Lichanura trivirgata

Lichanura trivirgata (Lichanura trivirgata)

Lichanura trivirgata és una espècie de serp de la família Boidae. Es troba en el surest dels Estats Units en els estats de Califòrnia i Arizona, i al noroest de Mèxic en els estats de Baixa Califòrnia i Sonora.

Estes menudes i atractives serps normalment alcancen una llongitut entre 43-86 cm, encara que hi ha alguns espècimen del llitoral de Califòrnia que apleguen a medir entre els 91-112 cm. L'ample del cos de l'adult és del diàmetro d'una pilota de gòlf. La coloració en les boes rosades poden ser extremadament variable, i usualment localisades específicament en el seu cos. El nom prové de la coloració del color rosa salmón que és comú en la pancha de les boes roses provinents del llitoral sur de Califòrnia i Baixa Califòrnia. Moltes de les boes no tenen esta coloració ventral, pero en lloc d'això tenen una série de taques obscures a taronges en el fondo del seu cos color clar.

Casi totes les boes tenen a lo manco un traç de tres ralles llongitudinals, una en la part central de l'esquena, i les atres en els costats inferiors. L'aparència d'estes ralles varien  extensament, fins a extremadament rectes i tenen un alt contrast en els inter-espais, cap a extremadament opaques en casi res de contrast en els inter-espais. El color de les ralles poden ser taronges, guinda, òxit, marró o negres. El inter-espai poden ser ombres de llums cap al gris obscur o bronzejada. 

Informació d'evaluació

Catalogat com a Preocupació Menor en vista de la seua àmplia distribució, gran cantitat d'ubicacions, tolerància d'una àmplia gama d'hàbitats, se supon una gran població, i perque és poc provable que disminuïxca lo suficientment ràpit com per a calificar per a una categoria més amenaçada.

Distribució geogràfica

La boa rosada es troba en el surest dels Estats Units en els estats de Califòrnia i Arizona, i al noroest de Mèxic en els estats de Baixa Califòrnia i Sonora. En Califòrnia, el ranc de la boa rosa està en tot el desert del Colorat i el desert de Mojave, també ocupa les àrees llitorals de Los Angeles, Orange, Riverside i el comtat de Sant Diego. En Arizona, la boa rosa ocupa el desert de Mojave i les àrees occidentals de el Desert de Sonora. No està present des de l'orient i part nortenya de l'estat. En Sonora, el ranc de la boa rosa està des de la vora sur dels Estats Units cap a tot el desert de Sonora o a lo manco tan al sur com Ortiz. En Baixa Califòrnia, el ranc de la boa rosa està en tota la península, exceptuant les àrees extremadament seques o sense roques del desert.

Població

Es desconeix el tamany total de la població adulta d'esta serp, pero segurament supera els 10.000. La tendència a llarc determini (últims 200 anys) no es coneix en precisió, pero la distribució i l'abundància provablement han sofrit una modesta disminució. En general, l'extensió de l'ocurrència, l'àrea d'ocupació i el número de subpoblaciones provablement estan disminuint llentament. La disminució local sembla haver ocorregut en alguns llocs que són fàcilment accessibles per als recolectors. Per eixemple, les poblacions s'han reduït considerablement en les rodalies de la Ruta 85 en el Monument Nacional Organ Pipe Cactus. No obstant, esta serp encara és abundant en moltes àrees remotes del Monument Nacional Organ Pipe Cactus i presumiblement en atres llocs dins del ranc. Hi ha menys informació disponible sobre la seua abundància i tendència en Mèxic.

Comportament

Les boes roses passen la major part de les seues vides amagades baix de les roques i clavills per a escapar de depredadors naturals. Els afloraments de granit són l'associació geològica més comuna habitada per la boa rosada. En menys freqüència, les boes són trobades en associació en roques volcàniques o d'un atre tipo. Únicament en llocs rars les boes rosades habiten en ambients sense roques. En àrees en poques roques, les boes rosades usen els caus de rosegadors 

La temporada d'activitat de les boes rosades seguix un patró del clima; són inactives durant l'hivern, i actives durant la primera, estiu i l'autumne. Com totes les serps, són depenents de les temperatures externes per a mantindre totes les seues funcions vitals com la digestió i gestació. Durant la major part de la seua duració, l'hivern és suficientment fret per a que la boa rosada vaja a un estat inactiu cridat Dormancia. La primavera és época de la reproducció, #lo que resulta una gran taxa d'activitat. Moltes de les boes roses són trobades en primavera, perque deixen la seguritat dels seus montons de roques i clavills en busca de parelles. Una atra de les raons per a que les boes roses siguen actives en la superfície del sol, és per a trobar assuts o territoris nous.

L'activitat en la superfície de les boes rosades poden prendre lloc en qualsevol hora del dia, pero durant el clima calorós, elles opten per la Nocturnitat. En la primavera, elles sempre estan fòra en la vesprada i primerenca nit. A finals de primavera i estiu, este periodo d'activitat canvia des de vespradeta fins a la vesprada en la nit. Perque molta població de les boes roses viuen extremadament en hàbitats secs, les seues activitats són a sovint altament depenents de la humitat. Durant els periodos secs, permaneixen baix del sol per a mantindre's hidratadas. Les pluges d'autumne sempre resulten en una racha de superfície terrestre.

Estes serps busquen menuts mamífers com a aliment, pero són conegudes per prendre ocasionalment atres assuts, com: aus i lagartijas. Les rates, críes de conill, Peromyscus, i rates cangur componen una gran part de la dieta de la boa rosa, que són una de les espècies de serp en el moviment més llent del món. Elles són incapaços de perseguir als seus assuts i moltes tampoc esperen emboscades o aguaiten els seus menjars. Quan un assut està a l'alcanç, generalment a uns centímetros, la boa rosada colpeja en una sorprenent velocitat i precisió. L'assut és atrapat en menuts rencs de dents esmolades, com a agulles, després és sofocada per la constricció.

Les boes rosades són extremadament dòcils quan són trobades per humans. Quan són molestades, elles normalment es enrollan en una espècie de bola en el cap cap al centre. Esta espècie no és propensa a mossegar en defensa pròpia, pero lliberarà almesc fétido de la base de la coa quan es veja amenaçada. Quan haja ocorregut una mossegada cap a un humà, usualment és causada per l'alimentació d'un animal captiu. Cap boa rosada és venenosa. El seu docilidad, poques necessitats, i atractiva coloració han fet de les boes rosades populars en el herpetoculturismo.

Taxonomia

L'epítet concret trivirgata es referix a les tres distintes ralles característiques de les espècies. La boa rosa junt a la boa de tres llínees del nort (Lichanura orcutti) són considerades per ser les úniques espècie dins de el Gènero Lichanura.

Un investigador l'ha colocat en el gènero Charina en la Boa de goma. Més recents investigacions filogenético recolzen la disposició original, pero herpetólogos encara seguixen unificats en la taxonomia de la boa rosada. Els noms sub-específics són indecisos, en moltes fonts no acceptant-los.

En captiveri

El seu temperament dòcil i  el chicotet tamanys de les boes rosades fan una ideal elecció per a ser Animals de companyia, donat al seu fàcil conte i chicotet tamany del recint que puguen ocupar. En freqüència són criades en captiveri, i s'alimenten de menudes rates que troben. Moltes variacions de colors estan disponibles, incloent a els albinos, aixina com de les diferents subespecies. En atres espècies, tals com serps de dacsa, llet de serps, i de les #Pitó bola, dominant la major part del mercat, la popularitat de la boa rosada  no ha segut tan alta com la de les atres espècies.^{cita requerida}