LUSITANIA II
.jpg){kind=link}
LUSITANIA II, ubicat en Càceres, és el segon superordenador de la Fundació COMPUTAEX instalat en el Centre Extremeny d'investigació, Innovació Tecnològica i Supercomputación (CénitS) en l'any 2015. El seu nom fa referència a la província romana Lusitania, el territori de la qual comprenia gran part de l'actual regió d'Extremadura. La posada en marcha de LUSITANIA II va supondre una important ampliació en relació en els recursos de còmput oferits pel superordenador LUSITANIA, incrementant notablement la potència de càlcul del centre.[1] Per a poder fer us de les seues hores de càlcul, els usuaris deuen presentar una petició a CénitS o la Ret Espanyola de Supercomputación (RES).
Este superordenador va ser finançat, tant per fondos FEDER pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO), com per la pròpia Fundació COMPUTAEX, que va aportar el 20 % del cost total a partir dels seus fondos propis.[2] Inicialment va ser instalat en un contenidor mòvil, en l'objectiu de poder realisar investigacions sobre la movilitat, monitorisació i modularidad dels Centres de Processament de Senyes, buscant aixina millorar la seua sostenibilitat i eficiència.[3] Posteriorment va ser traslladat al Centre de Processament de Senyes de CénitS, a on es troba ubicat actualment junt al superordenador LUSITANIA.
LUSITANIA II va ser presentat oficialment el 23 de maig de 2016, en un event que va tindre lloc en la sèu social de la Fundació COMPUTAEX i que va contar en la presència de diverses personalitats del Govern d'Extremadura, aixina com en experts en Supercomputación que varen oferir vàries ponències relacionades en la computació d'alt rendiment.[4][5]
En octubre de 2016, el proyecte "LUSITANIA II, un superordenador en un Centre de Processament de Senyes a l'aire lliure", de CénitS-COMPUTAEX, va ser seleccionat com a finaliste en dos categories, Smart TU Infraestructure i Smart Cloud, de la quarta edició dels enerTIC Awards, que premien proyectes tecnològics innovadors, compromesos en l'eficiència energètica i la sostenibilitat, aixina com actuacions i iniciatives que promouen l'us de les tecnologies de l'informació i la comunicació per a la millora de l'eficiència energètica.[6]
Característiques tècniques[1]
Nodo de còmput de memòria compartida
- 1 Primergy RX4770 M2 en 4 processadors Intel Xeon I7-4830v3 en 12 cores cada u, a 2,1 GHz, en 30 MB de Caché (48 cores en total), 1,5 TB de memòria RAM DDR4, 4 fonts d'alimentació i discs SAS de 300 GB.
Clúster de memòria distribuïda
- 10 chassis Fujitsu Primergy CX400 en capacitat per a albergar fins a 4 servidors cada u.
- 40 servidors Fujitsu Primergy CX2550 en 2 processadors Intel Xeon I5-2660v3, de 10 cores cada u, a 2,6 GHz (20 cores per nodo, 800 cores en total) i 25 MB de Caché, en 80 GB de RAM i 2 discs SSD 128 GB.
Nodos de servici
- 3 servidors Fujitsu Primergy RX2530 M1, cada u en 2 processadors Intel Xeon I5-2620v3 (6 cores a 2,4 GHz i 15 MB de Caché); 32 GB de RAM DDR4, 2 discs SAS de 300 GB.
Nodos de desenroll
- 2 servidors Fujitsu Primergy RX2530 M1 en 2 processadors Intel Xeon I5-2620v3 (6 cores a 2,4 GHz i 15 MB de Caché); 64 GB de RAM DDR4, 2 discs SAS de 300 GB.
Almagasenament
- Cabina de metadatos (MDT) Eternus DX 200S3 (15 discs de 900 GB SAS) = 12 TB.
- 2 servidors Fujitsu Primergy RX2530 M1 en 2 processadors Intel Xeon I5-2620v3 (6 cores a 2,4 GHz i 15 MB de Caché); 64 GB de RAM DDR4 i 2 discs SAS de 300 GB per a gestió de metadatos en Llustre.
- Cabina de senyes (OST) Eternus DX 200 (41 discs de 2 TB NL-SAS) = 82 TB.
- 2 servidors Fujitsu Primergy RX2530 M1 en 2 processadors Intel Xeon I5-2620v3 (6 cores a 2,4 GHz i 15 MB de Caché); 64 GB de RAM DDR4, 2 discs SAS de 300 GB per a gestió dels objectes en Llustre.
Topología de ret
El superordenador està conectat en l'exterior a través d'una conexió de fins a 10 Gbps en la Ret Científic Tecnològica d'Extremadura, que unix les principals ciutats i centres tecnològics de la regió, interconectada a la seua volta en RedIRIS i en la ret europea GÉANT.
Internament, l'infraestructura de servici i càlcul es vertebra sobre:
- Un firewall Fortinet Fortigate 3810A com a sistema de seguritat perimetral, en conexions de fins a 10 Gbps, capacitat de firewall, VPN, antivirus, detecció d'intrusions i gestió d'ample de banda per conexió.
- Tres switches Brocade ICX6430 de 48 ports i un switch Brocade ICX6430 de 24 per a la ret de comunicació i de gestió del supercomputador.
- Tres switches InfiniBand Mellanox IS5030 de 36 ports QDR a 40 Gbps per a la ret de còmput.
Proyectes i resultats d'investigació
LUSITANIA i LUSITANIA II han donat soport a més de 100 proyectes d'I+D+i, emmarcats en tres grans llínees: Ciències de la Terra, Ciències de la Vida i Ciències Informàtiques i de Comunicacions.[7] Aixina, en els últims anys ha donat soport a llínees d'investigació molt heterogénees, que aporten solucions en àmbits tan diversos com els següents: agricultura i ganaderia de precisió;[8][9] eficiència energètica;[10][11][12] impacte migambiental;[13][14][15] predicció climàtica;[16] seqüenciació genètica i biomedicina;[17][18][19][20][21] virtualisació de llocs de treball;[22][23] química computacional;[24][25][26][27] observatori del sector TIC en Extremadura;[28][29] monitorisació i telemetría per a infraestructures inteligents,[30][31] predictibilidad de fluix de tràfic en ciutats inteligents,[32][33] simulacions electromagnètiques,[34][35][36] processament d'imàgens[37] i animació 3D.[38]
D'esta manera, multitut d'investigacions s'han vist beneficiades per l'utilisació dels superordenadores LUSITANIA i LUSITANIA II, havent publicat els seus resultats en numeroses publicacions d'impacte d'àmbit internacional.[39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (29 de juny de 2017) Memòria anual 2016 de la Fundació COMPUTAEX, Espanya: Fundació COMPUTAEX, pp. 90-92. ISBN 978-84-697-3233-5.
- ↑ «[1]». Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ (8 de juliol de 2016) Memòria anual 2015 de la Fundació COMPUTAEX, Espanya: Fundació COMPUTAEX, pp. 124-126. ISBN 978-84-608-9629-6.
- ↑ «[2]». Consultat el 20/3/18.
- ↑ «[3]». Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ «[4]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ (29 de juny de 2017) Memòria anual 2016 de la Fundació COMPUTAEX, Espanya: Fundació COMPUTAEX, p. 32. ISBN 978-84-697-3233-5.
- ↑ «Proyecte APMEF: Agricultura de Precisió Aplicada a la Millora d'Explotacions Frutals». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «Proyecte GAPTER: Ganaderia de Precisió per a Vedells, Sostenibilitat i Benestar Animal.». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[5]», Europa Press. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[6]», El Periódico Extremadura, Grup Zeta. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[7]», Expansió, Unitat Editorial Informació Econòmica S. L. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «FUNDECYT i CETIEX desenrollen un inventari sobre les plantes de producció d'energies renovables existents en la EUROACE». Junta d'Extremadura. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[8]», Europa Press. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[9]», 20 minuts, 20 minuts editora, S. L.. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[10]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «Malalties d'orige genètic seran estudiades per mig de tècniques d'alta computació per un equip liderat per COMPUTAEX». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «Tècnics de COMPUTAEX simplifiquen els estudis genètics relacionats en patologies en pacients». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[11]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[12]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[13]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «Proyecte FI4VDI». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «COMPUTAEX presenta en León un servici per al respal a l'investigació de malalties hereditàries». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[14]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[15]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[16]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «Investigadors extremenys i austríacs utilisen el supercomputador LUSITANIA per a determinar els processos més eficaços per a la síntesis de tetrazoles». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «Un estudi de COMPUTAEX mostra el creiximent sostingut del número d'empreses TIC en els últims anys, que ya aporten el 2 per cent al PIB regional». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[17]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[18]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «El supercomputador LUSITANIA colaborarà en crear un sistema per a determinar l'estat d'infraestructures». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[19]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[20]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[21]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[22]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «[23]». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ (13 d'octubre de 2015) Memòria anual 2014 de la Fundació COMPUTAEX., Espanya: Fundació COMPUTAEX, pp. 122-123. ISBN 978-84-608-2915-7.
- ↑ Memòria anual de la Fundació COMPUTAEX, Espanya: Fundació COMPUTAEX, pp. 64-65. ISBN 978-84-608-9629-6.
- ↑ «[24]». Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ «[25]». Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ «[26]». Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ «[27]». Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ «[28]». Consultat el 20/3/18.
- ↑ «[29]». Consultat el 20/03/18.
- ↑ «[30]». Consultat el 20/03/18.
- ↑ «[31]». Consultat el 20/3/18.
- ↑ «[32]». Consultat el 20/03/18.
- ↑ «Investigadors de la UEx proponen en càlculs del supercomputador Lusitania un método per a regenerar les propietats adsorbents dels carbons saturats». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 20/3/18.
- ↑ «[33]». Consultat el 20/3/18.
- ↑ «Investigadors de la UEX determinen les solucions òptimes per a la propagació de l'ona mija en terrenys abruptes per mig de simulacions en el supercomputador Lusitania». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 20/3/18.
- ↑ «Investigadors extremenys i austríacs recorren al supercomputador Lusitania per a optimisar el procés de producció de fàrmacs». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 20/3/18.
- ↑ «La capacitat de càlcul del supercomputador LUSITANIA contribuïx al disseny d'un nanolink que obri les portes a la producció de nanochips més eficients». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 20/3/18.
- ↑ «Investigadors extremenys i austríacs utilisen el supercomputador LUSITANIA per a determinar els processos més eficaços per a la síntesis de tetrazoles». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 20/3/18.
- ↑ «[34]». Consultat el 20/3/18.
- ↑ «[35]». Consultat el 20/3/18.
- ↑ «El supercomputador extremeny LUSITANIA permet estudiar l'impacte de les erupció volcàniques i atres fenomens en l'estratosfera tropical». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 20/3/18.
- ↑ «[36]». Consultat el 20/3/18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «LUSITANIA II» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.