Anar al contingut

Lais de Corinto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lais de Corinto per Hans Holbein el Jove. Museu d'Art de Basilea.

Lais de Corinto (Plantilla:Lang-grc) va ser una célebre hetera de l'Antiga Grècia, qui va nàixer provablement en Corinto. Una atra hetera, més jove, en el mateix nom va ser Lais de Hícara. Ya que els autors antics en els seus relats (normalment no de primera mà) a sovint les confonen o no indiquen a quin de les dos es referixen, abdós estan inextricablement unides.

Biografia

[editar | editar còdic]

Originària de Corinto, es va fer famosa per la seua bellea i la seua codícia: cobrava un alt preu pels seus favors, lo que es va fer proverbial en la Grècia de l'época. Segons algunes anècdotes, Demóstenes va oferir 1000 dracmes per una nit en ella, i ella va exigir dèu voltes més, pero es va oferir lliurement a Diógenes de Sínope.[1][2]

Quan va conéixer al campeó olímpic Eubotas de Cirene, es va enamorar d'ell. Es diu que ell va prometre casar-se en ella, pero al no voler distraure's mentres es preparava per a les Olimpiades, no ho va fer. Despuix de la seua victòria en 408 a. C., es va acontentar en dur-se al seu ciutat de Cirene un retrat de l'hetera.[3][4] Va viure durant l'época de la guerra del Peloponeso. Entre els seus numerosos amants va estar el filòsof Aristipo (dos de les seues obres tractaven sobre Lais).

La Antologia grega[5] tracta un dels epigramas del pseudo-Platón: parla en el seu propi nom, de la seua rialla, de la multitut d'amants a la seua porta i inclou una dedicatòria a Afrodita, a qui dedica el seu espill.[6]

Va existir una atra Lais que va viure en Corinto en el IV i va ser amant d'Apeles i Demóstenes.

A edat alvançada va caure en l'alcoholisme i va morir en Corinto.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1978) The People's Almanac Presents the Book of Lists (en en), Bantam Doubleday Dell. ISBN 0-553-11150-7.
  2. Ateneu, Lais de Corinto, XIII
  3. Golden, 2004, p. 63.
  4. Claudio Eliano Històries vàries 10, 2.
  5. Ateneu, Convit dels erudits, VI (1)
  6. Brisson, 2008, p. 309.


Referències

[editar | editar còdic]