Leucaena diversifolia

Archiu:Starr 040925-9002 Leucaena diversifolia.jpg

Leucaena diversifolia (Leucaena diversifolia)

Leucaena diversifolia, comunament conicida com leucaena de montanya, és una espècie d'arbre, pertanyent a la família Fabaceae (leguminosas). És natiu de Mèxic i América Central, i ha segut introduït en el Surest Asiàtic. Gràcies a la seua fàcil adaptació, als seus distints usos i a la seua alta rendabilitat s'ha convertit en una varietat ideal per a apanys agroforestales. En el Valle del Cauca en Colòmbia s'ha convertit en una espècie invasora que es deu erradicar.

Atres noms comuns

• Leucaena roja
• Guaje blanc

Sinonímia

• Diversifolia Schltdl acacia.
• L. brachycarpa Urb
• L. laxifolia Urb
• L. stenocarpa Urb

Originària d'Amèrica tropical, aparentment del sur de Mèxic (Yucatán). S'estén de Mèxic fins a Nicaragua, incloent Guatemala, Hondures i el Salvador. Els espanyols la varen dur a Filipines i des d'ahí va ser introduïda a Indonèsia, Malàsia, Papúa, Nova Guinea i el suroest asiàtic.

S'han desenrollat més de cent varietats per a diferents condicions de clima, sol i usos classificades en tres tipos: hawaiano, salvadoreny i peruà.

Descripció

• Forma: arbre caducifolio o perennifolio de 6 a 20 m d'alt, de copa oberta i forma irregular.
• Fulls: alternes bipinnadas de 9 a 15 cm de llarc, en 13 – 15 parells de pinas, cada una en 35 – 40 parells de hojuelas.
• Tronc i branques: tronc usualment torçut es bifurca a diferents altures. Branques cilíndriques ascendents.
• Corfa i fusta: corfa plana a llaugerament fisurada, grisnegrusca. Fusta color crema groguenc molt fibrosa, amarga, en olor a all.
• Flores i fruts: té unes cabezuelas en aproximadament 80 a 100 flors de color rosat d'1 a 2,5 cm de diàmetro; flor de 4 a 5,3 mm. Els seus fruts són baïnes oblongas, dividides en capítuls florals de 30 o més baïnes, d'1 a 2 dm de llarc per 1 a 2,3 cm d'ample, verts quan tendres i rojoses de madures; contenint de 15 a 20 llavors per baïna.
• Raïl: profunda i estesa. Penetra les capes més profundes del sol aprofitant l'aigua i els minerals d'estes zones.
• Sexualitat: hermafrodita

Fenologia

• Fullage: perennifolio / caducifolio
• Floració: florix a lo llarc de l'any depenent de la precipitació o la disponibilitat d'aigua.
• Fructificación: fructifica a lo llarc de l'any. Els fruts maduren de març a abril
• Polinisació: entomófila (insectes)

Fisiologia

• Associació en nòduls: nòduls fijadores de nitrogen en les raïls. Simbionte Rhizobium i/o Bradyrhizobium. Nodula espontàneament en el rizobium del lloc lo que permet bona adaptació encara en llocs en factors limitantes (nutrició). Els seus nòduls grans prolífics es troben en les raicillas de les capes superficials i airejades del sol.
• Competència: forta competidora en atres cultius i/o arbres natius en situacions d'estrés.
• Creiximent: espècie de ràpit creiximent, longevitat aproximada de 50 anys. Mostra un increment mig anual de 2,8 m en altura i 2,4 cm de diàmetro. El creiximent és llent en les primeres etapes de desenroll de la planta i en llocs a on no hi ha estació seca ben definida i per a un creiximent òptim una precipitació pluvial no menor a 180 mm.
• Descomposició: la #fulleram presenta una ràpida descomposició.
• Establiment: és llenta per a establir-se, pero una volta establida, la seua productivitat és alta encara baix defoliació regular
• Producció de fulls, flors, fruts, fusta i llavors: excelent productora de matèria orgànica. Es conseguixen produccions anuals de 23 t/ha, en #densitat de 66.600 arbres/ha i collites a intervals de 60 dies. Té una capacitat per a formar fullage fàcilment. Les seues fulles tenen un alt contingut de nitrogen (4,3 % pes sec). Alcança el seu estat reproductiu i de producció en 1 o 2 anys, no obstant la llavor deu collir-se d'individus de més de 3 anys. Un arbre en copa ben desenrollada pot produir entre 500 i 1500 g de llavor neta. Es pot aplegar a collir fins a 50 t/ha de fulls i baïnes verdes. Producció de llenya 50 m³/ha/any. Els seus rendiments en fusta varien de 24 a 100 m³/ha/any, segons els resultats en algunes plantacions experimentals.
• Germinació: espècie de ràpida germinació. S'inicia als 3 dies i es completa als 20 dies, obtenint-se un 75% de germinació als 5 dies. Hi ha 33000 - 54000/kg

• Variabilitat / Latencia /Longevitat de la llavor: les seues llavors tenen una longevitat que oscila entre els 3 i 15 anys. Presenten latencia física. Coberta impermeable, este tipo de llavor és ortodoxa.

Propagació

• Tractament pregerminativo: les llavors fresques es posen en amere en aigua freda després se sembra 89% de germinació. Per a les llavors seques el procés és deixar en immersió en aigua a temperatura de 75 a 85 °C per 3 a 5 minuts, deixar gelar i sembrar açò dona un 56% de germinació.
• Reproducció sexual: se sembren directament en bosses, en 2 – 5 llavors per bossa, o en llits seudo-estacas. Germinen en 3 i 20 dies. Les plántulas en bosses estan llestes per al transplant als 3 – 4 mesos.
• Reproducció asexual: es dona per brots o refillols (tocón). Ya que té alta capacitat de rebrot, lo que li permet ser utilisada per a produir diversos productes en molt curt temps (llenya, forraje). Es pot donar també per estacas encara que en este procés es té una taxa molt baixa de supervivència.

Usos i ventages

• Esta planta té un excelent forraje, creant aixina una excelent capa de acolchado, mantillo o abonament vert.
• Conservació del sol per lo tant control de l'erosió.
• Estabilisació de sols, sobretot quan li'l sembra en curves a nivell

• Drenage de terres inundables. Les raïls esteses desintegren els horisons més profunts del sol lo que millora la penetració de l'aigua i disminuïx la lixiviación de la superfície.
• Fixació del Nitrogen (N2) atmosfèric (100-600 kg N/ha/any).
• Millora la fertilitat dels sols (guaret).
• Recuperació de terrenys degradats. Esta planta s'ha utilisat per a rehabilitar llocs a on va haver explotació minera.
• En ser una fusta en un alt poder calorífic és ideal per a barreres contra incendis.
• Pel seu gran tamany i forta fixació al sol se li pot utilisar com a barrera trenca vents.
• El seu us ornamental és molt comú ya que és una planta molt bonica.
• Per la seua altura i el seu frondós fullage és utilisada per a refugi d'animals i ombra a plantes que requerixquen d'esta.
• La seua fusta dura i resistent s'usa per a postes, voltons, ferramentes i construccions llaugeres.
• Els fulls són un molt bon forraje en alt contingut de proteïna 27%i vitamines, calcio i potassi. En un alt percentage de digestibilidad 60 – 70%. ideal per a alimentació d'animals rumiants, pero no per a mona gàstrics ya que té un alt contingut d'un aminoàcit tòxic (mimosina) que pot causar-los dany. Els remugants posseïxen una bactèria que contrarresta l'efecte d'este aminoàcit.
• Una hectàrea pot produir de 10 a 20 tonellades de matèria seca comestible.
• En alguns països els seus fruts són molt apreciats pel seu alt contingut de vitamina A i proteïna (46%). De les seues llavors seques es fa et. Usos en l'apicultura. Producció de mel
• Les seues llavors són usades per a la joyeria artesanal.
• Resistència a les plagues de termites.
• Soporta llargues temporades de sequies
• Ràpit creiximent i propagació
• Colorants per a textils
• Polpa per a paper
• El seu us medicinal és la desparasitación
• Llenya i carbó d'excelent calitat ya que té un alt poder calorífic 3200 – 3500 kcal/kg

Desventages

• Intolerant a inundacions permanents, ya que els sols mal drenados llimiten el desenroll de micorrizas i rizobium, per lo tant els arbres mostren creiximents deficients.
• A sols en alts nivells d'acidea particularment quan estan associats en alumini altament intercanviable, llavors hi ha llimitacions en la disponibilitat del calcio, magnesi, potassi i fòsfor.
• L'espècie no tolera l'ombra per lo que no pot ser plantada en llocs enmalezados o baix ombra d'atres arbres.
• No creix en sols molt compactes com a eixemples sols de sobrepastoreo.
• Susceptible a dany per ramoneo, insectes i rosegadors la seua principal plaga és l'atac de psyllido: Heteropysilla cubana.
• Tendència a atraure malezas.

Bibliografia

• GEILFUS, Frans. L'arbre: Manual de agroforesteria per al desenroll rural. Vol. 2 guia d'espècies. Turrialba, Costa Rica. enda-caribe, 1994. p. 533-535. ISBN 9977-57-174-0
• Brewbaker, J.L. 1987b. Leucaena: A multipurpose tree genus for tropical agroforestry. In Agroforestry: A Decade of Development, ed. H.A. Steppler & P.K.R. Nair, 289-323. Nairobi, Kenya: ICRAF.

• BURGES, Andrés. La descomposició de la matèria orgànica del sol. En: RODRIGUEZ, Aurelio i RAW, William. 3ª Barcelona: Omega, 1997. p. 557-573
• OJEDA PINTA, Pedro Antonio. Evaluació inicial d'espècies leñosas forrajeras en zones d'ala dels municipis de Restrepo i Yotoco en la Vall del Cauca. Pastura, 2004, 86p. Treball de grau (Ingenier Agroforestal). Universitat de Nariño. Facultat de Ciències Agrícoles.
• NAIR, Ramachandra. Agroforesteria. Chapingo: Universitat autònoma de Chapingo, 1997. 543p.
• Pound, B. and L. Martínez Cairo. 1983. Leucaena: Its cultivation and use. London: Overseas Development Administration.