Lepra

La lepra[1] o malaltia de Hansen és una malaltia infecciosa crònica produïda pels bacils Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.[2] L'infecció afecta principalment els nervis perifèrics i la pell, pero també afecta atres llocs tals com les mucoses, els ulls, els ossos i els testículs. Este dany nerviós pot provocar la pèrdua de la nocicepción, lo que pot derivar en la pèrdua de parts de les extremitats per lesions repetides o infeccions a través de ferides que passen desapercebidas.[3] La persona infectada també pot experimentar debilitat muscular i pèrdua de la visió.[3] Les seues complicacions més severes són la desfiguracó, la deformitat i la discapacitat (ya siga pel compromís neurològic o la ceguera).[4][5][6][7][8] Els síntomes de la llepra poden començar en un any o tardar 20 anys o més en manifestar-se.
La llepra ha afectat a la humanitat durant mils d'anys.[3] La malaltia pren el seu nom de la paraula grega λέπρα (lépra), derivada de λεπίς (lepís, que significa «escama»), mentres que el terme «malaltia de Hansen» rep el seu nom del mege noruec Gerhard Armauer Hansen.[3] Històricament, la llepra s'ha associat en l'estigma social, lo que seguix sent una barrera per a la detecció primerenca i el tractament oportú. La llepra està classificada com una malaltia tropical desatesa.[9] El Dia Mundial contra la Llepra es va establir en 1954 per a crear consciència sobre les persones afectades per esta malaltia.[10] L'estudi de la llepra i el seu tractament es coneix com leprologia.
La llepra es transmet entre persones, encara que es requerix un contacte prolongat.[3][11] La llepra té baixa patogenicidad, i el 95% de les persones que contrauen o estan expostes a M. leprae no desenrollen la malaltia.[12] La transmissió provablement ocorre a través de la tós o el contacte en decorreguts nassals d'una persona infectada.[11][12] Factors genètics i la funció inmunitario basal influïxen en la facilitat en la que una persona contrau la malaltia.[12][13] La llepra no es transmet durant l'embaràs al feto ni a través del contacte sexual.[11] La llepra és més comuna entre persones que viuen en la pobrea.[3] Existixen dos tipos principals de la malaltia: paucibacilar i multibacilar, que es diferencien per la cantitat de bactèries presents.[3] Les persones en la forma paucibacilar presenten cinc o menys taques cutànees hipopigmentadas i insensibles, mentres que les persones en la forma multibacilar presenten més de cinc taques cutànees.[3] El diagnòstic es confirma per mig de la detecció de bacils àcit-resistents en una biòpsia de la pell.
La llepra és curable en teràpia multidrogas. El tractament de la llepra paucibacilar es realisa en els medicaments dapsona, rifampicina i clofazimina durant sis mesos.[12] El tractament per a la llepra multibacilar utilisa els mateixos medicaments durant 12 mesos.[12] També es poden usar atres antibiòtics.[3] Estos tractaments són proporcionats gratuïtament per l'Organisació Mundial de la Salut.
La llepra no és altament contagiosa.[14] Les persones en llepra poden viure en les seues famílies i assistir a l'escola i al treball.[10] En la década de 1980, hi havia 5,2 millons de casos en tot el mun
do, pero per a 2020 esta sifra s'havia reduït a menys de 200.000.[15][16] La majoria dels casos nous es presenten en 14 països, i l'Índia concentra més de la mitat de tots els casos nous.[3] En els 20 anys compresos entre 1994 i 2014, 16 millons de persones en tot lo món es varen curar de llepra. La pràctica de l'aïllament de les persones afectades per la llepra en lazaretos (hospitals o colónies de leprosos), que solia ser molt comuna, no està respalada per l'evidència científica, pero encara es practica en algunes zones de l'Índia,[17] China,[18] Japó,[19] ÀfricaErro en la cita: El parámetro "na" en la etiqueta <ref> no es válido. ¿Quisiste decir "name"? i Tailàndia.
Bibliografia
- P. R. Murray, K. S. Rosenthal, M. A. Pfaller: Microbiologia mèdica. Elsevier-Mosby, 5.ª edició.
- Hernández R., Melany: [1] Jacinto Convit, el costat humà de la medicina, monografia.
Referències
- ↑
- ↑ Sotiriou, Michael C.; Stryjewska, Barbara M.; Hill, Carlotta(2016-09-07).«Two Cases of Leprosy in Siblings Caused by Mycobacterium lepromatosis and Review of the Literature».The American Society of Tropical Medicine and Hygiene.95(3): 522–527.ISSN 0002-9637.doi:10.4269/ajtmh.16-0076.Consultat el 2025-12-31.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Suzuki, Koichi; Akama, Takeshi; Kawashima, Akira; Yoshihara, Aya(2012).«Current status of leprosy: Epidemiology, basic science and clinical perspectives».The Journal of Dermatology.39(2): 121–129.ISSN 1346-8138.doi:10.1111/j.1346-8138.2011.01370.x.Consultat el 2025-12-31.(en en)
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaFranco2016 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaWhite2015 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSasaki2001 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaScience News2008 - ↑ «La prova en armadillos que va revelar que la bactèria de la llepra pot regenerar òrguens». BBC News (16 d i novembre de 2022).
- ↑ «CDC - Neglected Tropical Diseases - Diseases» (en en-us). www.cdc.gov. Archivat des de l'original, el 2014-12-04. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ 10,0 10,1 «World Leprosy Day», Centers for Disease Control and Prevention, 2019-02-20. Consultat el 2025-12-31 (en en-us).
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Transmission | Hansen's Disease (Leprosy) | CDC» (en en-us). www.cdc.gov. Archivat des de l'original, el 2015-03-13. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Organisació Mundial de la Salut. «Directrius per al diagnòstic, tractament i prevenció de la llepra». iris.who.int.
- ↑ Montoya, Dennis; Modlin, Robert L. (2010). Learning from Leprosy (vol. 105) (en en), Elsevier, pp. 1–24. doi:10.1016/s0065-2776(10)05001-7. ISBN 978-0-12-381302-2. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ (2008) Encyclopedia of pestilence, pandemics, and plagues, Greenwood Press. ISBN 978-0-313-34101-4. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ (August 2012).«Global leprosy situation, 2012».Weekly Epidemiological recort.87(34): 317–328.
- ↑ Rodrigues, Laura C; Lockwood, Diana NJ(2011-06).«Leprosy now: epidemiology, progress, challenges, and research gaps».The Lancet Infectious Diseases.11(6): 464–470.doi:10.1016/S1473-3099(11)70006-8.Consultat el 2025-12-31.(en en)
- ↑ «BBC NEWS | Programmes | From Our Own Correspondent | The hidden suffering of India's lepers». news.bbc.co.uk. Archivat des de l'original, el 2007-05-29. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ Online, Independent. «News - Medical: 'Ignorance breeds leper colonies in China'». www.iol.co.za. Archivat des de l'original, el 2010-04-08. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ «Ex-Hansen's disease patients still struggling with prejudice | The Japan Times Online» (en en). search.japantimes.co.jp. Archivat des de l'original, el 2009-08-26. Consultat el 2025-12-31.