La condició humana

Vore també: condició humana i La condició humana (película)

La condició humana (La Condition humaine, 1933) és una novela escrita en francés per André Malraux. L'acció transcorre durant la guerra civil chinenca. L'obra va guanyar el Premi Goncourt en 1933.

Marc històric

La novela narra un episodi de la guerra civil chinenca, que va enfrontar des de 1927 fins a 1949, al partit Kuomintang dirigit per Chiang Kai-shek, en el Partit Comuniste Chinenc, aliats fins a llavors en el seu objectiu de consolidar l'unitat de la República Chinenca front als cridats senyors de la guerra. L'episodi en el que concentra la novela és l'anomenada massacre de Shanghái, d'abril de 1927, en la que l'eixèrcit de Chang Kaï- Chek, incitat pels representants de les potències europees en forts interessos econòmics en China, detenen i eixecuten als obrers i sindicalistes enquadrats en el Partit Comuniste, que s'havien apoderat de la ciutat de Shanghái. Eixa guerra civil culminaria en 1949 en l'arribada al poder de Mao Tse Tung i la consegüent instauració de la República Popular China i l'exili del seu oponent a l'illa de Taiwan.

André Malraux havia passat alguns anys en l'extrem Oriente (especialment en Indochina, pero també en China) en la década dels anys vint. Frut d'eixa experiència vital va ser la que es coneix com a “trilogia asiàtica”, formada per les noveles Els conquerants / Els conquistadors (1928), La voie royale / La via real (1930) i la que nos ocupa, La condition humaine / La condició humana (1933).

Argument

Llevat el capítul final, que es desenrolla en París i en Kobe (Japó) alguns mesos despuix dels acontenyiments principals (capítul que servix per a mostrar les conseqüències a les que han dut els fets narrats anteriorment i, d'eixa manera, concloure i reblonar la llectura “moral” de la novela), el núcleu de la novela es concentra en a penes tres dies en la ciutat de Shanghái. Per un costat estan els comunistes, que es resistixen a entregar les armes als soldats de Tchang Kaï-Chek. Enfront d'ells, l'eixèrcit del Kuomintang, en la seua seqüela de policies i torturadores. El tercer vèrtiç del triàngul ho formen els membres de la colónia europea, que defenen els interessos econòmics de les potències colonials. En eixos tres dies es produïx l'enfrontament armat que conclou en l'aniquilació dels obrers i sindicalistes comunistes

Entre els comunistes es troben els principals personages de la novela, els que millor definixen la complexitat de la “condició humana” i pels que l'autor se sent més atret Per un costat està Kyo, el líder de l'insurrecció, en qui es manifesten millor les traces de dignitat, fraternitat i coherència; traces que, per una atra part, li duran a la mort despuix de rebujar una salvació individual. Com a contrapunt de Kyo està la figura de Chen, terroriste individualiste, posseït d'un misticisme nihiliste, torturat internament i que busca la mort com una lliberació al seu oix existencial. Atres comunistes, el rus Katov o l'europeu Hemmerlich, eixamplen el palmito d'actituts polítiques i morals dels comunistes. Paper important també eixerciten Gisors i May, pare i esposa, respectivament, de Kyo. El primer com a pensador (distant per l'opi) que analisa els motius dels comportaments i les actituts dels hòmens; i la segona com a companyera fraternal en la lluita per instaurar els ideals comunistes. Seran, per una atra part, els únics que se salvaran de la matança i en ells dialogant en el Japó es conclou la novela.

Enfront d'ells, a penes es destaquen dos figures individualisades, el general que compromet el respal del Kuomintang als interessos econòmics europeus, i el cap de la policia, responsable de les tortures i eixecucions dels comunistes. Major interés novelesco i sicològic tenen dos francesos, de personalitat contraposta: per costat, Ferral, representant en Orient dels grans capitals francesos, cínic i fret, que defén per tots els mijos els interessos colonials de França; per un atre, el baró Clappique, excèntric i locuaz engañador, que solament busca els seus interessos materials o, al final, simplement la seua supervivència individual.

Referències

• TOOD, Olivier: André Malraux, una vida. Barcelona, Tusquets.2002, 746 págs.
• VARGAS LLOSA, Mario: "La condició humana, d'André Malraux", Lletres Lliures, Mèxic, nº 4, abril de 1999.