Anar al contingut

Lifta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lifta
Lifta en 2011.

Lifta (àrap لفتا; ליפתא) era un poble palestí situat a poca distància a l'oest de Jerusalem, dins del seu terme municipal. El poble va ser despoblat durant la primera part de la guerra civil de 1947-1948 en la Palestina Mandatoria, pero no va ser ni destruït ni repoblat i manté les ruïnes de les seues cases tal com les varen deixar el seu habitants palestins.[1][2] S'ha fet referència a ella com la "Pompeya palestina".[3]

En juliol de 2017, Israel va declarar Lifta (cridada Mei Neftoach en hebreu) reserva natural nacional. En maig de 2021, l'Israel Lands Authority (ILA), organisme governamental encarregat de la gestió del sol públic, va anunciar l'obertura d'ofertes per a que empreses constructores s'encarreguen de la reurbanisació de Lifta, en 259 vivendes i un hotel de lux.[4]

Història

  • Lifta i Jerusalem en 1880.
    Lifta i Jerusalem en 1880.
  • Erro al crear miniatura:
    Lifta i oest de Jerusalem en 1940.
  • Lifta i Jerusalem en 1943.
    Lifta i Jerusalem en 1943.
  • Casas i finques de Lifta en 1943.
    Casas i finques de Lifta en 1943.

Antiguetat

Estany del manantial de Lifta.

Es creu que un manantial perenne situat en la part superior del canal va ser el lloc a on es va desenrollar el llogaret. Al voltant d'este manantial, es varen descobrir artefactes com una cova funerària i fragments de ceràmica dels periodos del Bronze Mig i l'Edat de Ferro.[5] També en el poble s'han trobat restants arqueològics que daten de l'Edat de Ferro.[6]

Interpretació bíblica

Alguns consideren que el lloc és idèntic a l'hebreu bíblic: מי נפתוח Mei Neftoach. Nephtoah (נפתח, lit. «manantial del corredor») es menciona en la Bíblia hebrea com la frontera entre les tribus israelitas de Judá i Rebuig,[7][8] si ben no concorden tots els historiadors.[9][10]

Époques romanes, bizantines i creuades

Els romans i bizantino la cridaven Nephtho, i els creuats Clepsta.[11] En el centre del poble es conserven els restants d'una casa pati de l'época de les Creuades.[12]

Imperi otomà

Lifta i els seus antics terrats de cultiu.
Almazara de Lifta.
Erro al crear miniatura:
Interior d'una casa.

En 1596, Lifta era un llogaret del Imperi Otomà, nahiya (subdistrito) de Jerusalem depenent del liwa (districte) de Jerusalem, i contava en una població de 72 llars musulmanes, unes 396 persones. Pagava imposts sobre el blat, l'ordi, les olives, els horts frutales i les vinyes; un total de 4800 akçe. Tots els ingressos es destinaven a un waqf.[13]

En Lifta va tindre lloc una batalla del tumult de Palestina de 1834. L'egipcíac Ibrahim Bajá i el seu eixèrcit varen combatre i varen derrotar als rebels locals, dirigits pel xeic Qasim al-Ahmad, un destacat governant local. No obstant, la família Qasim al-Ahmad va seguir sent poderosa i va governar la regió al suroest de Nablus des dels seus llogarets fortificadas de Deir Istiya i Bayt Wazan, a uns 40 km al nort de Lifta.[14] En 1838, Edward Robinson va senyalar que Lifta era un llogaret musulmà, situada en la zona de Beni Malik, a l'oest de Jerusalem.[15][16] Robinson contractava arrieros de Lifta i va senyalar que en Lifta cada llaurador «guarda la seua mula i sol acompanyar-la».[17]


En 1863, Victor Guérin va descriure Lifta com un llogaret rodejat d'horts de limoneros, tarongers, higueras, granats, limoneros i albercocs.[18] Una llista de llogarets otomans d'al voltant de 1870 indicava 117 cases i una població de 395 habitants, encara que el reconte de la població només incloïa als hòmens.[19][20]

L'Enquesta de Palestina Occidental del Fondo per a l'Exploració de Palestina (PEF) de 1883 ho va descriure com un poble en l'ala d'un tossal empinat, en un manantial i tombes excavades en la roca al sur.[21]

En 1896, la població de Lifta s'estimava en unes 966 persones.[22]

En 1907, l'historiador alemà Gustav Rothstein va ser invitat a Lifta pel seu professor de llengua àrap, Elias Nasrallah Haddad. Rothstein va escriure un artícul de 20 pàgines en el que descrivia les celebracions matrimonials i les festes religioses de Lifta.[23]

Mandat britànic de Palestina

Erro al crear miniatura:
Alumnes de l'escola de Lifta en 1947.

Despuix de la partició de l'Imperi otomà en finalisar la Primera Guerra Mundial, les autoritats mandatàries de Palestina es varen fer càrrec de la regió i varen realisar un primer cens de la població en 1922. Lifta tenia llavors una població de 1451 habitants, tots musulmans,[24] que va aumentar en el cens de 1931 (quan Lifta es va contabilisar en el propenc Orfenat Schneller), a 1893; 1844 musulmans, 35 judeus i 14 cristians, en un total de 410 cases.[25]

En les estadístiques de 1945, la població de Lifta era de 2250 habitants; 2230 musulmans i 20 cristians,[26] i la superfície total de terra era de 8743 dunams, segons un estudi oficial de terres i població.[27] 3248 dunams eren camps de cereals,[28] mentres que 324 dunams eren zona edificada (urbana).[29]


Abans de 1948, el poble, en una població d'unes 2500 persones, tenia horts, vàries almazaras, un lagar, ademés d'una moderna clínica, dos cafeteries, dos fusteries, barberies, una carniceria i una mesquita.[5][30] Un chicotet número de judeus residia en el poble, i una antiga habitant judeua va descriure la relació de la seua família i la majoria palestina com a «excelent».[30]

Guerra civil de Palestina (novembre de 1947-maig de 1948)

En la guerra civil de 1947-48, Lifta, Romema i Shaykh Badr, que estaven estratègicament situades en la carretera que va de Jerusalem a Tel Aviv, eren una prioritat operativa per a les forces judeues. Algunes famílies àraps ya havien abandonat el poble despuix de la decisió presa alguna cosa abans, el 4 de decembre, d'evacuar a les seues dònes i chiquets per a acollir a una companyia militar. [31] A mitan de decembre, milícies àraps irregulars varen prendre posicions en Lifta per a defendre el lloc. Les patrulles de l'Haganá es varen enredrar en tirotejos en els milicians del poble, mentres que Irgún i Leji es varen mostrar encara més agressius. El 28 de decembre de 1947, el poble va sofrir lo que els supervivents varen cridar «la massacre de Lifta», quan una milícia judeua va llançar un assalt en ametralladores i granades contra el café de Salah Eisa. Per a advertir als residents de que devien evacuar, varen incinerar la casa del mukhtar i varen volar vint edificis mentres sitiaven el poble.[32] L'atac va deixar sèt morts, i més dònes i chiquets varen abandonar el poble. A principis de giner, el poble sofria escassea d'aliments. Posteriorment, alguns dels habitants varen retornar a les seues llars, i Benny Morris va informar de que «alguns, o la majoria» ho varen fer. Posteriorment, Abdelkader al-Husayni, mentres visitava el llogaret, va ordenar a les dònes, chiquets i vells que evacuaren i als hòmens que es quedaren en el lloc. El 29 de giner, una incursió de Leji va volar tres cases del llogaret. A principis de febrer el llogaret va ser abandonat per la milícia àrap. Benny Morris llista el poble entre els que varen ser despoblats per culpa d'un assalt militar.[33]

Segons un resident entrevistat en 2021, hi ha uns 40.000 descendents de la població refugiada original, dispersos en Jerusalem Este, Cisjordània, Jordània i la diàspora palestina.[32] Vàries famílies encara conserven els seus títuls de propietat de l'época otomana, que atesten la seua propietat de parts de Lifta.[32]

Estat d'Israel

Erro al crear miniatura:
Construcció de noves barriades de Jerusalem Oest en 1964-65.
Erro al crear miniatura:
Una casa de Lifta en 2012.
Erro al crear miniatura:
Cases de Lifta en 2014.

Despuix de l'expulsió dels seus habitants palestins, de les 410 vivendes de Lifta varen quedar 60 cases de pedra, algunes de tres pisos d'altura, junt en la seua mesquita, una almazara i un camí de taulells cap a un manantial.[32] Israel ha propost Lifta a l'Unesco en febrer de 2015 per a que ho registre com Patrimoni de la Humanitat,[34] i en 2018 va quedar registrat en una llista de 24 llocs patrimonials en perill.[32][35]

Durant la Segona Guerra Mundial i just despuix, les cases de Lifta varen ser utilisades per les autoritats israelites per a estajar a refugiats judeus i immigrants judeus de Yemen i Kurdistan. Per les males condicions de les vivendes, la majoria varen ser realojar en 1969-71, si be unes poques famílies varen decidir quedar-se.[6][36]

A principis dels anys 1990, el Lifta Detoxification Center, un centre de desintoxicació per a adolescents drogadictes i alcohòlics de Jerusalem, va ocupar algunes cases de Lifta fins al seu tancament en 2014.[37]

En 2011, es varen anunciar plans per a demolir el poble i construir una urbanisació de lux i un hotel,[38] pero l'iniciativa va ser rebujada a l'any següent pel Tribunal del Districte de Jerusalem.[30]

En 2021, l'Israel Land Administration, sense informar prèviament a les autoritats municipals de Jerusalem, va anunciar que estava preparant una licitació per a la construcció d'un barri de lux sobre les ruïnes del llogaret, que consistiria en 259 viles, un hotel i un centre comercial.[30] En 2022, el pla per a demolir Lifta i construir vivendes de lux va ser archivat, i el nou alcalde de Jerusalem, Moshe Lion, va decidir tractar de preservar el llogaret de Lifta.[39]

Referències

  1. ↑ «Lifta. 2018 World Monuments Watch» (en anglés). World Monuments Fund. Consultat el 19 de maig de 2024.
  2. ↑ «Lifta, el pols per preservar la memòria de la Nakba i el llegat palestí». SWI swissinfo.ch. Consultat el 19 de maig de 2024.
  3. ↑ «Palestinian ‘Pompeii’ in Jerusalem could face demolition» (en anglés). The Associated Press. Consultat el 19 de maig de 2024.
  4. ↑ «Arab village of Lifta, abandoned in '48, to house new Israeli neighborhood» (en anglés). The Jerusalem Post. Consultat el 19 de maig de 2024.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Jerusalem, Lifta, Survey: Final Report».Hadashot Arkheologiyot: Excavations and Surveys in Israel.Israel Antiquities Authority.ISSN 1565-043X.Consultat el 20 de maig de 2024.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Lifta and the Regime of Forgetting: Memory Work and Conservation».Jerusalem Quarterly.Institute for Palestine Studies.54Consultat el 20 de maig de 2024.
  7. ↑ «A Memo of the National Committee to the Government of the Land of Israel on the Method of Spelling Transliterated Geographical and Personal Names, plus Two Lists of Geographical Names».Lĕšonénu: A Journal for the Study of the Hebrew Language and Cognate Subjects.Academy of the Hebrew Language.Consultat el 20 de maig de 2024.
  8. ↑ «Nephtoa» (en anglés). christianity.com. Consultat el 20 de maig de 2024.
  9. ↑ «Mozah, Nephtoah and royal estates in the Jerusalem highlands».Semitica et Classica.International Journal of Oriental and Mediterranean Studies.doi:10.1484/J.SEM.5.109198.Consultat el 20 de maig de 2024.
  10. ↑ Conder and Kitchener, 1881, SWP III, p. 18, p. 47
  11. ↑ «Jerusalem Lifta» (en anglés). Israel Antiquities Authority. Consultat el 21 de maig de 2024.
  12. ↑ (1997) Secular Buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: An Archaeological Gazetteer, Cambridge University Press, p. 66. ISBN 9780521460101.
  13. ↑ Hütteroth i Abdulfattah, 1977, p. 115. Citat en Khalidi, 1992, p. 301
  14. ↑ Khalidi, 1992, p. 301
  15. ↑ Robinson i Smith, 1841, tom 3, Anex 2, p. 123
  16. ↑ Robinson i Smith, 1841, tom 2, Anex 2, p. 140
  17. ↑ Robinson i Smith, 1841, tom 2, Anex 2, p. 321
  18. ↑ Guérin, 1868, p. 252-256
  19. ↑ Socin, 1879, p. 157
  20. ↑ Hartmann, 1883, p. 118,
  21. ↑ Conder i Kitchener, 1883, III:18. Citat en Khalidi, 1992, p. 301
  22. ↑ Schick, 1896, p. 126
  23. ↑ Rothstein, 1914, p. 102 -123
  24. ↑ Barron, 1923, Taula VII, Subdistricto de Jerusalem, p. 14
  25. ↑ Mills, 1932, p. 41
  26. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 25
  27. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 57
  28. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970 p. 103
  29. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970 p. 153
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 «'‘We will return’: the battle to save an ancient Palestinian village from demolition,'» (en anglés). The Guardian. Consultat el 23 de maig de 2024.
  31. ↑ Morris, 2004, p. 119 i 120
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 «The Saddest Village in Israel» (en anglés). Haaretz. Consultat el 23 de maig de 2024.
  33. ↑ Morris, 2004, p. xx, village #
  34. ↑ «Liftah (Mey Naftoah) – Traditional mountain village» (en anglés). UNESCO. Consultat el 23 de maig de 2024.
  35. ↑ «2018 World Monuments Watch» (en anglés). UNESCO. Consultat el 23 de maig de 2024.
  36. ↑ «Jerusalem 'Squatter' Discovers That His Home Is Rightfully His» (en anglés). Haaretz. Consultat el 23 de maig de 2024.
  37. ↑ «Court intervention postpones closure of Jerusalem youth rehabilitation center» (en anglés). The Jerusalem Post. Consultat el 23 de maig de 2024.
  38. ↑ «Llegal battle over an abandoned Palestinian village» (en anglés). BBC. Consultat el 23 de maig de 2024.
  39. ↑ «Pla shelved to turn historic Arab village at Jerusalem entrance into luxury housing» (en anglés). The Times of Israel. Consultat el 23 de maig de 2024.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lifta&oldid=1312856»