Les quatre estacions (Arcimboldo)
Les quatre estacions (en italià: Quattro stagioni) és una série de quatre quadros pintats per Giuseppe Arcimboldo en 1563, en 1572 i en 1573. Varen ser oferits a Maximiliano II Habsburgo en 1569, acompanyats de Els quatre elements (pintats en 1566). Es varen acompanyar en un poema de Giovanni Battista Fonteo (1546-1580), que explicava el sentit alegórico.[1]
Cada quadro està constituït per un retrat de perfil, compost d'objectes que recorden l'estació, alusivos, sobreposts en sentit de combinació simbòlica en semblança humana.
De la versió original, no subsistixen més que L'hivern i L'estiu, exposts en el Museu d'Història de l'Art de Viena, en Àustria. Entre les versions més conegudes figuren les del Museu del Louvre, còpies fetes pel pintor a instàncies de Maximiliano II, per a fer un regal a Augusto de Sajonia. Estos quadros es caracterisen per un encuadramiento floral que no existia en la primera versió. Ademés, va haver una versió d'elaboració més esmerada, para Felipe II d'Espanya, de la que només es conserva La primavera (hui, en la Real Acadèmia de Sant Fernando de Madrit) i que va contar en una série de Els quatre elements de contraposició.
Descripció i estil
[editar | editar còdic]La primavera
[editar | editar còdic]
La primavera és una dòna composta d'una gran varietat de flors, en el cap mirant cap a l'esquerra, com L'autumne. Tota la figura s'origina a partir d'una composició floral, la pell de la cara i els llavis són pétals i capolls de rosa, el pèl és un ram variopinto i exuberante, els ulls són bayas de belladona.[2] Un collar de margarites adorna el coll, mentres que el cos està cobert d'una vasta selva de fulls de diferents formes.
L'estiu
[editar | editar còdic]
En la versió original, com en la del Louvre, L'estiu és l'únic dels quadros que du la firma de l'autor, encara que la autografía no està en dubte en els atres vint. El subjecte és també una dòna, pero, a diferència de La primavera, té el car regrés a la dreta.
La cara, a diferència de la primavera, està formada, no per flors, sino per frutes, verdures i hortalices: les cireres adornen l'orla del cabellam i també es componen el llavi superior; la galta està formada per una bresquilla, el nas és un pepino, l'orella visible és una albargina, i la cella és una mazorca.[3]
El vestit està fet de blat, baix el coll es veu l'inscripció GIUSEPPE ARCIMBOLDO F,[4] mentres que sobre la mànega, està inscrit l'any 1573; en el pit destaca una carchofa , l'estiu és de frutes i verdures perque en la primavera és de flors mentres maduren per a que en l'estiu este compost de frutes i verdures .
L'autumne
[editar | editar còdic]
L'autumne està representat per un home de traces toscos, poc amable; com La primavera, mira cap a l'esquerra. El coll, format per dos peres i algunes verdures, emergix d'una cuba parcialment destruïda, mentres que els llistons de fusta que ho formen, es mantenen conectats a través de branques de sauce.
La cara està formada per peres i pomes, visibles en particular en la galta i el nas; el mentó és una granada, mentres que l'orella és un bolet, en un pendent en forma de figa. Els llavis i la boca estan formats de castanyes. El cabell està compost d'arracades de raïm, i la part superior és una carabassa.
L'hivern
[editar | editar còdic]
L'hivern està representat com un vell, la pell del qual és un tronc nudoso, en les escoriaciones i unflament de la fusta; tals deformacions insistixen en representar les arrugues de la pell pròpies de l'edat. La barba, escassa i poc cuidada, està composta de chicotetes branques i raïls;[5] la boca està formada de dos bolets. L'ull visible és un clavill negre del leño, aixina com l'orella és lo que queda d'una branca trencada; els cabells són un feltre de branques, acompanyat en la part posterior per una série de menuts fulls. La figura nueta està animada solament pels colors de la llima i la taronja, penjant d'una branca procedent del pit de l'home: l'hivern és en efecte l'estació en que la naturalea no dona frut, llevat en Itàlia, els cítrics.[2]
El vestit de l'home és una simple estora de palla: en la versió original de la pintura, el vell duya una capa sobre la que està representada una M i una corona, en este cas certament un recort a Maximiliano II.[6] L'hivern, primera estació de l'any en el Calendari romà i per tant, la més important de les quatre, es va associar a l'emperador de manera encara més directa entre els contemporàneus.[6][7]
A principis de el XX, l'obra de Arcimboldo va ser relegada a la categoria de "burla macabra" dels dissenys caricaturescos de Leonardo dona Vinci, que tal volta vera a Arcimboldo en Milà; provablement el pintor no es va inspirar en la composició dels seus caps, pero els vínculs entre els dos artistes no estan clars.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L'exposition ARCIMBOLDO au musée du Luxembourg [1] archivat en Wayback Machine. Plantilla:Pdf
- ↑ 2,0 2,1 Kaufmann, 96
- ↑ Kaufmann, 61
- ↑ F sta per FECIT.
- ↑ L'opera vaig donar Giuseppe Arcimboldo detto l'Arcimboldi.url=http://www.arcimboldi.info/la_primavera_sc_7687.htm [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 Kaufmann, 97
- ↑ Thomas DaCosta Kaufmann The Mastery of Nature. Aspects of Art, Science, and Humanism in the Renaissance. Ed.University of Chicago Press. 1993. Pag.124
- ↑ Kaufmann, 27
- Este artícul conté una traducció derivada de «Las cuatro estaciones (Arcimboldo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.