Anar al contingut

Light sport aircraft

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Light sport aircraft
Sling 4, una típica aeronau Light Sport Aircraft d'ala baixa.
Cessna 162 (Skycatcher) - model biplaza de Cessna en categoria LSA.

Light sport aircraft (LSA, la seua designació internacional i d'us comú), comunament traduït en aeronau deportiva llaugera (Espanya) o aeronau deportiva llaugera (Hispanoamèrica), és una categoria d'aviació ultrallaugera[1] usada principalment en Estats Units[2] (encara que atres països, com Austràlia i alguns Estats llatinoamericans han adoptat també esta classificació). Una LSA pot adquirir-se en modo operatiu (montada en fàbrica) o, en alguns models prèviament autorisats, com kit per a montage caser.[3]

A diferència de la categoria dels vehículs ultrallaugers motorisats, en Estats Units el pilotage d'una LSA sí requerix d'una llicència de pilot, cridada en este cas llicencia de pilot deportiu.[4] En atres països, l'aviació ultrallaugera en general requerix d'una llicència específica.

Característiques

Estats Units (FAA)

Sent una LSA un vehícul ultrallauger, no cau baix la definició d'aviació general com les avionetes llaugeres, pero sí que supera als demés vehículs ultrallaugers (sent per tant classificada com a aeronau a diferència d'estos) en les següents prestacions:[1]

Característiques que separen la LSA de l'aviació general:

Austràlia

La certificació de pilots de la categoria Light Sport Aircraft va entrar en la normativa australiana en giner de 2006, encara que no va vindre a reemplaçar la llicència de pilot d'ultrallauger (que en Austràlia sí existix) sino com a categoria més alvançada de la mateixa, necessària per al maneig d'aeronaus en les següents característiques:[5]

  • Pes màxim a l'envolament de 1320 lliures (600 kg), o 1,430 lliures (650 kg) per a hidroavions, o 1235 lliures (560 kg) per a aerostatos;
  • Velocitat de pèrdua (VS) màxima: 45 nucs (83 km/h);
  • Tren d'aterrisage fix, encara que en el cas dels planejadors pot ser retractable, i en cas d'hidroavions – gomes fixes;
  • Número màxim de motors: Un (no de turbina);
  • En cas d'un planejador, la velocitat a no excedir (VNE) màxima és de 135 nucs (250 km/h);
  • Cabina no presurizada;

Amèrica Llatina

Alguns països d'Amèrica Llatina conten també en una categoria LSA, que habitualment rep el nom de aeronau deportiva llaugera. Dita categoria es contempla en les llegislacions i normes d'aviació d'Argentina,[6] Bolívia,[7] i Chile,[8] entre uns atres. En Colòmbia una aeronau d'esta classe es denomina aeronau ultraliviana de categoria acrobàtica.[9]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Light-Sport Aircraft» (en en-us). www. faa. gov. Consultat el 27 de giner de 2020.
  2. ↑ «Light-sport Aircraft Category» (en en-us). www. faa. gov. Consultat el 27 de giner de 2020.
  3. ↑ «Aviecom | Avions en Kit» (en és-és). Consultat el 27 de giner de 2020.
  4. ↑ «UL-SPL(A) Ultralight Sport Pilot - AEROTOURS Flight School Berlin - Home». www. aerotours. de. Consultat el 27 de giner de 2020.
  5. ↑ «Sport Aircraft Association of Austràlia». saaa. asn. au. Consultat el 27 de giner de 2020.
  6. ↑ «ANAC - Formularis d'Aeronavegabilidad». www. anac. gob. ar. Consultat el 2021-04-19.
  7. ↑ «Reglamente sobre aviació deportiva».Direcció general d'Aeronàutica Civil (Bolívia).
  8. ↑ «Normes per a l'operació d'Aeronaus Deportives Llaugeres (LSA)».Direcció general d'Aeronàutica Civil (Chile).
  9. ↑ «Anàlisis Estructural de Fuselage i Tren D'Aterrisage d'una Aeronau Deportiva en Procés De Construcció».Universitat de Sant Buenaventura, Facultat D'Ingenieria, Programa Aeronàutica.