Landolphia owariensis
Landolphia owariensis és una espècie de liana de la família Apocynaceae que es troba en Àfrica tropical. El làtex es pot extraure d'esta planta per a la fabricació de caucho natural.[1] Atres noms per a esta enredadera són eta, la vinya de caucho blanc i la planta del caucho del Congo.[2] Va ser un caucho comercial exportat del Congo Belga a partir de 1890, més notable per la seua collita forçada en condicions de gran sofriment humà, en l'Estat Lliure del Congo, detallat en el «Informe de Casement» de 1904.[3] Algunes estimacions indiquen que durant 1885-1908 al voltant de 10 millons de persones varen ser assessinades en l'indústria del caucho en el Congo.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Quan creix en la sabana, Landolphia owariensis és un arbust empinat o menut, pero quan creix entre arbres, pot convertir-se en una enredadera llenyosa en un talle que creix fins a un metro d'ample i 100 m de llarc. La corfa és asprosa, de color marró obscur o marró grisáceo, i a sovint està coberta de lenticelas de color groc pàlit; quan està danyada, desprén un suc lechoso. Els fulls creixen en parells oposts i són oblongas, elíptiques o obovales, fins a 25 per 12 cm. Els fulls jóvens són rojoses al principi, pero els costats superiors dels #llim dels fulls es tornen més tart de color vert obscur i lluents, en una nervadura central pàlida. Les flors estan en panícules terminals. Els pedúnculs i els lòbuls del cáliz estan revestits de pèls marrons, i el tubo i els lòbuls de la corola són groguencs, rosats o blancs. Les flors són seguides per fruts redonejats i arrugats que s'assemblen a les taronges. Estos són sucosos i llaugerament àcits quan estan madurs, en tres llavors rodejades de polpa suau i comestible.[5][6]
El tronc principal pronte es dividix en varis brots robusts que es ramifican repetidament a mida que trepen sobre els seus arbres amfitrions. Despuix de la caiguda del frut, els brots s'allarguen en zarcillos que es mouen en espiral i asseguren la enredadera al seu hoste.[7]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L. owariensis és nativa dels tròpics d'Àfrica, el seu ranc s'estén des de Guinea en Àfrica occidental fins a Sudan i Tanzània en Àfrica oriental. Quan creix en una sabana oberta, pren la forma d'un arbust, pero en àrees boscoses es convertix en una enredadera i pot trepar als arbres, alcançant altures de 70 m o més. Té un rizoma que pot sobreviure als incendis forestals, tirant fàcilment brots que florixen i fructifiquen a una edat primerenca, inclús ans que les ramitas s'hagen tornat lignificadas.[1]
Usos
[editar | editar còdic]El frut es recolecta per al consum humà i es menja fresc o fermentat en una beguda alcohòlica.[5]
El làtex solia arreplegar-se per a la fabricació de caucho. El làtex es coagula ràpidament despuix de l'extracció, i un método tradicional de recolecció era fer una incisió en el talle i permetre que el làtex gotee sobre la mà i el braç del recolector a on es coaguló ràpidament. Quan este procés es repitía vàries voltes, la «mànega» de goma es desenrollaba del braç.[7] El làtex s'ha usat per a mesclar en les llavors mòltes de Strophanthus per a fer verí de flecha i pegar el verí a la punta de flecha. El làtex també s'usa solament com una calç de pardal o lliga per a atrapar pardals i animals menuts.[5] L. owariensis s'ha utilisat àmpliament en la medicina tradicional, en els fulls i els brots com antimicrobianos, i en el tractament de malalties venéreas i còlics. Atres usos inclouen com vermífugo, purgante, analgésico i antiinflamatorio. Una decocció preparada dels fulls s'usa contra la malaria i com purgante; la corfa s'usa contra els cucs i un extracte de les raïls contra la gonorrea. El làtex que ix de les ferides pot ser begut o usat com un enema per a tractar els cucs intestinals.[8]
En els temps moderns Landolphia owariensis s'utilisa principalment pels seus fruts, i ocasionalment per a la producció de bandes elàstiques; va ser una font important de caucho de les nacions com Sierra Leona, Ghana i Nigèria a principis dels anys 1900.[9]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Genocidi congoleny (1885-1908).
En 1885, Leopoldo II de Bèlgica va establir l'Estat Lliure del Congo baix els auspicis de l'Associació Internacional del Congo, assegurant l'acort de la comunitat europea en l'afirmació de que estava involucrat en el treball humanitari i filantrópico.[10] Per a monopolisar els recursos de tot l'Estat Lliure del Congo, Leopold va emetre tres decrets en 1891 i 1892 que varen reduir la població nativa a siervo. Colectivament, estos varen obligar als natius a entregar tot el marfil i el caucho, collits o trobats, als oficials de l'estat, casi completant aixina el monopoli de Leopoldo sobre el comerç de marfil i caucho. El caucho procedia de enredaderas salvages de la selva, a diferència del caucho de la Primera República Brasilera (Hevea brasiliensis), que va ser tret dels arbres. Per a extraure el caucho, en lloc de colpejar les enredaderas, els treballadors congolenys els tallaven i enjabonaban els seus cossos en el làtex de caucho. Quan el làtex es va endurir, es raspava de la pell d'una manera dolorosa, ya que se li llevava el pèl al treballador en ell.[11]
La Force Publique, l'eixèrcit de l'Estat Lliure, es va utilisar per a fer complir les quotes del caucho. Durant la década de 1890, el paper principal de la Force Publique era impondre un sistema de treball corvea per a promoure el comerç del caucho. Armat en armes modernes i el chicote «tralla de cuiro fet de pell d'hipopótam», la Force Publique rutinariamente prenia i torturava rehens, massacrava famílies de rebels i assotava i violava als congolenys. L'incompliment de les quotes de recollida de caucho es castiga en la pena de mort. Es varen cremar llogarets recalcitrantes i a voltes es va exigir als soldats de la Force Publique que entregaren una mà tallada de les seues víctimes com a prova de que no havien fet un us indegut de les seues armes.[12]
Un sacerdot catòlic cita a un home, Tswambe, parlant d'un odiat funcionari de l'estat, Léon Fiévez, qui dirigia un districte a lo llarc del riu de 500 quilómetros al nort del Pool Malebo:
Métodos històrics de producció
[editar | editar còdic]Segons un artícul de 1905 —poc despuix del pico de producció del Congo—:
El método bosanga es descriu en el Journal of the African Society de 1907 —com se senyala en el prefacio i posdata de l'editor, una descripció molt més agradable que els indignats relats de l'Associació per a la Reforma del Congo de fa uns anys—:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Landolphia owariensis». Useful tropical plants. Consultat el 31 de març de 2017.
- ↑ (2008) Lost Crops of Africa (vol. 3), National Academies Press, p. 277.
- ↑ https://archive.org/stream/CasementReport/CasementReportSmall#page/n57/mode/2up/search/harvest Casement Report
- ↑ Nzongola-Ntalaja, Georges (3 de maig de 2002). The Congo: From Leopold to Kabila: A People's History (en anglés), Zed Books, pp. 22. ISBN 9781842770535.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Neuwinger, Hans Dieter (1996). African Ethnobotany: Poisons and Drugs : Chemistry, Pharmacology, Toxicology, CRC Press, p. 116. ISBN 978-3-8261-0077-2.
- ↑ Omino, Elizabeth (2002). Flora of Tropical East Africa: Apocynaceae, CRC Press, p. 22. ISBN 978-90-5809-409-4.
- ↑ 7,0 7,1 (1870) Journal of the Society of Arts (en anglés), The Society, p. 89.
- ↑ Quattrocchi, Umberto (2012). CRC World Dictionary of Medicinal and Poisonous Plants, CRC Press, pp. 2206–2207. ISBN 978-1-4200-8044-5.
- ↑ (2008) Lost Crops of Africa (vol. 3), National Academies Press, p. 277.
- ↑ (1971) France and Britain in Africa. Imperial Rivalry and Colonial Rule last=Gifford, New Haven: Yale University Press, pp. 221–260. ISBN 9780300012897.
- ↑ 11,0 11,1 Hochschild, Adam (1998). King Leopold's Ghost: A Story of Greed, Terror, and Heroism in Colonial Africa, Houghton Mifflin, pp. 161–166. ISBN 9780547525730.
- ↑ Cawthorne, Nigel (1999). The World's Worst Atrocities, Octopus Publishing Group. ISBN 0-7537-0090-5.
- ↑ L. Gentilii De Wild. and L. droogmansiana De Wild. llaure now considered taxonomic synonyms of Landolphia owariensis P.Beauv. L. klainei is now considered a synonym of L. mannii Dyer. Ref: «The Plant List: A Working List of All Plant Species». Consultat el 14de setembre de 2014.
- ↑ “Journal and Patent Literature: XIII: Pigments, Paints; Resins, Varnishes; Índia-Rubber, etc.” (1905-01-16). Journal of the Society of Chemical Industry. summarizing “Índia-Rubber, Ret Kasai” . Índia-Rubber J. 28: 622–623.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Landolphia owariensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.