Lagarostrobos franklinii
Lagarostrobos franklinii és una espècie de conífera nativa del cantó suroest de Tasmania, Austràlia; és l'única espècie en el gènero Lagarostrobos; una atra espècie L. colensoi antigament inclosa ha segut transferida a un nou gènero Manoao Molloy. El gènero va ser en el passat incorporat en una més ampla circumscripció del gènero Dacrydium Sol. ex Lamb. 1807.
Lagarostrobos franklinii és en freqüència conegut com el pi Huon o pi Macquarie, noms confusos ya que és membre de la família Podocarpaceae i no és un pi (Pinaceae).
És un arbre de llent creiximent, pero molt longeu; alguns espècimen vius d'este arbre sobrepassen els 2000 d'edat. Creix de 10 a 20 m d'alt, excepcionalment alcançant 30 m, en branques estovades i branques pendulosas. Les fulles estan dispostes en espiral, són molt chicotetes i en forma de escama, d'1 a 3 mm de llarc, cobrint els ulls completament. És una planta dioica, en cons de (polen) masculins i de (llavors) femenines en plantes separades. Els cons masculins són grocs, de 5 a 8 mm de llarc i 1 a 2 mm d'ample. Els cons de les llavors estan molt modificats, s'assemblen a bayas, té de 5 a10 escates laxas obertes les quals maduren de 6-8 mesos, en una llavor de 2 a 2.5 mm de llarc en cada escama. A diferència de l'estretament relacionat gènero Manoao de Nova Zelanda, les escates no apleguen a ser carnosas i són dispersades pel aigua, i no per les aus (Molloy 1995).
Un grup d'arbres que té la reputació de superar en el seu conjunt els 10,500 anys d'edat va ser recentment trobat en el noroest de Tasmania en Mount Read. Cada u dels arbres d'este grup és un macho genèticament idèntic que té reproducció vegetativa. No obstant ni un sol arbre d'este grup és d'eixa edat, el grup per sí mateixa com un organisme únic ha existit per eixe temps.
La fusta tenia un alt preu pel seu color groc dorat, gra fi i olis naturals que resistixen la pudrición. El químic que li dona a la fusta la seua característica olor i qualitats preservativas és metil eugenol. La forta tala dels arbres per la seua fina fusta i el llent creiximent de l'espècie ha reduït la seua distribució natural a menys de 105 quilómetros quadrats. Els espais en habita estan protegits i constituïxen una Reserva Natural de Tasmania i Patrimoni de la Humanitat. Ha segut plantat en Deeside, Escòcia a on ha creixcut be.[1]
Referències i enllaços externs
- ↑ «Half-hardy trees in Britain and Ireland - part two». Royal Horticultural Society. Archivat des de l'original, el 3 de març de 2009. Consultat el 18 de juny de 2009.
- Lagarostrobos franklinii en la llista roja de la UICN.
- Quinn, C. J. 1982. Taxonomy of Dacrydium Sol. ex Lamb. Australian Journal of Botany 30: 311-320.
- Molloy, B. P. J. 1995. Manoao (Podocarpaceae), a new monotypic conifer genus endemic to New Zealand. New Zealand Journal of Botany 33: 183-201. Available online (pdf file).
- Tasmanian Wilderness World Heritage Area
- Tasmanian parks guide
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lagarostrobos franklinii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.