Leo Atrox
Leo Atrox o “León de gran cervell” és la primera supercomputadora de l'Universitat de Guadalajara (UdeG). Conta en una capacitat de processament de 500 teraflops que li permeten oferir servicis de computació d'alt rendiment i de computació distribuïda.[1][2]
Ocupa una extensió de 350 metros quadrats i es troba instalada en el Centre d'Anàlisis de Senyes i Súper Còmput (CADSC), adscrit a la Coordinació General de Tecnologies de l'Informació (CGTI), localisat en el Centre Universitari de Ciències Econòmic Administratives (CUCEA) d'eixa Universitat.[1]
El seu principal objectiu és contribuir al desenroll científic i tecnològic de Jalisco i de l'occident de Mèxic, aixina com de l'investigació científica nacional i internacional.[2]
Inici d'operacions
El 15 d'octubre de 2018, en una cerimònia encapçalada pel Doctor Miguel Ángel Navarro Navarro, Rector de la UdeG i davant autoritats universitàries, de govern i mijos de comunicació, es va encendre simbòlicament esta supercomputadora i es va inaugurar el CADSC, a on s'estaja.[3]
Va iniciar les seues operacions en huit investigacions en l'àrea mèdica, biològica, energies i astronomia, a càrrec de científics i investigadors de la UdeG i, a partir de 2019, estudiants de postgrau i investigadors d'atres institucions tant nacionals, com a internacionals, podran accedir a esta supercomputadora.[2] En este acontenyiment, es va donar l'inici a una nova era de supercómputo en Mèxic.
Ficha tècnica
Conta en 150 nodos, 2 sistemes d'almagasenament de 240 terabytes i 1.2 petabytes de segon nivell, en 504 teraflops de rendiment, lo que equival a “més de 500 trillons d'instruccions de menge flotant per segon”.[3]
Va ser fabricada en Alemània per Fujitsu,[4] ocupa una superfície de 350 metros i està composta d'huit racks, cada u d'estos posseïx huit cores o núcleus que corren a 2 mil 530 Hertz.[1]
Opera en processadors NVIDIA® Tesla® P100, Intel® Xeon Phi™ i Intel® Xeon® Gold[5] i la seua capacitat d'almagasenament és d'1 petaflops lo que equival a mil terabytes.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Iván Serrano Jauregui. «UdeG conta en la màquina més potent i ràpida de Mèxic, i la quarta en Amèrica Llatina».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Laura Sepúlveda i Iván Serrano. «Supercómputo, tecnologia de vanguarda en la UdeG». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2018. Consultat el 29 de novembre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Laura Sepúlveda. «Inauguren Centre de Supercómputo en CUCEA».
- ↑ Fujitsu. «Fujitsu presenta en el Congrés Internacional de Supercómputo de Mèxic (ISUM2018) la seua estratègia i visió del HPC del futur».
- ↑ Centre d'Anàlisis de Senyes i Súper Còmput, UdeG. «Leo Atrox, característiques». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2018. Consultat el 29 de novembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leo Atrox» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.