La nostra Senyora de Guadalupe dels Morenos d'Amapa

La nostra Senyora de Guadalupe dels Morenos d'Amapa va ser una ciutat fundada en l'any de 1765 per esclaus fugits de les facendes de la vila de Còrdova. Junt en el poble de Yanga (Veracruz), va ser un dels dos únics espais reconeguts per la Corona d'Espanya com a poble de negres lliures. Actualment, es considera que és un poble ubicat en la ciutat de Sant Joan Batista Tuxtepec (Oaxaca).

Negres en Nova Espanya

Segons William B. Taylor, els historiadors nortamericans Frank Tannenbaum, Stanley M. Elkins i Herbert S. Klein varen trobar que en Llatinoamèrica va haver un grau molt baix de discriminació cap a la raça negra, degut a que s'acceptaven com a sers humans que no estaven destinats a l'esclavitut ni es consideraven inferiors a atres races. Pensen que algunes actituts i lleis espanyoles com Les Sèt Partides promovien el mestiçage i li proporcionaven a l'esclau les vies llegals per a alcançar la llibertat.

Els negres varen aplegar a Nova Espanya despuix de la conquista i varen ser enviats al treball del camp, mines, ingenis azucareros i atres llabors considerades molt agotadoras per als indis.

En distints documents de finals d'el XVIII es veu reflectida una mescla de motius dels espanyols que varen dur a que els negres obtingueren la manumisión i posseïren privilegis especials en Llatinoamèrica en l'época colonial. Un clar eixemple d'açò va ser el retor parroquial de La nostra Senyora de Guadalupe dels Morenos d'Amapa qui va traçar el camí que va dur a que en 1769 es fundara un curato en Amapa, en els llímits actuals dels estats de Veracruz i Oaxaca.

Fundació de la ciutat

Els residents de La nostra Senyora de Guadalupe dels Morenos d'Amapa eren descendents dels cimarrones, esclaus negres fugitius que vagaven per les montanyoses àrees de la jurisdicció política de Teutila, Oaxaca, des dels inicis d'el XVII. Els cimarrones eren merodeadores acusats de furtar a viagers en el camí que duya a Còrdova.

El tracte que donava la colónia espanyola cap als esclaus i cimarrones oscilava entre el castic cruel i excessiu i els intents d'assossegar als cimarrones en ofertes de llibertat llegal a canvi de llealtat a la corona i a les lleis colonials.

En 1750 es varen formar dos expedicions que tenien com a objectiu acabar en els robos i abusos que es cometien pels cimarrones pero varen fracassar. L'alcalde major de Teutila, Don Andrés d'Otañes, es va donar conte de lo inútil dels intents i va decidir entaular conversacions en ells. Otañes es va reunir en algunes persones i les va convéncer d'establir una ciutat per a facilitar la salvació de les ànimes dels cimarrones per mig de l'instrucció de la doctrina cristiana. Segons ell, el resultat seria que els camins serien segurs i els cimarrones ya no serien perseguits.

Despuix de varis altercats entorn a la protesta, es varen acabar les pláticas. Es varen formar dos grups: per un costat estaven aquells que creïen en la proposta cristiana i per l'atre, els que s'oponien a ella. Aixina, es va donar un combat entre el Capità Macute (líder dels cimarrones) i Fernando Manuel (tinent de Macute). En este enfrontament Fernando Manuel va fer una pregària a La nostra Senyora de Guadalupe, buscant protecció per a tindre èxit en la proposta cristiana. Des d'este moment, la va designar com a patrona i guardià de la ciutat que seria fundada pels seus seguidors.

En 1762 un grup de cimarrones de l'àrea d'Amapa varen obtindre formalment la seua llibertat despuix de servir com a defensa en el port de Veracruz contra l'atac britànic.

Finalment, en 1767 es va aplegar a un acort entre l'alcalde major de Teutila i els cimarrones per a l'establiment d'una ciutat, un curato i una declaració de llibertat per als seus habitants. La proposta per a fundar la ciutat es va formalisar en un document escrit que contenia l'ocupació i residència dels cimarrones, designant el lloc en el que s'establiria la ciutat. Aixina, l'alcalde major va ordenar vàries formalitat judicials.

El 12 de giner de 1767, un decret firmat pel fiscal Don Antonio Velarde C. i el seu assessor Don Diego Cornide en una llista de cimarrones i entre atres coses, els concedien el poder de fundar una ciutat en determinat lloc i els obligaven a destruir les bandes de fugitius de Mazateopam; a prendre les armes en servici del rei, capturar els esclaus negres que havien fugit dels seus amos, previndre la creació de bandes, anar a les montanyes a verificar que no es formaren bandes noves, viure obedint a la justícia de Teutila i a nomenar alcaldes i regidors per a governar la comunitat.

Bibliografia

• Taylor, William B. (Abr. 1979). “The Foundation of La nostra Senyora de Guadalupe dels Morenos d'Amapa The Americas” En The Americas vol 26 No. 4 p. 439-446 [1]

• Chávez Hita, Adriana Naveda. “El fi l'esclavitut en les facendes azucareras de Còrdova, Veracruz 1810-1825” en Institut d'Investigacions Històriques Universitat Veracruzana ^{[enllaç trencat]}

• Serrano, J., & Jauregui, L. (2010). "La corona en flames: conflictes econòmics i socials en les independències iberoamericanes". Universitat Jaume I. Servici de comunicancion i publicacions.

• Laviña, Javier. Esclaus rebels i cimarrones