Anar al contingut

Lemba (tribu)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els lemba o els lembaa, wa-Remba, Mwenye són un grup ètnic bantú, natius de Zimbabue i Suràfrica en menudes ramificacions en Moçambic i Malaui, que asseguren ser descendents dels israelitas,[1][2][3] Els anàlisis del cromosoma I del ADN varen establir un orige en Orient Mig per a una part de la població lemba masculina.[4][5] L'haplogrupo J1c3 o haplotipo modal Cohen, un indicador d'ascendència judeua, s'ha trobat entre els hòmens líders d'un clan en taxes encara més altes que la població judeua en general.[6] Parlen les llengües bantúes pels seus veïns geogràfics i en semblança física, pero tenen algunes pràctiques religioses molt semblades al judaisme i a l'islam, que han segut transmeses per tradicions orals.

El nom "Lemba" pot originar-se de chilemba, una paraula suajili per a turbant usat per algunes gents bantú o lemba, una paraula bantú en el sentit de que "no són africans" o "estrangers respectables". Magdel li Roux diu que el nom VaRemb pot ser traduït com "la gent que nega, provablement en el context de "no menjar en atres" (d'acort a una de les seues entrevistes). En Zimbabue i Suràfrica, la població preferix usar el nom de Mwenye.

Població

[editar | editar còdic]

S'estima que ronda els 70 000 individus, podent ser més. Encara que parlen llengües bantúes similars a les dels seus pobles veïns, els lembas tenen certes pràctiques específiques, aixina com les seues creències religioses aparenten similituts a les practicades dins del judaisme, que es creu són de tradició popular, havent-se recordat i transmés principalment a través de la tradició oral entre les successives generacions del poble lemba.

Tradicions dels lembas

[editar | editar còdic]

Els lembas tenen una tradició de "poble migratori". Existixen proves que senyalen el seu orige en la regió del sur d'Orient Mig o en l'Àfrica del nort.

Segons l'història oral lemba, els seus antepassats eren judeus provinents d'un lloc cridat Sena fa centenars d'anys, que després es varen establir en certa regió del Àfrica oriental.

D'acort en els resultats de l'investigador britànic Tudor Parfitt, la localisació de Sena estava més que provablement en Yemen. Una atra possibilitat és que Sena es referira al port portugués fundat a la vora del riu Zambezi a fins d'el XVI per "cristians nous" (judeus convers) de Portugal. L'història creu que estos, en ser víctimes de les persecucions de la "Santa Inquisició", varen anar a parar a ultramar intentant escapar de les persecucions d'esta contra els judeus sefardíes d'Espanya i Portugal. ya que el port de la ciutat de Sena va ser usat pels antics clans yemení per als seus tractes comercials, i que inclús en la colónia varen poder ser perseguits, és possible que un grup d'ells haguera pogut emigrar a la seua actual localisació a través dels contactes comercials en els que negociaven, despuix de ser possiblement trobats pels colonizadores espanyols i portuguesos adeptes a l'Inquisició en dites latitut.cita requerida

És provable que molta gent en una alta herència genètica judeua poguera haver aplegat fins a allí, com es creu va succeir en països com les actuals nacions de Guinea, Congo, Angola, i fins a en el Brasil, a on l'alcanç de l'Inquisició era menor, havent-se mestizado els judeus de la península ibèrica en les tribus locals, lo que donaria a l'actual població un aspecte africà, semblat al dels mulatos, pero que en la seua sanc conserven encara una alta herència procedent de pobles semitas (àraps, falachas i judeus), teoria que ha segut estudiada recentment en intensitat.

Proves de la seua linaje per mig d'ADN

[editar | editar còdic]

Vàries proves genètiques recolzen i corroboren les tradicions orals transmeses entre els seus congèneres pels lembas, els qui es varen originar molt provablement en el sur de l'Orient Mig.[7] Un estudi genètic de 1996 realisat entre 49 varons lembas, sugerix que més del 50% dels cromosomes I entre els lembas són de procedència semítica, que els compartixen en àraps i judeus.

Per a traçar més específicament l'orige d'este poble, Parfitt i atres científics varen desenrollar un ampli estudi per a comparar les característiques genètiques entre els individus lembas (d'entre lo que ells denominen clanés reconeguts) en el de dònes del sur de la península aràbiga, tribus bantúes d'Àfrica, aixina com entre les d'ascendència judeua askenazí i sefardí.[8] Es varen trobar entre elles similituts significantes entre els marcadors de les dònes i hòmens lembas i el dels seus semblants en Ḥaḍramaut en Yemen. Aixina mateix, varen descobrir que les actuals poblacions residents en Yemen són realment pobles assentats allí en époques recents, no podent tindre ancestros que pogueren ser comunes entre ells i els lembas.[8]

Un estudi realisat seguidament en l'any 2000, va trobar que una part substancial dels varons lembas porten un haplotipo particular del cromosoma I, conegut com l'haplotipo modal de Cohen (CMH), aixina com el del haplogrupo del haplogrupo J de l'ADN-I, trobat només entre alguns pobles judeus, pero també entre atres poblacions del Mig Oriente i de la península aràbiga.[9][10] Els diferents estudis genètics han sugerit que hi ha de fet grans contribucions dels pobles semíticos, no de la seua part femenina, als gens de la població lemba.[11] Açò és un undicador molt possible de que varons israelitas migraron a l'Àfrica oriental en temps antics i que varen prendre per esposes a dònes sobreixents d'entre les tribus natives abans d'assentar-se entre les poblacions locals, per mig de la creació de noves comunitats.

El marcador genètic CMH entre els judeus és prevalente entre els judeus Kohanim o entre els presbíteros hereditaris. Com es relata en la tradició oral dels lembas, el ancestro del clan Buba "va tindre un rol de liderage en la tasca de dur als lembas fòra d'Israel" i finalment al sur d'Àfrica.[12] Este estudi genètic va trobar que més del 50% dels varons del clan Buba porten el marcador Cohen en una proporció més elevada que en el comú de les poblacions d'ascendència judeua.[13] Encara que als lembas no se'ls definix com a judeus, els resultats obtinguts per mig de les proves genètiques confirmen com a reals la majoria dels relats de la seua tradició oral, com el dels ancestros varons provinents anara d'Àfrica, i específicament del sur d'Aràbia.[14]

Més recentment, Méndez (et al. 2011) va observar una freqüència moderadament alta de les mostres de l'ADN estudiat entre les mostres aportades pels lembas que duyen l'haplogrupo T (ADN-I), del com s'afirma a la seua volta que es va originar en l'Orient Mig. Els portadors dels gens Lemba T pertanyen exclusivament al del tipo marcador T1b, el qual és molt rar i no ha segut trobat entre les poblacions de judeus natius de l'Orient Mig o del nort d'Àfrica. S'ha observat T1b en baixes freqüències entre els búlgars i solament entre les poblacions askenazíes, aixina com entre pocs individus dels pobles llevantins.[15]

Investigacions recentment publicades entre els círculs mèdics del sur d'Àfrica (en el South African Medical Journal) informen que en les variacions dels cromosomes I estudiades entre dos grups d'individus de la tribu lemba, un de surafricà i un atre zimbabuense (un remba), s'ha trobat un orige comú per a ells. Este anàlisis conclou que "mentres no siga possible traçar inequívocament els orígens no africans dels cromosomes I en les tribus lemba i remba, este estudi no és concloent ni pot servir per a recolzar els recents reclams de l'herència genètica d'ells en Israel". L'investigador sugerix que el parentesc genètic es dega tal volta a "una forta conexió en els pobles de l'Orient Mig, provablement com a resultat de la seua activitat comercial en l'Índic".[16]

Creències i pràctiques lligades al judaisme

[editar | editar còdic]

Entre les creències i pràctiques dels lembas conectades en el judaisme figuren:

  • Són monoteistes i criden al seu Deu, creador i omnipotent, “Nwali”. Tenen un dia sagrat per semana i alaben a “Nwali” en eixe dia.[17] Açò s'assembla al dissabte judeu.
  • S'abstenen de menjar porc o atres aliments prohibits en l'Antic Testament. La seua forma de sacrifici s'assembla al Shejitá judeu.[18]
  • Practiquen la circumcisió masculina (encara que també ho fan molts pobles d'Àfrica).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Parfitt, Tudor (2002) "The Lwa-Remba, or Mwenyeemba: An African Judaising Tribe"; Judaising Movements: Studies in the Margins of Judaism: 42.
  2. ↑ Parfitt, Tudor (1993/2000) Journey to the Vanished City: the Search for a Lost Tribe of Israel, New York: Random House (2nd edition)
  3. ↑ Wuriga, Rabson (1999) "The Story of a Lemba Philosopher and His People", Kulanu 6(2): 1,11–12
  4. ↑ Spurdle, A. B.& T. Jenkins (1996) "he origins of the Lemba "Black Jews" of southern Africa: evidence from p12F2 and other I-chromosome markers"; The American Journal of Human Genetics 59(5): 1126–1133.
  5. ↑ Kleiman, Yaakov (2004) DNA and Tradition – Hc: The Genetic Link to the Ancient Hebrews. Devora Publishing. p. 81.
  6. ↑ Espar, David (2000)Tudor Parfitt's Remarkable Quest; NOVA, 02.22.00.
  7. ↑ Parfitt, Tudor and Egorova, I. (2005) Genetics, Mass Mija, and Identity: A Case Study of the Genetic Research on the Lemba and Bene Israel, London: Routledge.
  8. ↑ 8,0 8,1 Parfitt (2002), "The Lemba", pp. 47–48
  9. ↑ «I Chromosomes Traveling South: The Cohen Modal Haplotype and the Origins of the Lemba — the "Black Jews of Southern Africa"».American Journal of Human Genetics.66(2)
    674.doi:10.1086/302749.
  10. ↑ Schindler, Sol. Review: "The genetics of Jewish ancestry", about Abraham's Children: Race , Identity and the DNA of the Chosen People by Jon Entine. The Washington Claves, 28 d'octubre de 2007 (en anglés)
  11. ↑ Hamilton (2002). Reconfiguring the Archive, Springer, p. 191. ISBN 978-1-4020-0743-9.
  12. ↑ "The Lemba, The Black Jews of Southern Africa". NOVA, Public Broadcasting System (PBS), en novembre de l'any 2000, accesado el 26 de febrer de 2008. (en anglés)
  13. ↑ Parfitt (2002), "The Lemba", p. 49
  14. ↑ Parfitt (2002), "The Lemba", p. 50
  15. ↑ F. L. Mendez et al., "Increased Resolution of I Chromosome Haplogroup T Definixes Relationships among Populations of the Near East, Europe, and Africa", BioOne Human Biology 83(1):39–53, (2011)
  16. ↑ South African Medical Journal.103(12)Consultat el 9 de maig de 2014.
  17. ↑ Mathivha, Rudu The Story of the Lemba People; Haruth. 15th October 1999
  18. ↑ Sherron, Fred G. (2010) The Spirituality of Black Hebrew Pentecostals: 167. Sun Press. ISBN 978-1-920383-03-09


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lemba_(tribu)&oldid=1109438»