La Alberca (Múrcia)

La Alberca (històricament denominada Alberca de les Torres) és una pedania pertanyent al municipi de Múrcia en la Regió de Múrcia (Espanya), el territori de la qual tanca per l'oest l'àrea subcomarcal denominada Cordillera Sur. Conta en una població de 13 088 habitants (CREM 2022) i una extensió de 10,275 km². Es troba a uns 5 km de Múrcia, en la falda de la serra d'El Valle.

Geografia

Ubicació de la Alberca en el municipi de Múrcia

La Alberca és una pedania que es troba al sur de la ciutat de Múrcia, a una distància de 5 km. El seu entorn geogràfic queda delimitat al nort per Aljucer, a l'oest El Palmar, a l'est Sant Ángel i al sur Banys i Menic, estant separada d'esta última pedania per la Serra de la Fuensanta.

Es troba anexa a un entorn privilegiat com és el del Parc Regional de Carrascoy i El Valle, situat en plenes estribaciones de la Cresta del Gall.

Història

En la zona de serra pròxima a la Alberca hi ha atestada una prolongada presència humana, des de l'Edat del Bronze (en el jaciment de Santa Catalina del Mont) passant per l'etapa íbera (en els restants de poblat, santuari i necròpolis situats en l'entorn del Verdolay) i la presència romana que atesta el Martyrium de la Alberca, mausoleu datat entorn a la primera mitat del sigle IV, sent un dels monuments tardorromanos més importants de la península ibèrica, lo que va meréixer la seua declaració com a Monument Nacional en 1931. De l'época islàmica destaca el castell de la Llum.

Gabriel Dávalos i Agüero, va fundar mayorazgo en l'any 1613, incloent el lloc del Alberca entre els bens en que ho va dotar. El nom de Alberca de les Torres va ser oficial a partir d'una escritura de data 22 de decembre de 1628, per la que es va concedir a esta vila de señorío constituir-se en vila en Ajuntament propi, passant a cridar-se Alberca de les Torres, nom que va ser corroborat a instàncies de Gabriel Dávalos Ayala i Fajardo, per un Real Recapte expedit per Felipe IV de data 30 de giner de 1629. Durant 220 anys va ser vila en ajuntament propi.

A l'ampar de la Constitució de Càdis, de 1812, i perque des de la seua creació, l'iglésia parroquial de La nostra Senyora del Rosario prestava servici a abdós caserius, es va agregar al seu terme el de la diputació murciana de Cases de Saavedra, el caixco urbà de les quals estava unit al de la Alberca de les Torres, i separats tan sol per un carrer.

A mitan de el XIX, la vila tenia contabilisada una població de 2406 habitants. Apareix descrita en el primer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ALBERCA: v. en ayunt. en la prov., part. jud. i adm. de rent. de Múrcia (1 leg.), aud. terr. d'Albacete (23), c. g. de Valéncia (29), ob. de Cartagena: sit. en la falda de la serra de Fuen-santa: goja de clima sà i té 171 cases, igl. dedicada á Ntra. Sra. del Rosario, servida per un tinent i anexa de la parr. de Sta. Maria, de la cap., una escola elemental incompleta, de chiquets, dotada en 100 ducados, repartits entre els vec., i una de chiquetes, particular, á la que concorren 21: la de chiquets conta 44 alumnes. A el E. de la pobl. en la falda de dita serra, existix l'edifici-conv. de Sta. Catalina del Mont, que va pertànyer á els franciscos observantes, en el local dels quals té un chicotet palau en jardin de recree el ob. de la dióc. Confina el seu térm. per el N. en Algezares, E. en els monts de la Baroja, S. en Saavedra i O. en la carretera que de Cartagena va a Múrcia, i comprén sobre 200 tahullas dividides en tres porcions iguals d'1.ª 2.ª i 3.ª calitat, que gogen el benefici del rec: hi ha ademas alguns olivares i terres blanques de seca: les llabors del camp es fan en ganado caballar, mular i vacú: els camins són sengles i carrils de comunicacion en la cap. i pobles de l'horta: la correspondència es rep de Múrcia els dias en que apleguen els correus generals. Prod. blat, ordi, maiz, oli, lli, seda, mel, abundants frutes, hortalices i ganados, especialment lanar.: Pobl. 573 vec., 2406 hab. dedicats á l'agricultura. Riquea prod. terr. 2.828,100 rs.; imp. 81,843 rs. prod. de la ind. i comerç 2,420 rs. Va nàixer en esta v. en 1518 el célebre D. Diego Saavedra Fajardo, fill de Pedro i de Fabiana Fajardo: era á la volta bon lliterat i hàbil polític: va escriure el llibre de les Empreses o idea d'un príncip polític: La corona gòtica, austríaca i castellana i La república lliterària, obra de crítica en la que es troben moltes agudea. Va morir en 1648 cavaller de Santiago i conseller d'Índies.

(Madoz, 1845, p. 312)

Pels grans imposts que la Facenda de l'Estat feya recaure sobre els veïns, el seu Ajuntament va ser suprimit per Real Orde de 10 de setembre de 1848, i el terme jurisdiccional agregat al municipi de Múrcia.