Operacions de menge flotant per segon
| Rendiment d'una computadora | ||
|---|---|---|
| Nom | Unitat | FLOPS |
| Quilo-FLOPS | kFLOPS | 103 |
| Mega-FLOPS | MFLOPS | 106 |
| Giga-FLOPS | GFLOPS | 109 |
| Tera-FLOPS | TFLOPS | 1012 |
| Peta-FLOPS | PFLOPS | 1015 |
| Exa-FLOPS | EFLOPS | 1018 |
| Zetta-FLOPS | ZFLOPS | 1021 |
| Yotta-FLOPS | YFLOPS | 1024 |
En informàtica, les operacions de menge flotant per segon són una mida del rendiment d'una computadora, especialment en càlculs científics que requerixen un gran us d'operacions de menge flotant.[1] És més conegut el seu acrònim, FLOPS (de l'anglés floating point operations per second). FLOPS, en ser un acrònim, no deu nomenar-se en singular com FLOP, ya que la S final aludix a second (o segon) i no al plural.
Les computadores exhibixen un ampli ranc de rendiments en menge flotant, per lo que a sovint s'usen unitats majors que el FLOPS. Els prefixos estàndar del SI poden ser usats per a este propòsit, donant com resultat quilo-FLOPS (kFLOPS, 103 FLOPS), mega-FLOPS (MFLOPS, 106 FLOPS), giga-FLOPS (GFLOPS, 109 FLOPS), tera-FLOPS (TFLOPS, 1012 FLOPS), peta-FLOPS (PFLOPS, 1015 FLOPS), exa-FLOPS (EFLOPS, 1018 FLOPS), zetta-FLOPS (ZFLOPS, 1021 FLOPS), yotta-FLOPS (YFLOPS, 1024 FLOPS).
Ranc de rendiment
[editar | editar còdic]Una computadora d'escritori, que usa per eixemple un processador Pentium 4 o Athlon 64, típicament opera a més de 3 GHz, proveïx d'un eixercite computacional del ranc d'uns quants GFLOPS. Encara algunes consoles de videojocs del final dels anys noranta i principis del 2000, tals com Gamecube i Dreamcast, varen tindre un rendiment major a un GFLOPS.
La primera supercomputadora, Cray-1 va ser posada en marcha en el Laboratori Nacional dels Àlbers en 1976. La Cray-1 era capaç d'operar a 80 MFLOPS. En poc més de trenta anys des de llavors, la velocitat computacional de les supercomputadoras és més d'un milló de voltes major.
La supercomputadora més ràpida del planeta (juny de 2020) és Fugaku (nom en que també es diu al mont Fuji), desenrollada conjuntament per l'Institut Nacional d'Investigació de Japó Riken i la companyia Fujitsu, en una capacitat de 415,53 petaflops, arrebatant el primer lloc a Summit, que conta en una capacitat de 148 petaflops. En el rànquing total, el tercer lloc també és per a EE. UU., en una atra màquina de IBM (Serra), mentres que la quarta i quinta posició és per a China en Sunway TaihuLight, que conta en una capacitat de 93 petaflops i Tianhe-2, en 34 petaflops, creats pel Centre Nacional d'Investigació d'Ingenieria i Tecnologia de Computadores Paraleles (NRCPC) i l'Universitat Nacional de Tecnologia de Defensa de China (NUDT).
La computació distribuïda usa internet per a conectar computadores personals i conseguir un efecte similar; ha permés a SETIHome, el major de dits proyectes, computar a una velocitat de més de 100 TFLOPS. Einsteinhome ha guanyat terreny i actualment ha conseguit una velocitat sostinguda de 886,6 TFLOPS convertint-la en una de les supercomputadoras més poderoses del món. Atres proyectes similars són DistrRTgen [1] archivat en Wayback Machine. i climateprediction.net.
En març de 2020 Foldinghome va priorisar proyectes per a lluitar contra el Covid19. Com a resultat, el número d'usuaris que es varen conectar a esta ret de computació distribuïda, va aumentar fins que el 15 d'abril de 2020, Foldinghome va anunciar que tenia una potència de càlcul de més de 2.480 petaFLOPS, o 2 exaFLOPS, trencant la barrera del exaFLOPS abans que ho conseguixquen empreses com Intel, AMD o IBM.[2]
FLOPS com a mida de rendiment
[editar | editar còdic]Per a que es puga usar el FLOPS com a mida de rendiment de menge flotant una referència estàndar deu ser establida per a totes les computadores d'interés. Un d'ells és l'estàndart LINPACK.
Els FLOPS per sí solo no són un molt útil estàndart per a computadores modernes. Existixen molts atres factors de rendiment tals com I/S (entrada-eixida), comunicació interprocesador, coherència del caché i jerarquia de memòria. Açò significa que les computadores en general són solament capaces d'una fracció del pico teòric en FLOPS, obtingut adicionando el pico teòric en FLOPS de cada u dels components del sistema. Aun cuando es treballe en problemes grans i altament paralels, el seu rendiment serà irregular, degut en gran mida a efectes residuals de la llei de Amdahl. Per tant, els estàndarts efectius mediran rendiment tant de FLOPS actuals (temps real) com de FLOPS sostinguts.
Per a aplicacions ordinàries (no científiques) les operacions sobre sancers (medits en MIPS) són molt més comuns. De lo anterior es deduïx que medir el rendiment en FLOPS no prediu en precisió la rapidea en la que un processador realisarà qualsevol tasca. No obstant, per a moltes aplicacions científiques, com l'anàlisis de senyes, el rendiment en FLOPS és una mida efectiva.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «【 FLOPS 】¿Qué són les operacions de menge flotant per segon? ▷ 2019» (en és). InternetPasoaPaso. Consultat el 17 de novembre de 2019.
- ↑ https://www.theregister.co.uk/2020/04/14/reg_teams_top_1000_foldingathome_coronavirus/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Operaciones de coma flotante por segundo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.