Lactuca virosa
La lletuga selvada (Lactuca virosa) és una planta selvada, emparentada en la lletuga, pero no és comestible.
Descripció
[editar | editar còdic]La lletuga selvada és una planta pertanyent a la família de les Asteráceas, d'orige europeu, bienal, en raïl àmpliament ramificada. El talle és recte, buit, ramificado i pla, que sol passar el metro d'altura. Té fulls molt llaugerament ornadas de púas fines en les vores, que sempre són planes, a diferència de la lactuca serriola, que és serrada, de color vert azulado o morat per acció de la fredor. La inflorescència està formada per una menuda mechó de capítuls de color groc clar. Els fruts són negres i de menudes dimensions.
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba en les costes de Gran Bretanya,[1] rarament en el noreste d'Irlanda.[2] Lactuca virosa està molt difosa pel sur d'Europa.[3] També li la troba en Pakistan, Índia i Austràlia a on creix en forma selvada.
En Norteamérica, li l'ha documentat en Califòrnia, Alabama, Iowa i Washington D. C. i també creix en atres parts del continent.[4]
Història
[editar | editar còdic]L'us medicinal de les lletugues és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "lectucas" identificada actualment com Lactuca virosa.
Propietats
[editar | editar còdic]La planta posseïx diversos composts químics: #alcaloide, #àcit orgànics i substàncies amargues, #éster (lactucerol), lactupicrina i lactucina, alcoholés, enzimas.
Posseïx potents efectes narcòtics, hipnòtics i sedantes. L'ingestió d'esta infusió calma l'excitació nerviosa. El lactucarium (paraula aparentment relacionada en opiarium) s'obté realisat incisions en els gots lactíferos del talle de la planta. Posseïx una acció similar al opi, pero no crea dependència, per lo que la lletuga selvada es coneix també com a opi de lletuga. Consumida en grans cantitats, pot produir colapse respiratori per sobredosis.
Us
[editar | editar còdic]En papirs romans datats cap al 1600 a. C. se cita la lletuga selvada com a remei per a diverses dolències. Va ser documentada pel botànic Dioscórides en les seues obres com "amiga de l'estòmec; provoca el somi, ablanix la pancha...". La planta es ve utilisant durant sigles per les seues propietats sedantes i anestésicas. En el Caucas i el Turquestán la Lactuca virosa era una planta utilisada pels derviches, els qui consumien el seu làtex pur o mesclat en hachís per a tindre visions i entrar en trance. En els sigles
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, els meges i farmacèutics utilisaven regularment el Lactucarium, extracte del làtex de la planta, quan no disponien d'opi. En àrees rurals de França i Espanya va ser relativament popular l'us del cocimiento de tallos i fulls de lletuga selvada com a somnífer a finals del mateix sigle. En la década de 1970 es va popularisar el seu consum en EE. UU., venent-se baix molts noms distints, com Lettuce opium, l'opium i lettucene. Segons sembla el famós artiste català Gaudí, ho usava com a agent potenciador onirógeno.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lactuca virosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 795–796. 1753.[5]
Número de cromosomas de Lactuca virosa (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=18[6]
- Sinonímia
- Lactuca ambigua Schrad.
- Lactuca flavida Jord.
- Lactuca lactucarii Lamotte
- Lactuca patersonii Menezes
- Lactuca romana Garsault
- Lactuca schimperi Jord.
- Lactuca serratifolia Sennen
- Lactuca sinuata Forssk.
- Wiestia virosa (L.) Sch.Bip.[7]
- lactucario (2), lechacino, lechara, lechariega, lecharina, lletera (2), lecheriega (2), lecherina (2), lecherina brava, lecherín, lletuga asnal, lletuga brode, lletuga brava (2), lletuga d'asno, lletuga espinosa, lletuga montés (4), lletuga ponzoñosa (10), lletuga silbestre, lletuga selvada (14), lletuga venenosa (3), lletuga virosa (4), lechugueta, lechuguilla, lechuguitas, leicheriega, leitariega (2), liteira, rasposa, serrallón (6), serraya. (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Clapham, A.R., Tutin, T.G. and Warburg, I.F. 1968. Excursion Flora of the British Isles. Cambridge University Press ISBN 0-521-04656-4
- ↑ Hackney, P. (Editor) Stewart & Corry's Flora of the North-east of Ireland Third edition 1992. Institute of Irish Studies, The Queen's University of Belfast.ISBN 0-85389-446-9
- ↑ Altervista Flora Italiana, Lactuca virosa L. en fotos i mapes de la distribució en Europa
- ↑ Flora of North America, Lactuca virosa Linnaeus, 1753.
- ↑ «Lactuca virosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 d'agost de 2014.
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 290-296. Blanca López, G. & M. Cueto Romero (1984) Anals Jard. Bot. Madrit 41(1): 185-189
- ↑ «Lactuca virosa». The Plant List. Consultat el 22 d'agost de 2014.
- ↑ «Lactuca virosa». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 22 d'agost de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. Fl. N. Amer. 19: i–xxiv, 1–579.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Lletuga selvada: Onirógeno i somnífer, ficha sobre la planta
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lactuca virosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.