Anar al contingut

Leizarán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El riu Leizarán (en vasc, Leitzaran) és un riu situat en el nort d'Espanya, pertanyent a la vertent cantàbrica. És un afluent del riu Oria per la seua dreta. És una zona especial de conservació situada entre les comunitats autònomes de País Vasc (província de Guipúscoa), i Navarra. L'espai natural té una extensió d'1 km² i va ser aprovat en octubre de 2012 com LIC.

Curs

Naix en la localitat navarresa de Leiza, i té 42 quilómetros de llarc. Entra en Guipúscoa en el punt denominat Urto. La seua conca arreplega aigües dels municipis de Leiza, Areso, Berástegui, Elduayen, Villabona, Urnieta i Andoáin, i té 124,02 km², dels que 69,72 km² corresponen a Guipúscoa.

Es tracta del principal afluent del Oria. El riu discorre per una vall angosta en pendents molt fortes, d'us predominant forestal. La part guipuscoana de la seua conca és coneguda com "Valle del Leizarán", i es desenrolla en la seua majoria en la formació geològica coneguda com "Massiç de Cinc Viles", formada per materials paleozoicos (Carbonífero), fonamentalment pissarres i arenisques, plegats durant l'orogènia varisca. A lo llarc de les seues vores s'instala un bosc galeria, en general estret per la casi absència de vega d'inundació. No obstant, la continuïtat i estructura d'este bosc són ya casi inèdits en els rius de l'alvertent cantàbric de la comunitat autònoma del País Vasc, que han segut fortament deteriorats. Els monts de la conca alcancen altituts de 700-1000 m. El Leizarán és molt sinuós i presenta numerosos meandres encaixats.

El Leizarán guipuscoà llimita per l'est en la vall del riu Urumea, i la seua divisòria d'aigües és el cordal Adarra-Mandoegi. D'este cordal es desgaja Altzadi, que adinsant-se en la vall separa el Leizarán guipuscoà i el navarrés. Per l'oest la divisòria té com a primera elevació Arizmendi i s'unix despuix a la cadena Uzturre-Ipuliño en Belabieta. Estos monts separen vall del riu Zelai o Elduain, aixina com dels vallecitos de la zona de Villabona.

Les riberes del Leizarán i les dels seus afluents Ubaran (Ubane) i Mal varen ser declarades Biòtop Protegit el 29 de setembre de 1995 i en octubre de 2012 com LIC.[1] Ocupen una extensió de 74 ha.[2]

Història

Aqüeducte sobre el riu Leizarán en Ameraun.

A pesar de l'aparent deshumanisació de la vall, la chafada de l'home ha segut profunda. Abunden els restants prehistòrics (particularment en les seues divisòries) i des de sempre s'ha practicat activament el pastoreig (presència de seles), encara que lo més destacable del riu és l'aprofitament que d'ell es va fer per mig de les ferrerías en les que s'obtenia ferro. El mineral era local (de la pròpia vall), i també s'importava des de Somorrostro.

Les aigües del riu han mogut també molins harineros i chicotetes centrals hidroelèctriques, algunes de les quals continuen en funcionament.

Per a transportar el mineral de les mines de Bizkotx es va construir un ferrocarril de via mètrica des de les mines (situades prop del lloc denominat Plazaola) fins a Andoáin. Posteriorment els dos extrems del ferrocarril es varen prolongar fins a Pamplona i fins a Lasarte, lloc en el que enllaçava en els Ferrocarrils Vascongados per a poder prestar servici fins a Sant Sebastià. Este ferrocarril Pamplona-Sant Sebastià (o PSS) es coneixia popularment com "El Plazaola", "Tren de Plazaola" i "Tren-txiki".

L'espai és visitable a través del traçat de l'antic ferrocarril Sant Sebastià-Pamplona, hui desmantellat, encara que actualment s'està recuperant una bona part del traçat del ferrocarril per a usos d'oci, la Via Verda del Plazaola. L'activitat agropecuaria està llimitada a uns pocs caserius assentats en les riberes.


Referències