La ronda de nit

La ronda de nit

La ronda de nit o La ronda nocturna (en neerlandés: De Nachtwacht) és el nom pel que es coneix comunament una de les més famoses obres mestres del pintor neerlandés Rembrandt, pintada entre 1639 i 1642. Este quadro és una de les joyes de l'exposició permanent del Rijksmuseum d'Ámsterdam, pinacoteca especialisada en art neerlandés.

La ronda de la nit

Encara que el títul del llenç com La ronda de nit està històricament consolidat, el seu nom original va ser La companyia militar del capità Frans Banninck Cocq i el tinent Willem van Ruytenburgh (el nom oficial en neerlandés és De compagnie van kapitein Frans Banninck Cocq en luitenant Willem van Ruytenburgh maakt zich gereed om uit et marcheren). Est, que potser anara el seu verdader títul, va ser descobert gràcies a l'inscripció trobada en un esbós preparatori:

Schets van de schilderije op de groote Sael van de Cleveniers Doelen, daerinne de Jonge Heer van Purmerlandt als Capiteijn, geeft last aen zijnen Lieutenant, de Heer van Vlaerdingen, om sijn Compaignie burgers et doen marcheren

Esbós de la pintura per al Gran Saló de la Corporació d'Arcabuceros, en la qual el jove Heer van Purmerlandt (Frans Banninck Cocq), com a capità, ordena al seu lloctinent Heer van Vlaerderdingen (Willem van Ruytenburgh), que pose en marcha la companyia cívica.

El quadro va ser anomenat en el XIX Patrouille de Nuit per la crítica francesa, i Night Watch per Sir Joshua Reynolds; d'ahí el nom pel que se li coneix popularment. L'orige d'este títul sorgix d'una equivocació d'interpretació, deguda a que, en eixa época, el quadro estava tan deteriorat i enfosquit per l'oxidació del barniz i la brutea acumulada, que les seues figures eren casi indistinguibles, i semblava una escena nocturna. Despuix de la seua restauració en 1947, quan es va eliminar este barniz enfosquit, es va descobrir que el títul no s'ajustava a la realitat, ya que l'acció no es desenrolla de nit sino de dia, en l'interior d'un portalón en penombra al que aplega un potent raig de llum que allumena intensament als personages que intervenen en la composició.

Representació

L'obra va ser encarregada per la Corporació d'Arcabuceros de Ámsterdam per a decorar el Groote Zaal, 'Gran Saló', del Kloveniersdoelen, sèu de la milícia. Per açò, Rembrandt va usar monumentals dimensions per al llenç.

En ella apareix la milícia del capità Frans Banninck Cocq en el moment en el que est dona l'orde de marchar al #alferes Willem van Ruytenburch. Darrere d'ells apareixen els 18 integrants de la Companyia, que varen pagar una mija de cent florines al pintor per aparéixer en el quadro, una suma més que considerable per a l'época. Els dos oficials provablement varen pagar més, pel lloc privilegiat que ocupen en el quadro. En total, Rembrandt va cobrar 1600 florines per este quadro. En ser la companyia de arcabuceros una institució municipal, La ronda de nit seguix sent propietat de l'Ajuntament de Ámsterdam, que la cedix al Rijksmuseum en préstam d'us sense contraprestació econòmica.

Els personages apareixen captats pel pintor holandés tal i com els va poder contemplar en numeroses ocasions en el moment en que diàriament la companyia es preparava per a formar i eixir a continuació ordenadamente per a recórrer la ciutat en la seua missió de vigilants de l'orde. Ademés, en el quadro apareixen tres chiquets corrent i un gos que animen l'escena.

L'encàrrec, que devia ser conclós per al convit d'inauguració de la sèu de la companyia, va ser, junt a uns atres retrats corporatius, part de la commemoració de l'arribada en 1638 a Ámsterdam de la regna mare María de Médicis, viuda d'Enrique IV de França, exiliada per orde del seu fill Luis XIII i de l'intrigant moradura Richelieu. Esta visita regio a la capital holandesa va ser celebrada per les seues autoritats en gran pompa i boato.

El pagament del treball es va retardar degut a que no va cobrir les expectatives dels membres de la milícia, per no estar perfectament definida la presència de la majoria d'ells. A pesar de la seua calitat, també va passar desapercebuda per a la crítica en el seu dia. L'escena de la companyia forma part fonamental de la tradició holandesa de retrats colectius que va sorgir en la cridada "Edat d'Or de l'art holandés". Autors contemporàneus com Frans Hals es varen dedicar casi en exclusiva a este tipo de retrats d'encàrrec.

Personages principals

• Capità Frans Banninck Cocq o Banning Coq (1605–1655): capità de la companyia i figura central que vertebra els eixos del quadro. En la mà indica l'orde al seu tinent i l'allarga a l'espectador, incloent-ho en l'escena. Pese a evitar un orde jeràrquic en la distribució dels membres de la milícia, Rembrandt li otorga la posició predominant que el seu càrrec li reserva.

• Tinent Willem van Ruytenburch o van Ruytenburgh (1600-1657): tinent de la companyia, és el que rep l'orde de preparar la companyia per a la formació. Ruytenburch era de baixa estatura, i, per a que no quedara molt disminuït junt al jagantesc capità Cocq, Rembrandt ho realça amprant en el seu uniforme un to groc al que fa vibrar allumenat per un raig de sol.

• La chiqueta: és un personage clau en el quadro, per ser l'únic femení i servir de foc de llum. La chiqueta no es troba en penombra i les ombres no la toquen. Sembla un espectre que poc té que vore en el restant dels personages. Per esta inusual qualitat, molts crítics veuen en la chiqueta un retrat de Saskia van Uylenburgh (1612-1642), primera esposa del pintor, que va morir prematurament en l'any en que va ser pintat el llenç, possiblement de #tuberculosis. Saskia era habitual model de molts dels retrats de l'autor. Vares vore un trage groc llima i en la cintura li penja un gall blanc en pinzellades blaves —l'emblema de la companyia—, que Rembrandt va representar d'esta singular manera, en substitució de l'habitual blasón d'este tipo de retrats colectius.

Personages secundaris

El restant dels personages del llenç són els següents quinze membres de la milícia cívica (de izq. a der.): Reinier Engelen, Jan Pietersen Bronchorst, Elbert Willemsen, Herman Jacobsen Wormskerck, Jan van der Heede, Jan Visscher Cornelissen, Claes van Cruijsbergen, Jan Ockersen, Jan Andriaensen Keijser, Walich Schellingwou, Jan Claesen Leijdeckers, Barent Harmansen Bolhamer, Rombout Kemp, Paulus Schoonhoven i Jacob Jorisz.

Estructura

Rembrandt es va apartar de lo convencional, evitant una escena estàtica i formal, i generant, en canvi, una d'acció, més del gust del Barroc imperant. Mostra als soldats apurats per a embarcar-se en una missió (quin tipo de missió, o si es tractava d'un patrullaje ordinari és encara motiu de discussió). Este ordenament és completament original i constituïx un nou modo de concebre el retrat colectiu. El seu estil va causar la contrarietat d'alguns membres de la milícia que, per la seua ubicació en el fondo de l'escena, són difícilment distinguibles. A diferència de quadros de la mateixa temàtica, en que la disposició de les figures seguixen un orde jeràrquic precís, el pintor va basar la colocació dels personages únicament en raons plàstiques. Els rígits cànons dels retrats corporatius només traduïen rutina i convencionalisme i impossibilitaven l'expressió personal i dramàtica.

No obstant, la composició aparentment desordenada està en realitat construïda d'un modo racional segons els dos eixos mijos del rectàngul que conforma el llenç:

• Eix horisontal: Determina el teló de personages que servix de respal a les dos figures principals, en primer pla. Els quatre personages en trages de colorit característic dominen el grup central, dirigint la mirada de l'espectador cap a ells mateixos.
• Eix vertical: Determina la posició del capità en el seu trage negre, que es veu recolzat per la figura anexa del tinent, este de groc clar. Esta dos figures fan que l'escena quede centrada, girant a la seua entorn el restant de components.
• Les diagonals que formen la llarga llança i l'asta de la bandera es creuen en el centre lluminós de l'escena, enquadrant els tres grups de persones en una llínea imaginària, quedant els dos mandos de la companyia en la posició preponderant de l'escena.

La sensació d'espai en diferents nivells: el de la penombra del portalón, el del carrer radiant de sol i el de l'observador, s'assembla a atres jocs compositivos típicament barrocs com es poden trobar en Les Meninas de Velázquez o en El jardí de l'amor de Rubens.

Color i llum

El dibuix, a penes esbossat, queda disminuït per l'importància del color i la llum, sent poc nítits els contorns de les figures. Influït per Caravaggio, Rembrandt usa el tenebrisme i el claroscuro, creant forts contrasts entre la penombra i la llum. La llum prové de l'esquerra, segons la direcció de les ombres proyectades. Esta llum, a pesar de la seua concepció realista, no actua uniformement, sino que allumena i destaca a certs personages i relega a uns atres a l'ombra. En ocasions sembla que naix de l'interior de les figures, com en el cas de la chiqueta que corre. L'allumenament és la gran protagonista d'este quadro, perque recrea una atmòsfera màgica de #penombra dorades, ombres envolventes i llums cegadores.

El color està aplicat en pinzellades espontànees. El cromatisme del llenç es desenrolla en tons càlits de les terres i els ocres, en les excepcions del roig del echarpe de capità, del soldat del llarc arcabuz a la seua dreta, del blanc ocre de la chica, darrere, i de l'uniforme del lloctinent. Usa tonalitats opostes per a contrastar com l'uniforme clar i obscur de les dos figures centrals, el negre rigorós del capità resaltant el blanc del seu golilla o inclús el to dorat de la penombra en contrast en les cares allumenades.

Ubicació

L'emplaçament original per al que va ser pensat el llenç va ser el Groote Zaal, Gran Saló, del Kloveniersdoelen, sèu municipal de la Companyia de Arcabuceros de la capital holandesa. Este edifici va ser destruït i reemplaçat a mitat de el XIX per l'actual hotel Doelen. En 1715, La ronda de nit es va traslladar a l'Ajuntament de Ámsterdam en la plaça Dam. Les seues grans dimensions varen fer que anara mutilat en esta época quan li va ser tallada una franja en el lateral esquerre i superior, eliminant a tres dels personages de l'escena. Coneixem el seu aspecte originari per diferents còpies anteriors a 1715, entre les que destaca una rèplica de Gerrit Lundens conservada en la National Gallery de Londres.

Quan les tropes napoleòniques varen ocupar els Països Baixos i Napoleón va entronisar al seu germà Luis com a rei d'Holanda en 1806, l'Ajuntament es va convertir en Palau Real (encara manté esta funció real) i els magistrats municipals varen traslladar el quadro a la Trippenhuis, és dir, la casa de la família Trip. Immediatament, Napoleón va ordenar el seu regrés a palau i es va mantindre allí fins a la caiguda del Imperi Napoleònic. Despuix d'açò, La ronda de nit va tornar a la Trippenhuis ya convertida en el Rijksmuseum, com a Galeria Nacional d'Art dels Països Baixos. En 1885, es varen finalisar les obres de l'actual edifici del Rijksmuseum i el quadro es va traslladar a la seua ubicació actual.

Durant l'II Guerra Mundial, per a salvar el patrimoni artístic durant el conflicte, els fondos més importants del Rijksmuseum varen ser depositats en diferents búnkers denominats Refugis Nacionals construïts en les dunes d'Heemskerk i Zandvoort. En 1942, els quadros es varen tornar a traslladar a refugis en Steenwijk i Maastricht.

La ronda de nit va estar amagada durant cinc anys sent el seu últim emplaçament un búnker en el subsol de la capital del Limburgo. Va ser separada del seu marc i enrollada en un cilindre. El 25 de juny de 1945, La ronda de nit va tornar a Ámsterdam, sent restaurat en el taller del Rijksmuseum.

Vandalisme

A banda de la mutilació de el XVIII, La ronda de nit ha segut objecte d'alguns atacs vandàlics. El 13 de setembre de 1975, un desequilibrat mental va atacar l'obra en un gavinet fent-li numerosos corts en zig-zag. El llenç va ser restaurat en èxit, encara que encara poden apreciar-se in situ les chafades d'este atentat. En 1985, un visitant del museu va rosar la pintura en un spray d'àcit que duya amagat. La ràpida intervenció dels guàrdies de seguritat i l'aigua que li va ser polvorisada varen neutralisar l'àcit que afortunadament no va aplegar a tocar el llenç i només va danyar el barniz. De nou, l'obra va ser restaurada per complet.

La ronda de nit en el Barroc

La ronda de nit és un dels quadros representatius de l'obra pictòrica de Rembrandt, per les novetats compositivas i tècniques que aporta. És l'aportació del geni holandés a la pintura barroca. No és l'únic retrat colectiu que realisa Rembrandt, i encara que rellevants, l'autor va preferir els retrats unipersonals i de chicotetes dimensions (entre ells les seues autorretratos).

El XVII va ser una época de grans quadros composts per numerosos personages seguint la tipologia del barroc. Propencs a Rembrandt, treballen atres grans genis de la pintura com Peter Paul Rubens o Frans Hals, que varen realisar grans teles en retrats colectius. Rubens va preferir el tema mitològic o religiós en abigarradas escenes en multitut d'elements. Hals per la seua banda es va dedicar als tradicionals retrats corporatius en la ciutat d'Haarlem, dotant-los de gran riquea sicològica en la seua eixecució. Per un atre costat, des d'una òptica distinta, Diego de Velázquez compon també teles monumentals en tècnica similars a les de Rembrandt, encara que la temàtica és complementària. Velázquez realisa escenes històriques al servici de la cort espanyola, sense dubte una empresa major que un quadro per encàrrec d'una companyia militar i pagat a quotes. Pero l'us de la disposició aparentment descuidada i la distribució d'elements per a centrar l'atenció al centre del llenç és comú entre abdós pintors.

Curiositats

La ronda de nit ha inspirat a numeroses obres posteriors. Ya en la seua época va ser tremendament popular i es varen realisar algunes còpies, gràcies a les quals coneixem el seu aspecte originari abans de totes les seues alteracions.

La comissió d'IV centenari del naiximent de Rembrandt va expondre en la plaça Rembrandt de Ámsterdam junt al bust del pintor, les rèpliques dels personages del quadro, esculpidas per Alexander Taratýnov i Mijaíl Drónov. En finalisar esta commemoració les estàtues seran traslladades per a permanéixer en els jardins del castell de St. Gerlach, prop de Maastricht.

També en homenage, en l'any d'esta commemoració, el director de cine britànic Peter Greenaway va rodar una película dedicada al quadro titulada Nightwatching, protagonisada per Martin Freeman en el paper de Rembrandt i Emily Holmes com la seua segona esposa, Hendrickje. Es va presentar en el Festival Internacional de Cine de Venècia el 6 de setembre de 2007 i la seua estrena comercial en els Països Baixos va ser el 24 de giner de 2008.

La música també ha mirat al llenç en busca d'inspiració com el segon moviment de la Simfonia n.º 7 de Gustav Mahler o l'òpera De Nachtwacht composta pel músic neerlandés Henk Badings de 1942, sense deixar de mencionar les cançons Night Watch de King Crimson o The Shooting Company of Captain Frans B. Cocq del grup Ayreon.

L'escritor cubà Leonardo Padura pren el quadro com a eix de la transformació fonamental d'un dels personages en la seua novela Els Herejes (Tusquets, 2013). És veent este quadro que Elías Ambrosius Montalbo pren la decisió de fer-se pintor, en conseqüències narratives importants dins del llibre. Padura fa una descripció detallada del quadro des de la mirada del seu personage

Vore també

• Nocturn (pintura)
• Anex:Obres de Rembrandt

Bibliografia

• ARPINO, Giovanni i LECALDANO, Paolo (1971). L'obra pictòrica completa de Rembrandt, Barcelona: Noguer.
• ROSENBERG, Jacob (1987). Rembrandt. Vida i obra, Madrit: Aliança Editorial.
• SCHWARTZ, Gary (2002). La ronda de nit, Ámsterdam: Rijksmuseum Dossiers.
• VALDIVIESO, Enrique (1979). Pintura barroca: Rembrandt, Madrit: Sedmay.
• VV.AA. (1989). Entendre l'art: Rembrandt, Barcelona: Edic. Orbis-Fabris.
• ZUFFI, Stefano (2005). El retrat: obres mestres entre l'història i l'eternitat, Barcelona: Random House Mondadori.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La ronda de nit.

• La ronda de nit en el Rijksmuseum, Ámsterdam [2] archivat en Wayback Machine.
• La ronda de nit en Artehistoria
• La ronda de nit en 3D
• La ronda de nit en el 400 aniversari de Rembrandt
• Anunci del 400 aniversari de Rembrandt a on els personages de La ronda de nit li canten el natalici feliç a l'autor
• Detall del piquero del caixco dorat