La Penya de Estebanvela
El abric de la Penya de Estebanvela va ser el primer jaciment del Paleolític Superior trobat en la província de Segòvia i l'únic conegut fins a la data (2014). Es troba al surest d'Estebanvela, municipi d'Ayllón (Segòvia, Espanya), a 1080 m d'altitut.
Va ser descobert en 1992 en motiu de l'alçament de la carta arqueològica de la zona portada a terme per la Junta de Castella i Lleó. Els treballs d'excavació sistemàtics i periòdics i els posteriors estudis científics no varen començar fins a 1999, sent portats a terme per varis museus i universitats espanyoles, en fondos públics.
Situació i descripció
[editar | editar còdic]Està situat en la vora sur de la conca del Duero en contacte en el sistema Central, obrint-se en els paraconglomerados miocénicos (Terciario) d'esta conca; la seua base són pissarras discordantes alterades del Silúrico (Paleozoico). És un abric rocós que es continua en una chicoteta cova i que es troba colmatado de depòsits en abundant contingut arqueològic del Magdaleniense Superior-Final. Fins ara s'han identificats sis nivells sedimentarios en distint significat que cobrixen varis periodos magdalenienses.[1]
La Penya ha segut un abric ocupat ininterrompudament des del 12000 a. C. fins al 9000 a. C., lo que aporta una seqüència estratigráfica des del Paleolític Superior al Epipaleolítico.cita requerida S'han trobat puntes de proyectil per a la caça, útils per a curtir pells, treballar astes i ossos, instruments òsseus per a la confecció de robes, aixina com objectes d'adorn personal, com a closques de moluscs o dents de cérvol. A estos objectes cal afegir el seu art moble —40 plaquetes decorades en motius geomètrics i en figures animals, sobretot cérvols— i dos llars calefactores d'un metro de diàmetro rodejats per pedres i en quarsita en l'interior a modo de «acumuladors tèrmics» que radiaban calor una volta apagat el fòc.[1]
Indústria lítica i òssea
[editar | editar còdic]L'indústria lítica casi sempre està tallada en sílex de molt bona calitat, de varis colors, des del blanc i gris al marró i negre. Atres matèries primeres utilisades són la quarsita, cristal de roca i cuarzo. Casi la mitat dels objectes retocats són raspadors, pero també hi ha buriles, hojitas de varis tipos, perforadores, raederas, puntes i atres objectes.
Sobre l'indústria òssea, han aparegut punzones, azagayas, espátulas i agulles, algunes d'elles molt interessants. No són numeroses pero sí variades, creades per a diversos usos.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Peña de Estebanvela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.