Leporillus apicalis
La rata nidificante menor (Leporillus apicalis) és una espècie extinta de rosegador de la família Muridae. Habitava el centre d'Austràlia, a on construïa nius en branques que s'acumulaven a lo llarc dels anys, podent alcançar un tamany considerable. L'últim registre confirmat de l'animal va tindre lloc en 1933, si be hi ha un informe creible d'un albirament en 1970. En 2008, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea va classificar a l'espècie com "en perill crític", #lo que sugeria alguna possible supervivència en àrees remotes de territori no estudiat; no obstant la categorizó novament com "extinta" en 2016 (en base en una evaluació de l'any 2012), reiterant això en 2024.
Comportament
[editar | editar còdic]La rata nidificante menor acumulava grans montons de branques per a construir les seues nius, que aplegaven a medir fins a tres metros de llarc i un metro d'alt. Es familiarizaba fàcilment en els humans, pujant-se en ocasions a les taules per a agarrar sucre. Se sap que va aplegar a ser consumida. L'última captura de Leporillus apicalis (dos #espècimen) va ser efectuada per Norman Tindale el 18 de juliol de 1933 prop del mont Crombie, al sur de la cordillera Musgrave. Norman va registrar en el seu film en blanc i negre "Mann Ranges 1933" la crema dels nius i la conseqüent fugida de les rates nidificantes d'estos últims. Els eixemplars es conserven en el Museu d'Austràlia del Sur. El decliu de Leporillus apicalis va poder haver segut ocasionat per la competència en el ganado vacú i oví. La reducció de les fonts d'aliment disponibles també va fer que l'espècie anara més vulnerable a depredadors com els muçols.[1] Existix la possibilitat de que una rata nidificante menor fora vista en una cova d'Austràlia Occidental en 1970.
Gerard Krefft va escriure en 1862 que va trobar a Leporillus apicalis en Euston, Bourke i en abdós costats dels rius Murray i Darling. Podia colectar fins a 15 individus d'un sol arbre i mantindre a un gran número d'ells en captiveri. Eren lo suficientment mansos com per a que qualsevol que escapara retornara a reunir-se en ell per al sopar, "i se serviren, damper especialment". En una nota similar, també va deixar constància de que ells mateixos tenien "carn blanca, tendra i de bon sabor". Krefft va intentar mantindre rates de niu de pal menors en una caixa en rates nidificantes majors, percatándose no obstant que sostenien baralles i que les primeres sempre eixien victorioses.[2]
Evaluació de l'estat de conservació
[editar | editar còdic]En 2008, la UICN va actualisar l'estat de conservació de la rata nidificante menor, passant de "extinta" (com va estar en les evaluacions de 1982-1996) a "en perill crític (possiblement extinta)", per la possibilitat (si ben mínima) de que poguera existir una població reduïda en terres remotes de l'interior d'Austràlia, això sobre la base del registre confiable de 1970, dels informes ocasionals, dels reportes de contínua vegetació fresca agregada a vells nius, i del fet de que gran part de l'àrea de distribució de l'espècie es troba en parts remotes del centre d'Austràlia que encara no han segut completament explorades. Empero, Leporillus apicalis va ser novament considerada com "extinta" en les evaluacions de 2016 i 2024.
Referències
[editar | editar còdic]Fonts externes
[editar | editar còdic]- Flannery; Schouten, {{{nom2}}} (2001). A Gap in Nature: Discovering the World's Extinct Animals, New York: Atlantic Monthly Press. ISBN 978-0-87113-797-5.