèctric serà continuar i mantindre el procés de ionisació del gas inerte. D'eixa forma, els ions despresos del gas inerte en chocar contra els àtoms del vapor de mercuri contingut dins del tubo donen lloc a que els àtoms de mercuri s'exciten i comencen a emetre fotons de llum ultravioleta en la desexcitación subsegüent. La llum ultravioleta no és visible per a l'ull humà, pero en ser absorbits per la capa de substància fluorescent que recobrix la paret interna del tubo, fa que els àtoms de flúor s'exciten i que emeten fotons de llum visible al desexcitarse. El resultat final és que la llàntia emet llum visible cap a l'exterior.
Mercat
[editar | editar còdic]
Presentades mundialment a principis dels anys huitanta, les vendes de les LFC s'han incrementat constantment per les millores en el seu funcionament i la reducció dels seus preus. El més important alvanç en la tecnologia de les llànties fluorescents (incloses les LFC) ha segut la tongada dels balastos magnètics o cebadores (transformadors usats per al seu encés) pels electrònics. Esta tongada ha permés l'eliminació de l'efecte de "parpadeo" i del llent encés tradicionalment associats a l'allumenament fluorescent, aixina com un important reducció del pes de la pròpia llàntia.
Actualment les llànties compactes fluorescents utilisen casi un 80 % menys d'energia (per lo que produïxen un 80 % menys de calor) i poden durar fins a 12 voltes més, aforrant aixina diners en la factura elèctrica i en l'inversió de comprar-les.
El mercat de LFC s'ha impulsat per la producció de llànties que poden ser integrades o no. Les primeres contenen un tubo, un balasto electrònic i un born atornillable en un portalámparas corrent, lo que permet que siguen substituïdes fàcilment. Les llànties no integrades permeten la tongada del tubo i l'us prolongat del balasto, puix el balastro electrònic té major duració que el tubo i pot ser més car.
S'estima que la substitució de les peres incandescents en l'Unió Europea aforraria a lo manco 20 millons de tonellades de CO2 a l'any, lo que equivaldria a tancar vàries centrals de producció d'energia elèctrica.cita requerida
Les llànties LFC es fabriquen per a us en corrent alterna i en corrent contínua. Estes últimes solen usar-se per a l'allumenament intern de les caravanes (cases rodantes) i en lluminàries activades per energia solar fotovoltaica. En alguns països solen usar-se estes últimes com a tongada de les llanternes a pur de queroseno.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lámpara fluorescente compacta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.