Latoplatecarpus
Latoplatecarpus és un gènero extint de mosasáurido plioplatecarpino que va viure en el Cretácico Superior (fa 80-75 millons d'anys a principis del Campaniense. Pertany a la família Mosasauridae i va anar un depredador aquàtic de tamany mig (5-6 m de llarc), conegut per fòssils trobats en Norteamérica, en el nort del Golf de Mèxic i la conca interior occidental de Norteamérica.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]
Latoplatecarpus va ser nomenat per Takuya Konishi i Michael W. Caldwell en 2011 i l'espècie tipo és Latoplatecarpus willistoni. L. willistoni és conegut a partir del holotip TMP 84.162.01, un cràneu casi complet, incloent la mandíbula i el dentario, i un esquelet parcial. L'holotip va ser recolectat en la montanya Pembina, en el sur de Manitoba, en el Membre Pembina de la Formació Pierre Shale, que data de principis del Campaniense del periodo, Cretácico, fa prop de 80.5 millons d'anys. Tres espècimen més també varen ser referits a esta espècie, incloent a DMNH 8769 (un cràneu i esquelet postcraneal molt ben preservats), SDSMT 30139 i AMNH 2182.[1]
Konishi i Caldwell reasignaron a una segona espècie, L. nichollsae, a este gènero des de Plioplatecarpus.[2] Un nou anàlisis filogenético desenrollat per ells no va poder trobar la monofilia del gènero, no obstant, varen trobar que el material nortamericà referit (com FMNHPR 465, FMNHPR 467 i GSATC 220) de l'espècie dubtosa Platecarpus somenensis s'inclouria dins de L. nichollsae. La mateixa conclusió havia segut feta en base en interpretacions de senyes ontogénicos, bioestratigráficos i paleobiogeográficos.[1]
L'estudi de materials de mosasaurios de la Formació Rybushka del Campaniense de la localitat de Beloe Ozero (regió de Saratov, Rússia) va revelar que l'únic tàxon de plioplatecarpino identificable a nivell de gènero és Latoplatecarpus. El primer registre de Latoplatecarpus fòra de Norteamérica demostra que este gènero va tindre una distribució geogràfica i estratigráfica significativament més àmplia. Açò aumenta l'evidència prèvia de que molts tàxons de mosasáuridos tenien una distribució cosmopolita a través de l'Atlàntic, i de que les fauna de vertebrats marins del Campaniense de la Via Marítima Interior Occidental i les mars epicontinentales europeus tenien molts tàxons en comú. [3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Latoplatecarpus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.