Litoria aurea

granota campanilla verda dorada (Litoria aurea)

La granota campanilla verda dorada (Litoria aurea) és una granota arbòrea terrestre de la família Pelodryadidae originària de l'est d'Austràlia. Pot medir fins a onze centímetros de llongitut, sent aixina una de les granotes més grans d'Austràlia.

Moltes poblacions, especialment en la regió de Sídney, viuen en zones que a sovint són pertorbades per l'acció humana, com per eixemple camps de gòlf, terrenys industrials en desús, descampats i abocadors. A pesar de que antigament era una de les granotes més comunes del surest d'Austràlia, L. aurea ha sofrit un important decliu de la població, que és la causa per la qual ha segut classificada com globalment vulnerable en l'actualitat. La sifra d'individus ha continuat baixant, puix esta granota està amenaçada per la pèrdua i degradació del seu hàbitat, la contaminació, la pressió d'atres espècies introduïdes, i l'acció de paràsits i patógenos, entre els que s'inclou el quitridiomiceto Batrachochytrium dendrobatidis.

Taxonomia

L. aurea presenta moltes característiques físiques i etológicas típiques dels ránidos, i per això es va classificar originalment dins del gènero Granota, com a Granota aurea. Té un morro puntagut, pates llargues, i dits casi totalment palmeados; el tímpan és gran i definit; i la forma general del cos és similar a la de moltes espècies de Granota. Com a moltes granotes del gènero Granota, és principalment aquàtica i només viaja per terra durant els periodos de pluges. Finalment, es va decidir que no pertanyia al gènero Granota per les diferències anatòmiques en la família dels ránidos. Les formacions òssees i cartilaginosas de L. aurea són més pròximes a les de les espècies de la família dels hílidos i, per lo tant, va ser reclasificada.

En un principi, en 1827, va ser classificada com a Granota aurea per Lesson. La seua denominació va ser revisada vint voltes; Günter va ser el primer en donar-li el nom de Litoria aurea en 1844, i va canviar de nom nou voltes més abans de ser renombrada com Litoria aurea. El nom específic aurea deriva de la paraula llatina aureus, «dorat». Actualment, la espècie està classificada dins el complex Litoria aurea, un grup de granotes estretament relacionades del gènero Litoria. Este complex s'estén per tota Austràlia: hi ha tres espècies en el surest del país, una al nort i dos al suroest. El complex es compon de L. aurea, L. raniformis, L. castanea, L. dahlii, L. cyclorhyncha i L. moorei. Les regions en les que habiten L. raniformis i L. castanea es solapan en les de L. aurea. Açò, junt en les semblances físiques que presenten, pot fer difícil distinguir les espècies. L. castanea no s'ha observat des de 1980 i podria estar extinguida en l'actualitat, a pesar de que les grans taques grogues de les seues cuixes ajuden a distinguir-la de L. aurea. L. raniformis, que s'assembla molt a L. aurea, només pot distinguir-se per uns bultos que té en la superfície dorsal.

Distribució

L. aurea és nativa del surest d'Austràlia. Abans del decliu de la seua població, la seua difusió anava de Brunswick Heads, al nort de Nova Gales del Sur, fins a East Gippland, en Victoria, i a l'oest fins a Bathurst, Tumut i el Territori de la Capital Australiana.

La difusió actual de L. aurea va de Byron Bay, al nort de Nova Gales del Sur, fins a East Gippsland, en Victoria: Les poblacions es repartixen majoritàriament per la costa. En Nova Gales del Sur, des de la década de 1960, la seua difusió i abundància ha descendit de manera dràstica, a pesar de que no s'han observat descensos similars en Victoria. En Nova Gales del Sur, ha desaparegut dels altiplanos que se situen per damunt dels 250 metros a excepció d'una població en Captains Flat. Un estudi de les poblacions de la costa de Nova Gales del Sur va revelar que moltes eren poc numeroses, normalment de menys de vint adults. No obstant, existixen sis poblacions conegudes de més de 300 granotes: dos en l'àrea metropolitana de Sídney, dos en el Shoalhaven, i dos en la costa centre-nort de Nova Gales del Sur. Es calcula que L. aurea ha desaparegut en molts llocs i ha reduït la seua antiga distribució, com a mínim, en un 90%.

L. aurea sobreviu en algunes zones de Sídney, com per eixemple el descampat del Sydney Olympic Park (el lloc propost per a construir les pistes de tenis per als Jocs Olímpics de Sídney 2000). Quan es va descobrir la presència de L. aurea, es va decidir construir les pistes en un atre lloc, i esta població ha estat supervisada des de llavors. Aixina que, L. aurea ha passat a ser una mascota no oficial de l'àrea de Homebush Bay.

L. aurea viu en dos illes de la costa oriental d'Austràlia: Broughton Island, davant de Port Stephens, i Bowen Island, en el Territori de la Baïa de Jervis. Ha segut introduïda en Nova Zelanda, a on ara és comú, en les illes del Pacífic de Nueva Caledonia i en Noves Hébridas.

Morfologia

L. aurea és una granota gran i robusta; els adults medixen entre 4,5 i 11 centímetros de llarc; els eixemplars típics medixen entre sis i huit centímetros, lo que la convertix en una de les granotes més grans d'Austràlia. Els mascles adults són, en general, més chicotets que les femelles adultes, i el color de la superfície dorsal diferix molt en les femelles. Pot ser casi tota verda, de tonalitats que van des d'un vert obscur fins a un esmeralda lluenta. També hi ha algunes que són verdes en marques de color cobre, latón, o inclús dorades, mentres que atres eixemplars són casi tots de color bronze. Durant els mesos més frescs (maig-agost), quan estes granotes estan inactives, la coloració es pot enfosquir fins a aplegar a ser casi negra.

Estos animals posseïxen una ralla de color blanc crema o groc pàlit, en una vora superior dorada i una vora inferior negre, que s'estén des de darrere de l'ull, a través del tímpan, fins a la engonal. Esta ralla puja per a formar un plec dorsolateral cap a l'engonal. Una atra ralla del mateix color comença baix l'ull i continua fins al muscle. L'abdomen és de color crema blanc, i té una textura granular asprosa. Les pates són verdes, de color bronze o una combinació dels dos colors, i la part interior de la cuixa i l'engonal és blau-verdosa. Els mascles adults presenten una coloració groga en el sac vocal de la gola. La pupila es llimita a un clavill horisontal, mentres que el iris és d'un color marró-dorat, en una ralla negra que va des de les comissures de la pupila fins als llímits horisontals de l'ull. El tímpan és definit i de forma ovalada. Esta espècie posseïx discs en els dits dels peus que l'ajuden a trepar. Com esta espècie viu a sovint dins de l'aigua, els dits de les pates anteriors no estan palmeados, al contrari dels dits de les pates posteriors, que sí disponen de membranes interdigitales. Durant l'época de apareamiento, els mascles desenrollen almohadillas nupcials en els dits, que ampren per a agarrar-se a la femella durant el coit.

Ecologia i comportament

L. aurea és una granota arborícola que es passa molt temps prenent el sol en les roques i canyarés. A diferència de la majoria d'espècies de granota, sol ser activa durant el dia. Quan li la toca, esta granota segrega una mucosidad agre i viscosa que es compon de dèsset péptidos d'aureína. Tretze d'ells tenen efectes antibiòtics i anticancerígenos, #lo que és útil per a combatre als microorganismes nocius.

L. aurea sol viure en marismas costeres i zones boscoses, pero també s'han trobat en zones industrials abandonades. Els requisits del seu hàbitat han segut difícils de determinar, puix li les ha trobat en una gran varietat de masses d'aigua, llevat en rieres de corrents ràpides. Lo més habitual és trobar-la en estanys temporals d'aigua dolça que no tinguen corrent, siguen someras, sense ombra i sense contaminació. Sol evitar les aigües que habiten peixos predadores, ya siguen natius o introduïts. Estes granotes preferixen masses d'aigua que sostinguen vegetació emergent, com per eixemple canyas o juncs, que usen per a prendre el sol, i hàbitats hivernals que tinguen refugis prop del lloc a on es aparean. A sovint hi ha hàbitats herbosos prop que servixen de terrenys terrestres d'alimentació.

La reproducció de L. aurea depén de la salinitat i la temperatura de l'aigua. La salinitat afecta al desenroll i a la metamorfosis dels taperots, per #lo que en general la reproducció només té lloc en estanys en temperatures de 20 °C o més. Els taperots de L. aurea poden tolerar nivells de salinitat de sis parts per mil (ppm) sense efectes nocius aparents, mentres que una salinitat de 8 ppm o més reduïx el ritme de creiximent i aumenta la taxa de mortalitat. Per un atre costat, un nivell de salinitat d'a lo manco 1-2 ppm pot ser beneficiós per a L. aurea, perque elimina certs patógenos com els fongos quítridos.

Els adults són voraços i tenen una dieta molt variada, com insectes i atres granotes, inclús de la mateixa espècie. Els taperots s'alimenten de detritos, algas i bactèrias. Entre els seus predadores naturals es troben les aus zancudas i les serps. Per la seua banda, els taperots són aliment de tortugas, anguiles, atres peixos, i una varietat de predadores invertebrats.

Reproducció

L. aurea es reproduïx durant els mesos més càlits, d'octubre a març. Durant l'época de apareamiento, els mascles suren en l'aigua i criden a les femelles, en un gruñido greu que ha segut descrit com un sò de quatre parts "cro-oc, croooc, croc croc" – semblança al sò d'una motocicleta quan canvia de marches. Produïxen una massa gelatinosa que conté una mija de cinc mil ous, la qual depositen entre la vegetació aquàtica (com a senya rellevant, s'ha observat un conglomerat format per 11.682 ous). Al principi, la massa sura, pero s'afona unes dotze hores despuix de la posada, o si és pertorbada. Dos o tres dies més vesprada, naixen els taperots, i acaben la metamorfosis entre dos i onze mesos despuix, duració que depén de la temperatura de l'aigua i de la disponibilitat d'aliment. La reproducció té lloc en una proporció significativament més alta en llocs a on no hi ha peixos predadores, i a on les masses d'aigua són temporals i no permanents. En Victoria, no obstant, s'ha observat que les granotes es reproduïxen igual en estanys permanents que en estanys temporals.

Els taperots són grans, i alcancen llongituts de fins a 80 mm, pero el tamany varia molt; són més comuns els taperots més menuts. El cos sol ser tan ample com a llarc. La coa té un matís groc i està considerablement estovada. La musculatura és moderada. Les parets corporals són d'un groc translúcido, en zones més obscures en l'abdomen. Just ans que es formen els membres, el taperot escomença a desenrollar la coloració verda dels adults. Els metamorfos s'assemblen als adults i medixen una mija de 2,6 cm de llarc.

Estat de conservació

Es calcula que el número de L. aurea ha baixat en més del 30% a lo llarc dels últims dèu anys. Ha segut descrita com a vulnerable tant a nivell global com a nivell nacional, i és una espècie en perill d'extinció d'acort en el Threatened Species Conservation Act, 1995 de Nova Gales del Sur. S'han considerat molts factors com a responsables del gran decliu d'esta espècie, entre els que s'inclouen la fragmentació de l'hàbitat, l'introducció de peixos predadores o l'alteració dels règims de drenage.

El descens de les poblacions està estretament relacionat en l'introducció de Gambusia holbrooki, una espècie originària de Norteamérica que va ser introduïda en el continent australià per a controlar les larves de mosquits. Varis estudis en laboratoris han demostrat que els taperots de L. aurea són extremadament vulnerables a la depredación per part d'este peix. Atres factors que es creu que afecten a esta espècie són la depredació per part de mamífers introduïts com els gats i els rabosots, els canvis en la calitat de l'aigua en els llocs a on es reproduïx, l'us d'herbicidas i la pèrdua d'hàbitat causada per la destrucció de les zones humides. No obstant, i per la capacitat d'esta espècie de sobreviure en ambients degradats i contaminats, no és provable que la destrucció de l'hàbitat i la contaminació siguen les causes principals del decliu de les poblacions. El fongo quítrido, que afecta als amfibis, sembla haver causat com a mínim alguns, o provablement la majoria dels declius significatius observats durant la década de 1970 i de 1980.

L. aurea ha segut objecte de moltes investigacions i de molt seguiment, qüestió molt important per a millorar l'estat de conservació. Estes investigacions se centren en el desenroll de mides de gestió per a tindre controlades a les gambusias introduïdes. Atres estratègies que s'estan portant a terme permetran crear i millorar hàbitats adaptats per a aumentar l'èxit reproductiu de l'espècie. Junt en les mides mencionades, també s'han propost programes de concienciació del públic.

En 1998, el personal d'herpetofauna del Taronga Zoo de Sídney va posar en marcha un programa de reproducció en captiveri patrocinat per ASX Frog Focus. L'objectiu del programa era contribuir a la conservació de les menguantes poblacions de L. aurea en la regió de Sídney. L'acció consistia en la críes en captiveri de granotes salvages i la posterior lliberació de grans cantitats de taperots, la restauració de l'hàbitat de les granotes i el seu seguiment despuix de la lliberació. El programa es va denominar en un principi Frog Focus Botany posat que el suburbi de Botany era, en el seu orige, el punt central. Es varen lliberar mils de taperots en un lloc de la Sir Joseph Banks Reserve, i la comunitat local va portar a terme el seguiment post-lliberació. També va ser la primera volta en que escolars es varen implicar en la supervisió d'una espècie en perill. Des de llavors, el programa s'ha diversificado en atres àmbits. Entre 1998 i 2004, es varen lliberar taperots en estanys i dics dissenyats a tal efecte en la Long Reef Gòlf Course de Collaroy, al nort de Sídney, pero en poc èxit. A pesar de que en anterioritat s'havia observat L. aurea en la zona, la població ya s'havia perdut. De tant en tant es troben L. aurea adultes en el camp de gòlf, pero encara no s'ha establit una població reproductiva permanent.

Enllaços externs

• American Museum of Natural History, Amphibian Species of the World - Litoria aurea (en anglés)
• Frogs of Austràlia - Litoria aurea (en anglés)
• Frogs Austràlia Network, Australian Frog Database - Litoria aurea (en anglés)

• AmphibiaWeb - Litoria aurea (en anglés)
• ^{[enllaç trencat]} (en anglés)
• Frogs Austràlia Network. Inclou la cridada dels mascles durant el apareamiento. (en anglés)
• L. aurea a Frogs of Austràlia (en anglés)
• Frog and Tadpole Study Group (en anglés)